Selecciona Edició
Connecta’t
EL PROCÉS ÉS UNA GRAN TERTÚLIA / 12

Toni Aira, el somni americà

És l'ambaixador de la manera de fer política de cara a la galeria i la tertúlia amb un 'mug' de cafè que en realitat és aigua marró

Toni Aira en una tertúlia a TV3.
Toni Aira en una tertúlia a TV3.

Federico Jiménez Losantos va ser la còpia castissa de la Fox; Pepe Navarro ens va descobrir el talk show; Cuní va portar-nos el Good Morning America versió montserratina; Miquel Calçada va fer un màster a Siracusa per introduir-nos en l'ideal patriòtic de la felicitat. Toni Aira és l'spin doctor, el compol, dircom, dircab, work roll, House of Cards, The West Wing, call for papers... És l'ambaixador de l'american way of fer política de cara a la galeria.

Aira és a la tertúlia amb un mug de cafè que en realitat és aigua marró. Aira és la façana dels convergents que somien ser els liberals demòcrates que els seus pares van descobrir amb la CNN. El cim local del somni americà va ser David Madí, el creador del president business friendly. En el món mediàtic, Aira és l'estendard de tots aquests catalan wasp que somien a afegir al LinkedIn que han assessorat Obama.

Ordenadament hiperactiu

Aira és ordenadament hiperactiu. Al seu blog té una agenda on especifica on el podem escoltar."23 de febrer: 19h, Els Spin Doctors a Catalunya Ràdio; 22h, La Rambla a BTV. 25 de febrer: 20h, Polièdric a Catalunya Informació; 21h La Nit a RAC1. 26 de febrer: 9h, Els matins a TV3". Encara hi ha més, molt més: article setmanal a El Periódico, El Singular Digital, Vespre a La 2, .CAT de TV3. És l'energia del jovent feta tertúlia. És l'home que vesteix americana i corbata fins i tot quan fa spinning al soterrani de casa els pares, emulant Kevin Spacey.

Ideològicament sembla proper a la Convergència del president Mas –el president cal pronunciar-lo amb accent tancat a la primera e–. Duran i Lleida és el dolent del western, Junqueras és el lleig i Mas és el bo i sobretot, el molt guapo. A les tertúlies televisives pots clissar Aira apuntant a l'iPad el que diuen els seus oponents dialèctics. El bolígraf és per a l'analista cromanyó. Corbata estreta hereva del guardiolisme, moviment de mans estudiat, ulleres de pasta, camises de colors clars i somriures telegènics de setciències. Comentaris de persona que està connectada: "Jo vaig preguntar a un republicà i em va dir que Convergència també té paciència amb nosaltres", va comentar Aira, a tall d'exemple, a la tertúlia catalana de La 2 de divendres passat. De republicans n'hi ha molts, la qüestió és semblar informat.

Teatrocràcia

Sovint és el primer a parlar quan arrenca el debat. No és gens polèmic i se'l nota còmode per fer apunts a peu de pàgina que sovint no aporten gaire cosa. A Twitter és més interessant, sobretot quan publica dades concretes de la política catalana i americana: "Presidential job approval from Ike to Obama"; "Avui n'Antoni Puigverd cita l'interessant concepte de la teatrocràcia", de Byung-Chul Hang".

Se’l nota còmode per fer apunts a peu de pàgina que sovint no aporten gaire cosa

La setmana passada, a La nit a RAC1, Aira va defensar aferrissadament el pla d'un centenar de mesures i institucions que el "président Mas" va anunciar que s'adoptarien abans de les eleccions, una fita que deixa la Gran Marxa de Mao Zedong en una partida del Twister. Per Aira, el pla de Mas estarà conduït per cervells moderats que satisfaran tothom, arrauxats, esquerres i dretes; és el pla d'un estadista. Aira sempre juga amb background i per això va recordar que Zapatero també va nomenar una ministra d'Habitatge, un nomenament que no va solucionar gaires problemes "però que va transmetre el missatge que, per ell, aquest front és important". Encara més: "És la figura, és un viceconseller. No passa res", va afegir Aira sobre comissionats anunciats per Mas. Sovint el contingut és menys important que la façana.

Espanya és Sibèria

Hi ha un article d'Aira del 2013, publicat a El Singular Digital, que començava així: "Vaig conèixer ahir la història d’una mare nord-americana (de Virgínia) que va enviar la seva filla (en principi rebel) a la Sibèria. El cas és que d’això ja en fa dos anys i la noia segueix allà, en condicions dures, ja que el pare és un quadre i ella ha de malviure (amb 17 anys que té ara la nana) en un hotel de l’indret on treballa '60 hores a la setmana'. Segons allò que s’intueix de les intencions de la mare, la noia necessitava un correctiu important. Un correctiu, reitero, que fa dos anys que la té a la Sibèria. Espanya, amb Catalunya, està actuant en la línia. I esperin que de moment no ens trobem més que a la sala d’espera del nostre particular avió Virgínia-Sibèria". És un vincle agafat amb pinces, un experiment de comunicació per vincular Rajoy amb un dèspota rus i Mas amb l'adolescent rebel americà que vol ser lliure. En anglès en diríem bullshit, a mi em surt la seva traducció ibèrica: candemor.

MÉS INFORMACIÓ