Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES

Toca-la, Tito!

Vilanova es mereix que se'l recordi tota la vida i per això és aplaudida la decisió que el camp d'entrenament porti el seu nom

Acte d'homenatge a Vilanova, divendres passat.
Acte d'homenatge a Vilanova, divendres passat. EFE

No sempre ha resultat una bona idea posar noms als espais comuns, i menys a casa nostra. A molts barcelonistes ja els està bé que l'estadi es digui Camp Nou, no he sentit ningú queixar-se perquè el filial jugui al Miniestadi, i són molts els que celebren que la seu de les seccions professionals sigui el Palau, escenaris que precisament es modificaran quan es construeixi l'Espai Barça, aprovat pels socis en referèndum. Hi va haver més controvèrsia, en canvi, quan el Museu va ser batejat com Josep Lluís Núñez. Tampoc es pot dir, de totes maneres, que cada vegada que es personalitza una zona important de les instal·lacions blaugrana hi hagi rebombori. Jo diria que la gent estava força contenta quan la sala de premsa va passar a dir-se Ricard Maxenchs, la Ciutat Esportiva va ser dedicada al fundador Joan Gamper i es va edificar la nova Masia en memòria d'Oriol Tort.

El 2015 serà l'any del president Josep Suñol i Garriga, executat l'any 1936, a l'inici de Guerra Civil. També se'l recordarà al Museu, i tindrà un bust a la llotja del Camp Nou. I des de dissabte passat, el camp número 1 de la Ciutat Esportiva es diu Tito Vilanova. L'acte va reunir la família de qui va ser entrenador del Barça, els seus amics, directius i jugadors, encapçalats per Messi. La vídua Montse Chaure va fer un parlament molt emotiu: "Segur que Tito diria que no s'ho mereix. Aquí era on se sentia veritablement feliç. Deia que era un privilegiat perquè feia el que li agradava: entrenar, la seva gran passió, i perquè a més podia dirigir el millor club i els millors jugadors del món, alguns dels quals coneixia des que eren petits". Ningú sabia més de la vida de Messi, de Cesc i de Piqué que Tito, entrenador d'un dels equips cadets de més èxit de la història del Barcelona.

Deia que era un privilegiat perquè feia el que li agradava: entrenar

Vilanova va saber entendre els jugadors després de l'adéu de Guardiola. Van fer una pinya tan forta per demostrar que l'equip tenia continuïtat que van guanyar la lliga amb 100 punts, una xifra rècord a la Lliga. Tots recorden com l'entrenador motivava els seus futbolistes a cada partit perquè no paressin de marcar gols i poguessin celebrar el títol sense que el Madrid hi pogués dir res. L'obsessió era la Lliga, circumstància que va condicionar el seu comportament a la Champions. Segurament al tècnic li van faltar forces, ajudants i volum de treball per ampliar els seus coneixements sobre el futbol europeu i, en canvi, li sobrava capacitat per dominar aquell grup de futbolistes i la competició domèstica. També es pot dir que el Barça B difícilment hauria pujat de Tercera sense la intervenció de Tito, el millor company que podia tenir Guardiola. Tots dos es complementaven molt bé al Miniestadi i al Camp Nou.

Tito Vilanova es mereix que se'l recordi tota la vida, i d'aquí ve que s'aplaudeixi la decisió de la junta que el camp d'entrenament més important porti els seus nom i cognom, ja que, si per una cosa passarà a la posteritat, serà precisament pel seu amor perquè el camp de pràctiques estigués sempre a punt, com recordava Montse Chaure. Res li agradava més al Marquès, com era conegut pel seu bon gust, que sentir el so de la pilota després d'un bon toc. Volia que la bola xiulés i, per tant, era imprescindible que la gespa estigués perfecta, humida i tallada curta, a punt per a les seves esmolades botes. L'impacte havia de ser net i sec, precís, una prova inequívoca per identificar el bon tocador. Era oportú, per tant, que es donés al camp també una utilitat pràctica, a més de ser un homenatge a l'entrenador del Barça.

A vegades convé recordar més l'obra d'un tècnic que no pas la seva figura

Vull dir que podria ser presentat com el camp del toc que va immortalitzar Tito. Hauria dit el mateix amb el de l'antiga Masia: trobaria just que se'l denominés el camp del rondo, i ja no demano que porti el nom de Cruyff, no fos cas que algú s'empipés amb el creador del Dream Team. A vegades convé recordar més l'obra d'un tècnic que no pas la seva figura, i ningú pot negar que tant el rondo de Cruyff com el toc de Tito van ser decisius perquè sortís el bo i millor del Barça. Els joves de la Masia hi haurien d'anar sovint per perfeccionar la seva tècnica, com un acte sacre, de la mateixa manera que als visitants se'ls hauria d'explicar el seu significat per a la creació de la identitat futbolística del Barcelona. Tal vegada seria la millor manera que no s'oblidés una forma de jugar guanyadora ara que es qüestiona l'estil de l'equip i se'n demana una evolució, sense que se sàpiga gaire bé quina ha de ser.

Els conceptes del joc haurien de ser tan importants com els futbolistes, dels quals, curiosament, no hi ha gaire rastre a les instal·lacions del Barça, entregades sobretot als directius, presidents i treballadors qualificats. Seria just i necessari que el Camp Nou estigués envoltat pels pòsters gegants dels jugadors que han fet història al FC Barcelona. A Tito segur que li semblaria bé, per més que la seva petjada no és a les parets sinó al camp d'entrenament, on s'aprèn a jugar a futbol: "Toca-la, Tito!".