Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Ni ètic ni estètic

La Comunitat de Madrid ha d'aclarir els pagaments de la tecnològica Indra a jutges i fiscals

Mitjançant un acord entre la Comunitat de Madrid i l'empresa tecnològica Indra aquesta última paga des de 2011 a un nodrit grup de jutges, fiscals i secretaris judicials per assessorar en el desenvolupament d'una eina informàtica que permeti agilitzar els tràmits judicials. Fins ara, els pagaments –segons es revela en una informació que avui publica EL PAÍS– ascendeixen a uns 230.000 euros.

La independència ha de ser la bandera principal del poder judicial, i amb l'objecte de preservar-la la llei és molt restrictiva i exigent sobre les seves retribucions. Els jutges només poden cobrar del Ministeri de Justícia, per ser un cos de caràcter estatal. La Llei Orgànica del Poder Judicial, en l'article 389.5, estableix que la professió de jutge és incompatible “amb tota ocupació, càrrec o professió retribuïda, excepte la docència o investigació jurídica, així com la producció i creació literària, artística, científica i tècnica, i les publicacions que se'n deriven, de conformitat amb el que es disposa en la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions públiques”.

A la pràctica, els treballs que es poden compatibilitzar amb el de jutge i pels quals poden cobrar d'entitats diferents són exclusivament la docència, escriure llibres relacionats amb el Dret o d'altres de caràcter literari, o participar en conferències relacionades amb els seus coneixements jurídics.

En tots aquests casos, els membres de la carrera judicial han de demanar permís al seu òrgan de govern, és a dir, al Consell General del Poder Judicial. Jutges i magistrats també tenen establerta entre les seves incompatibilitats la de l'assessorament jurídic “retribuït o no”, segons el 389.7 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

La prohibició de cobrar d'altres Administracions o entitats privades també ve assenyalada per la Llei del Règim Retributiu de la Carrera Judicial i Fiscal, que en el segon apartat de l'article 1 estableix que “els membres de la carrera judicial no percebran altres retribucions per l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals que les establertes en aquesta llei”, és a dir, les recollides en els Pressupostos Generals de l'Estat a través del Ministeri de Justícia.

Que per encàrrec de la Comunitat de Madrid, governada per Ignacio González, una empresa majoritàriament privada pagui a jutges i fiscals quantitats periòdiques –que oscil·len entre els 3.000 i els 9.000 euros per cada fase d'aquest projecte– no és ètic ni tampoc estètic. Hauria d'haver-se extremat la cura amb aquest assumpte, especialment si es té en compte que alguns dels magistrats o fiscals triats poden decidir sobre casos que afectin el partit que governa aquesta comunitat, el PP. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid hauria d'explicar, també, per què ha permès aquests pagaments.