Selecciona Edició
Connecta’t
MARIA DEL MAR BONET | CANTAUTORA

Maria del Mar Bonet: “El millor està per venir”

Després de diversos anys absent torna als escenaris madrilenys. Ha estat investida ‘doctor honoris causa’ per la Universitat de les Illes Balears

Maria del Mar Bonet, a València el 2011. Ampliar foto
Maria del Mar Bonet, a València el 2011.

“El millor està per venir”, afirma animosa i somrient la cantant Maria del Mar Bonet (Palma, 1947), carregada de compromisos musicals en els escenaris i projectes per a nous enregistraments. Té en ment i esbossats tres o quatre discos amb músics de Cuba, cançons populars de Mallorca i sons globals. Al mateix temps, grava Esencial, sota el segell de Sony Music, que recull les seves cançons clau, un compendi com els que la signatura ha dedicat a Joaquín Sabina, Bob Dylan o Leonard Cohen.

Els dies 25 i 26 de febrer l'artista actuarà a la Sala Clamores de Madrid, després de tres anys sense recalar als escenaris d'aquesta ciutat; el 27 de febrer anirà a Terrassa amb Amancio Prada i després a Mallorca amb Dani Espasa. A la seva illa va ser investida doctora honoris causa la setmana passada per la Universitat de les Illes Balears (UIB). La seva classe magistral va ser musical i literària, cantada i llegida.

Bonet, després de viure gairebé 50 anys a Barcelona, va retornar a la seva terra, a la seva ciutat, –“Palma m'és llunyana”, canta– i a una casa antiga al con sud de l'illa. “Vaig venir per contemplar la llum, estar amb els amics i la família. I per treballar més. En despertar-me veig la llum matinal que tants anys vaig trobar a faltar. M'encanta. Contemplar ocupa la major part del meu temps”, diu.

Professional sense renúncies, cada dia treballa el seu instrument, la veu. Realitza diversos minuts d'exercicis vocals, de modulació d'energia i resistència. “Uso el mètode que durant vuit anys vaig treballar a Barcelona”, explica. Al seu domicili sonen les seves tirades, escolta músiques del Mediterrani, populars, cançons del món, òperes de Mozart i Verdi, gairebé mai Wagner, que és “pesadot”. Admira “la categoria dramàtica i la qualitat de la veu sense comparació de Maria Callas”. Maria del Mar Bonet reconeix que per to i estil no és compatible amb el bel canto. “No m'acceptarien”, diu amb ironia.

Ha compartit les seves cantates, poemes musicats, cançons amb estrelles tan diverses com Milton Nascimento, Jackson Browne o Mikis Theodorakis. La seva peça Jim és un esplèndid homenatge d'admiració a Billie Holiday. Sense mixtura ni acompanyament la cantautora narra a cappella els cants amb els quals els pagesos s'acompanyaven en les messes.

Els seus recorreguts pel Mediterrani, la seva aliança i complicitat amb autors, orquestres i sons tradicionals i avantguardistes han quedat, ara com ara, frenats de cop. “No puc anar a cantar al nord d'Àfrica, ni a Síria o Egipte.... Sembla terrible, la primavera àrab se n'ha anat sense saber si tornarà i què passarà. Va arribar la guerra i la misèria, el conflicte del fonamentalisme que fa patir la gent, el més feble”, narra amb veu greu. “No sé res del que va passar amb els amics músics amb els quals vaig actuar i vaig gravar, ignoro si segueixen en peu els teatres i sales on vaig estar”, explica.

A manera de manifest sentimental, Maria del Mar Bonet va plantar una olivera al bosquet del campus de la UIB, perquè cada doctorand tria un arbre. “L'olivera és el Mediterrani, un arbre molt estimat, simbòlic, bell i productiu, que existia a la primera Grècia, era al Partenó com un emblema de saviesa i ciutadania”. Els seus troncs torturats motiven pintors i poetes.

“No tots els poemes poden cantar-se”, observa qui va fer cèlebre Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Ella sempre pinta. En els seus inicis va estudiar ceràmica impulsada pels seus pares, l'escriptor i periodista Juan Bonet i Mercè Verdaguer, que així mateix pintava i escrivia. Però ella no es tanca al nou estudi que ha instal·lat a l'illa sinó que es “xopa” dels paisatges i els detalls al natural, penetra en els entorns.

La seva veu ha recreat per a diverses generacions estampes, records de llocs, escriptors i situacions emotives. “És meravellós quan algú se t'apropa i et diu, de vegades amb llàgrimes: ‘Em vaig enamorar escoltant-te’ o ‘vaig enyorar amb tu la meva terra’”.

Compromesa amb la seva terra, la cantant es manifesta contra les destrosses del paisatge. També és militant a favor de la defensa de la llengua catalana, “la meva ànima”. A Mallorca s'ha manifestat contra les retallades econòmiques i la falta de llibertat d'expressió. No ho diu explícitament però té un himne clau. Què volen aquesta gent que truca de matinada?, cançó que va néixer de la mort a les mans de la policia, el 1969, del jove estudiant madrileny Enrique Ruano Casanova.