Selecciona Edició
Connecta’t

Una trentena d’empreses pagaran per acumular queixes dels seus clients

Les companyies de serveis, candidates a abonar la nova taxa de Consum

La companyia de baix cost Ryanair és una de les que acumula més reclamacions.
La companyia de baix cost Ryanair és una de les que acumula més reclamacions.

Companyies de subministraments bàsics com Endesa, Gas Natural i Agbar; empreses de telecomunicacions com Telefónica, Vodafone i Orange; o aerolínies de baix cost com Ryanair i Vueling, sense oblidar les entitats financeres. Totes són dins del paquet d'entre 25 i 30 empreses que la Generalitat considera que no s'escaparan de la nova taxa de consum aprovada pel Parlament al desembre i que entrarà en vigor el proper 1 d'abril. És fàcil d'entendre: qualsevol empresa que superi les cent reclamacions per part de ciutadans davant de l'Agència Catalana del Consum (ACC) haurà d'afrontar el pagament de 50 euros per cadascuna d'elles. L'organisme calcula que en un any normal ingressarà al voltant de mig milió d'euros per aquest nou càrrec amb què el Consell de Garanties Estatutàries es va mostrar disconforme.

“El que volem amb aquesta taxa no és recaptar, sinó forçar les empreses que millorin el servei al client i redueixin la càrrega de treball de l'agència”, afirma el director de l'ACC, Alfons Conesa, que denuncia que de vegades arriben a l'organisme públic denúncies de consumidors per càrrecs que poden ser d'un màxim de 20 euros. “A nosaltres ens costa deu vegades més resoldre aquests casos”, sentència Conesa, que culpabiliza les companyies per no tenir suficientment greixats els mecanismes de relació amb els clients. El director deixa clar que la Generalitat no ha de carregar amb “una feina que correspon a la companyia i que ara va a càrrec del contribuent”.

“Volem forçar les empreses a millorar el seu servei”, afirma Alfons Conesa

Només les reclamacions que els ciutadans facin arribar directament a l'agència sense abans haver intentat resoldre la disputa amb la mateixa empresa es lliuraran del pagament dels 50 euros, càrrec a compte de “la prestació de serveis i la realització d'actuacions administratives d'inspecció” que efectuarà l'organisme públic, segons el reformat Codi del Consum. A més de cobrar aquesta taxa, l'ens públic obrirà una inspecció per assegurar que no es violen les normes autonòmiques en matèria de consum.

Un repàs a l'activitat de l'agència el 2013 il·lustra per què Consum té clar que hi ha empreses que difícilment podran esquivar el pagament de la taxa. CatalunyaCaixa, tot i que pel cas de les preferents, va ser objecte de 25.270 reclamacions aquest any. La presència de l'entitat financera és una anomalia al llistat, però no el d'altres companyies. Orange va rebre 2.336 reclamacions; Vodafone, 1.944; i Telefónica en va sumar 1.875, tanca la classificació de les telecos Jazztel, amb 525. Totes han arrossegat durant anys problemes amb els seus clients per diversos temes: la portabilitat de número d'una companyia a una altra, els contractes de permanència o la publicitat, que fins fa poc escamotejava en els seus anuncis el preu de l'IVA.

L'elèctrica Endesa, la principal distribuïdora d'electricitat a Catalunya, va denunciada davant Consum 1.183 vegades, per les 487 de Gas Natural i les 222 d'Iberdrola. I les dues aerolínies amb més activitat a Catalunya, Vueling i Ryanair, van ser denunciades en 588 i 489 casos, respectivament.

Tot i que el cost de la taxa amb prou feines afectarà els beneficis d'aquestes companyies ni pressionarà tant com per modificar els seus serveis d'atenció al client, Conesa adverteix que l'obertura d'un expedient pot derivar en un procediment d'infracció. O sigui, una sanció molt més important que els 50 euros.

Una altra de les modificacions del Codi de Consum que entrarà en vigor l'1 d'abril són les mesures de protecció amb el deutor hipotecari. A més de reclamar més transparència i concreció en les escriptures de compravenda i de concessió de crèdits, la Generalitat limita els interessos de demora, que no podran superar mai tres vegades el cost dels diners i estableix límits per a les clàusules terra i sostre, perquè tinguin cert equilibri i no suposin una càrrega per al client.