Indra paga jutges i fiscals per ordre de la Comunitat de Madrid
Hi ha 32 juristes han percebut des del 2011 més de 200.000 euros de la firma tecnològica
El Govern de la Comunitat de Madrid manté des del 2011 un pacte no escrit amb la firma tecnològica Indra perquè aquesta multinacional pagui retribucions periòdiques a jutges, fiscals, secretaris i funcionaris judicials a canvi que aquests assessorin en el desenvolupament de noves aplicacions informàtiques que permetin agilitzar la justícia. En total, són 32 els juristes que han intervingut (i molts ho continuen fent encara) en unes tasques d'assessorament que, de moment, han suposat a Indra un desemborsament de prop de 230.000 euros. Paga Indra, però per ordre de la Conselleria de Justícia de Madrid, a través de la seva filial 100% pública ICM (Agència Informàtica i de Comunicacions de la Comunitat de Madrid). No obstant això, en el contracte d'adjudicació a Indra d'aquests treballs informàtics no s'especifiquen els pagaments als jutges i fiscals. Les relacions contractuals entre ICM i Indra les està investigant el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco en el marc de l'operació Púnica, davant els nombrosos indicis que apunten a l'existència de facturacions falses entre el Govern d'Ignacio González amb Indra. L'actual conseller de Justícia de Madrid, Salvador Victoria, és un dels tres aforats que han sortit esquitxats a la xarxa púnica.
Aquest sistema estructurat i periòdic de pagaments a juristes (a raó d'entre 400 i 600 euros al mes, en funció de la durada de cadascuna de les tres fases de què es compon el projecte tecnològic) va ser ideat durant l'etapa final del mandat d'Esperanza Aguirre (el desembre de 2011). No obstant això, la segona i la tercera fase (les més importants i més ben nodrides econòmicament pel govern regional) s'estan consumant i executant durant el govern de González. En la pràctica, la immensa majoria de les empreses privades contracten tècnics informàtics perquè ensenyin als seus treballadors, amb obligació d'assistència, les noves tecnologies, però no es retribueix per fer-ho. En aquest cas, els jutges van exigir cobrar per l'assessorament i Justícia va traslladar a Indra els pagaments.
Tot sorgeix quan la Llei 18/2011, del 5 de juliol, que regula la denominada agenda digital, imposa l'obligació d'introduir en els jutjats i tribunals millores informàtiques per reduir les esperes de la justícia i fer-la més àgil interconnectant els jutjats i les fiscalies en el marc de les seves respectives jurisdiccions (civil, penal, menors, incapacitats...). Per construir les noves eines informàtiques, Indra necessitava la col·laboració dels usuaris (els juristes) per conèixer les seves necessitats i implantar-les mitjançant l'adequada aplicació informàtica. Però els jutges es van negar davant Justícia a col·laborar si no se'ls donava una compensació econòmica per assistir a les reunions amb els tècnics d'Indra. I així ho va exposar en diferents reunions, en nom seu, el president del Tribunal Superior de Madrid, Francisco Vieira. Va ser llavors quan el Govern de la Comunitat de Madrid va pactar que fos Indra –com a adjudicatari del projecte informàtic, que va començar a finals del 2011 i la tercera fase del qual està previst que conclogui el 2017– la que pagués als juristes. Les tres fases per dur a terme aquest projecte tecnològic se les ha adjudicat Indra, en concurs obert. En l'últim concurs, el que està ara en marxa, només hi va concórrer Indra.
En els contractes successius per a l'execució i desenvolupament del projecte no s'especifica que calgui pagar a jutges ni fiscals ni secretaris. Només es recull que el client, ICM, ha de col·laborar en el desenvolupament de l'aplicació i “validar” finalment el projecte. Per tant, no hi ha quantitats específiques assignades per als juristes, de la qual cosa es dedueix que de l'import de l'adjudicació (les tres fases han estat adjudicades per 6.011.441,42 euros), Indra en treu els pagaments periòdics. Es tractaria, doncs, d'un contracte inflat per pagar uns conceptes que no es recullen explícitament en les seves estipulacions.
Diverses fonts judicials han mostrat la seva sorpresa a EL PAÍS pel fet que s'estiguin donant retribucions a jutges i fiscals per col·laborar en la construcció de les seves pròpies eines informàtiques. “No sé si és legal, però per descomptat sembla poc estètic”, afirma un magistrat. Els crida l'atenció que aquests pagaments “no els faci directament, si escau, la Conslleria de Justícia a través d'ICM i els traslladin a Indra per la porta de darrere”. Indra és una empresa amb capital majoritàriament privat, i factura anualment a la Comunitat uns 12 milions d'euros.
Fonts de la multinacional admeten els pagaments, que es fan directament en els comptes dels jutges, fiscals i secretaris després de practicar-hi les deduccions fiscals oportunes. Aquestes fonts afegeixen: “Indra ha pagat als jutges que [Justícia] ens han dit que paguéssim i les quantitats que ens han indicat que donem a cadascun”.
Fonts d'Indra reconeixen que necessita els juristes per escometre el projecte informàtic. I que, aconseguint que col·laborin, la firma no només “estalvia temps” en l'execució i li surt més “rendible”. A més, afegeixen que l'assessorament resultava imprescindible perquè l'eina és per a ells i, al capdavall, són els que han de “validar” el resultat. Els treballs de la tercera fase del projecte informàtic per agilitzar la justícia estan centrats ara en la jurisdicció penal: ja s'ha fet en la civil i en part de la fiscalia. I els pagaments continuen.
“Indra ha pagat els jutges que [Justícia] ens ha dit que paguéssim i les quantitats que ens ha indicat que donem a cadascun”, admet l’empresa
Fonts judicials també es mostren sorpreses pel fet que la Comunitat de Madrid pagui a jutges a través d'una empresa privada com Indra i, si escau, no ho faci a través del seu organisme públic, ICM, “ja que un jutge mai ha de percebre cap retribució d'una empresa privada”. Indra també ha desenvolupat aplicacions informàtiques per a la Conselleria d'Educació, però en aquest cas no s'ha pagat a cap professor o mestre ni personal docent, reconeixen fonts del govern regional.
Va ser la Sala de Govern del Tribunal Superior de Madrid, que presideix Francisco Vieira, un dels nou magistrats almenys que estan percebent diners per l'assessorament a Indra, la que va nomenar oficialment, el 20 de desembre de 2011, els grups de jutges que intervenen en el projecte, denominat Iusmadrid. Vieira va admetre dimecres passat a EL PAÍS la seva convicció que els participants en el projecte havien de cobrar. I ho va explicar: “Fer això no forma part de les nostres funcions i s'ha de retribuir d'alguna manera”. Les quantitats abonades (aquest diari ha tingut accés a les quantitats pagades en el període 2012/2014, que es mostren en el gràfic d'aquesta pàgina) oscil·len entre els 3.000 i els 9.000 euros. I els pagaments continuen encara per a bona part. Juristes d'aquesta llista consultats per aquest diari assenyalen que han declarat aquests ingressos a Hisenda i que Indra, per la seva banda, hi aplica les deduccions corresponents. Hi afegeixen que es tracta d'una retribució legal i compatible amb l'activitat de jutges i fiscals.
Versió del Govern de González
El conseller de Justícia i actual número dos del president, Ignacio González, ha declinat parlar amb aquest diari sobre els pagaments a jutges i fiscals. No obstant això, la Comunitat de Madrid ha enviat una nota en la qual explica que, arran de les transferències de Justícia, el Govern regional va començar a desenvolupar un sistema informàtic per interconnectar els jutjats. I que es va fer perquè així ho imposa la Llei 18/2011, de 5 de juliol. El projecte es coneix com Iusmadrid. Aquesta llei obliga que aquesta modernització informàtica estigui en marxa el juliol de 2015.
Segons la Comunitat de Madrid, el desplegament de Iusmadrid implica que “en cada ordre i instància” jurisdiccional “es despleguin les següents activitats: com a tasques prèvies a l'inici del projecte, s'estableix la necessitat de participació per part dels Òrgans Judicials com a garantia de coneixement dels procediments de gestió processal. Per això”, afegeix la nota, “es crea un equip de treball compost, entre d'altres, per un magistrat i un secretari judicial. La participació d'aquestes dues figures és clau en la primera fase [n'hi ha tres], en la qual es procedeix a la revisió de la infraestructura jurídica, en tot el que té a veure amb els esquemes de tramitació dels procediments judicials i els models de documents”. “Tenint en compte l'esforç que porta aquesta feina”, agrega, “Justícia trasllada el 2011 la necessitat de compensar l'esforç dels participants potencials com a forma de garantir-ne la col·laboració en un projecte de tant d'impacte per a totes dues administracions”.
Segons la llei, la funció de jutge és incompatible “amb tota ocupació, càrrec o professió retribuïda, excepte la docència o investigació jurídica, així com la producció i creació literària, artística, científica i tècnica, i les publicacions que se'n derivin”. “Indra ens necessita per fer l'aplicació, nosaltres hem d'explicar-los les nostres necessitats per agilitzar els tràmits i ells executar-les”, assenyala un jurista de la llista, que explica que, com els altres, ha assistit a nombroses reunions per assessorar en la implantació del sistema. “És un treball que fem a les tardes, diverses per setmana, al marge dels nostres assumptes i sense estar alliberats per fer-ho”, afirmen. Fonts oficials del Consell del Poder Judicial van evitar ahir pronunciar-se fins a tenir més detalls de les retribucions. La Comunitat de Madrid defensa els pagaments que fa Indra, com a adjudicatària dels concursos, perquè va ser Justícia la que va exigir que els projectes fossin “revisats i validats” pels jutges, amb l'“esforç i temps consegüents” que els suposava. Justícia explica així el procediment seguit: "Per dur a terme cadascun dels processos de revisió i validació d'aplicacions, es mantindran sessions de treball (fins a un màxim de 20 sessions de 2-3 hores de durada cadascuna, per a cadascun dels processos), amb l'equip designat per l'Administració de Justícia. Com a resultat de cada sessió, l'adjudicatari (Indra) elaborarà l'acta de reunió corresponent, detallant que s'ha revisat o validat i quins acords s'han adoptat".
Les relacions comercials entre Indra i l'ICM estan sent investigades en l'operació Púnica arran, entre altres irregularitats, d'un pagament de 10.000 euros que suposadament va fer Indra a un informàtic, Alejandro de Pedro, implicat en la trama, per millorar a internet la imatge del conseller de Justícia, Salvador Victoria, i del president de la Comunitat, Ignacio González. Així ho ha declarat al jutge l'exgerent d'ICM José Martínez Nicolás, que va assenyalar que el seu cap, Victoria, li va ordenar que demanés a Indra aquests diners per pagar a l'imputat De Pedro.
