Selecciona Edició
Connecta’t

“Vingui a conviure amb els turistes, senyor Trias, és insuportable”

L'Ajuntament destinarà la meitat de la taxa turística als barris més saturats

Concentració davant la biblioteca Joan Fuster abans de la sessió.
Concentració davant la biblioteca Joan Fuster abans de la sessió.

“No estem en contra del turisme, però som i volem ser veïns. On hi ha turistes canvia el teixit social”. “Vinguin a viure a Sagrada Família, és insuportable”. Alguns dels veïns que ahir van intervenir en l'audiència sobre el turisme a Barcelona van acabar els seus parlaments desafiant els responsables municipals: si tan fantàstic és el sector que suposa el 14% del PIB i 120.000 ocupacions, visquin-ho a la seva pell. “Convido el senyor Trias  que vingui a la Barceloneta una temporada”, va deixar anar una altra veu.

La convocatòria inèdita, en què qualsevol ciutadà pot expressar-se davant els responsables municipals —l'última va ser fa deu anys, arran de la polèmica ordenança de civisme—, va omplir de gom a gom la sala d'actes de la biblioteca Jaume Fuster, va deixar 300 persones al carrer i durant més de tres hores va oferir una panoràmica del malestar i la tensió que la pressió del turisme crea a la ciutat.

Va obrir l'acte la tinent d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens, que va anunciar que Barcelona podrà disposar del 48% del que recapta en taxa turística (ara és el 34%) i que s'invertirà als barris més saturats; en segon lloc, va parlar el president de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, que va recordar el decàleg de propostes de les entitats ciutadanes, i a continuació es va obrir el torn obert de paraules, convertit en alguns moments en una picabaralla d'esbroncades i/o aplaudiments entre partidaris i detractors del model turístic actual.

Una successió de veus, entre les quals van tenir un protagonisme notable i inesperat les de representants de la patronal dels apartaments turístics Apartur i amos particulars de l'associació Amfitrions de Barcelona: van celebrar el turisme que arriba a Barcelona, van demanar que es reguli la seva activitat i van lamentar les restriccions per obrir nous pisos. Va parlar Jaume Saumell, d'Amfitrions de Barcelona, que representa 6.000 veïns que volen una normativa per acollir turistes a casa seva. O Gustavo Carrasco, que va explicar que té quatre pisos turístics legalitzats, amb les seves hipoteques, i tem haver de tancar-los.

L'hoteler Joan Gaspart i a la seva dreta, l'exregidor socialista William Carnes.
L'hoteler Joan Gaspart i a la seva dreta, l'exregidor socialista William Carnes.

Però el gruix de les intervencions va arribar fins a la biblioteca de la plaça de Lesseps des de barris de tota la ciutat: els que suporten càrregues turístiques més fortes (casc antic, la Barceloneta, la Rambla, Sagrada Família, l'Eixample) i els que observen el fenomen amb cautela i temor (Gràcia, Paral·lel, Montjuïc, Sarrià). Dos pols, a favor i en contra del model turístic actual de Barcelona, entre els quals també va haver-hi veus de veïns anònims que van explicar que lloguen habitacions a turistes per pura supervivència, perquè no tenen cap forma més de guanyar-se la vida. “No em sento culpable per això”, va dir un veí. Van deixar l'auditori mut.

Entre les veus veïnals, i començant per la de Rabell, es va retreure a l'alcalde, Xavier Trias, no haver acollit l'audiència a l'Ajuntament i no haver-hi anat. Rabell va lamentar que l'Ajuntament faci setmanes que reclami “propostes” a les entitats: “Els veïns fa 40 anys que lluitem i fem propostes per construir alternatives, en part, la ciutat és com és gràcies als veïns”, va etzibar després d'advertir que l'audiència era “un acte polític”.

DECÀLEG DELS AGENTS SOCIALS

1. Crear un Consell Ciutadà de Turisme, organisme consultiu “potent”

2. Taxa turística completament destinada a compensar els impactes d'aquest activitat i no només a la promoció

3. Moratòria sobre concessió de noves llicències d'hotels i que no n'hi hagi cap més a Ciutat Vella

4. Qualificar com a establiments hotelers els apartaments i congelar noves llicències

5. Regular fiscalment les plataformes digitals anomenades d'economia col·laborativa

6. Pla de protecció d'establiments emblemàtics contra de l'expansió de franquícies

7. Processos participatius en el disseny urbanístic

8. Definir la capacitat de càrrega de visitants a les zones monumentals i limitar-los

9. Criteris mediambientals per als creuers

10 Vetllar per la professionalitat i condicions laborals en el sector

Pep García, de l'Associació de Veïns del Raval, va intervenir en el torn obert de paraules. Va criticar la política municipal i va advertir que fins i tot pisos socials del barri l'estiu passat es van llogar com a turístics, “perquè els veïns no poden pagar”. La veterana Maria Mas, de la del Casc Antic, va arremetre contra l'obertura d'hotels al centre: “Hi ha cinc hotels projectats a la zona amb més hotels de la ciutat, i dos són de Millet i Núñez y Navarro”, va dir. Des de la Barceloneta, Sergio Arnas, va ser de les veus més vehements a demanar l'“abolició dels apartaments a tota la ciutat”. Es va enfrontar i fins i tot va insultar i va amenaçar els representants del sector. Les intervencions des de la Rambla també van ser molt crítiques —“el pla especial és un nyap, han deixat de banda els veïns i ho han consensuat amb l'associació d'amics, que són els comerciants”— o des de la Sagrada Família. Des de l'associació de comerciants Barcelona Comerç, Vicens Gasca va alertar que la fortalesa del sector “no ha de ser una excusa per transformar el model de ciutat” i va advertir que el que busquen i valoren els turistes “és l'autenticitat”.

Especialment dures i aplaudides van ser les intervencions de Xavier Monge, de la plataforma Salvem el Niza, que va titllar l'audiència d'“espectacle i aixecament de camisa”, i la de l'activista i candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, que va explicar que va viure una dècada a Ciutat Vella i viu a Sagrada Família i va acusar l'Ajuntament de convertir l'audiència en un espectacle. “Convoquen l'audiència tard, en període electoral, la convoca l'alcalde i no ve i es limiten a treure un micro sense que ningú dinamitzi la reunió. Sembla que potenciïn una baralla entre veïns i lobbys. Era previsible, no sé si atribuir-ho a la incompetència o a la mala fe de l'Ajuntament actual”, va dir.

La tinent d'alcalde Recasens no va eludir en la seva intervenció els problemes que causa el turisme, tot i que va demanar no “criminalitzar el sector”. Va repassar breument com Barcelona ha passat dels 1,8 milions de pernoctacions el 1992 als 7,8 actuals, ara que els visitants ascendeixen a 27 milions de persones. Una pressió que provoca el que l'Ajuntament anomena “externalitats negatives que cal corregir”. Per aquest motiu Recasens es va comprometre “a incorporar les propostes sorgides en l'audiència i el decàleg en el pacte pel turisme responsable que definirà el pla estratègic 2015-2020”.