Selecciona Edició
Connecta’t

Draghi espanta els socis i Atenes

Diversos països van intentar ajornar fins dimarts el pacte sobre l'ajuda financera

El ministre d'Economia espanyol Luis de Guindos i el grec Iannis Varufakis.
El ministre d'Economia espanyol Luis de Guindos i el grec Iannis Varufakis. REUTERS

El pols tremendament desequilibrat entre Grècia i Alemanya el va acabar decantant un italià format amb els jesuïtes, que viu a Frankfurt, va treballar a Goldman Sachs —el gran banc nord-americà que va ajudar Grècia a maquillar les seves xifres abans de la crisi— i ja és sens dubte la gran figura de la crisi. Les claus de la disputa que va acabar el divendres en l'acord de compromís per Grècia cal buscar-les a Berlín, que ha mantingut una línia implacable fins a l'últim dia, i Atenes, amb un govern que va arribar al poder amb una retòrica desafiadora, però que ha acabat acceptant un pacte molt difícil de vendre a casa. Però en les negociacions sobre l'enèsim passeig de Grècia a prop de l'abisme destaca de nou el nom propi que apareix a tots els capítols de la Gran Recessió europea: el de Mario Draghi, cap del Banc Central Europeu (BCE).

Draghi va desencallar la situació el divendres, després que diverses delegacions, segons les fonts consultades, apostessin per bloquejar el pacte fins dimarts que ve: fins que les institucions conegudes com a troica haguessin expressat la seva opinió sobre la llista de reformes que ha de presentar Grècia. El banquer central va sembrar el pànic entre els socis —i fa setmanes que adverteix Atenes— quan va donar xifres concretes, diners comptants, sobre la mala situació del sistema financer grec, que des de desembre ha vist evaporar-se 20.000 milions en dipòsits, una fuga de capitals que hauria augmentat davant un fracàs de l'Eurogrup. “El BCE i el president de l'Eurogrup van deixar clar que la banca grega té accés a les línies de liquiditat, però només per a casos d'emergència, no com una solució permanent. Tothom és conscient de l'escenari fosc que s'acostava si les entitats reobrien el dimarts [demà és festa a Grècia] sense acord”, va assegurar un dels assistents. Fonts del BCE van explicar que la fuga de capitals “era ben coneguda pels socis, per això no era necessari posar èmfasi en aquest aspecte”.

El pacte es va forjar en les hores prèvies a la reunió, amb converses d'última hora entre el cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem; el primer ministre grec, Alexis Tsipras; el president del Consell Europeu, Donald Tusk; el mateix Draghi, el ministre alemany Wolfgang Schäuble i l'italià Pier Carlo Padoan, el comissari europeu Pierre Moscovici i la cap de l'FMI, Christine Lagarde. Destaca l'absència del ministre grec Iannis Varufakis, que no va assistir a aquesta ronda prèvia. Els altres ministres van esperar durant hores, com si fossin convidats de pedra, que els contactes fructifiquessin.

D'aquestes converses va sortir l'esborrany que va arribar a l'Eurogrup i amb prou feines es va modificar. Només Schäuble (molt dur fins i tot en la roda de premsa posterior en què va assegurar que Tsipras ha descobert que governar “és molt diferent de somiar”) va demanar “canvis menors”, segons les fonts consultades, però va donar una mostra més de la línia inflexible que ha seguit en la negociació.

El debat es va centrar en els detalls relacionats amb la llista de reformes. Alemanya va reclamar que la llista s'enviï a tots els països, i no només al BCE, l'FMI i la Comissió, dilluns que ve. I Espanya i Portugal van demanar explicacions: Luis de Guindos, segons les fonts consultades a Brussel·les i Madrid, va reclamar que l'examen preliminar del BCE, l'FMI i la Comissió “passi al seu torn el filtre de l'Eurogrup”, que es reunirà per teleconferència. “Si hi ha alguna objecció es convocarà un altre Eurogrup”, van indicar fonts espanyoles.

Alemanya i els creditors del nord s'han mostrat severs durant la negociació, però també països perifèrics com Espanya, Irlanda i Portugal, que temien un contagi polític si Tsipras aconseguia un acord favorable i que exigien un tracte igual per a tots els països. “No hi ha absolutament res sobre la taula que es pugui considerar una concessió per a Grècia”, va assegurar ahir l'irlandès Michael Noonan. Aquesta és la percepció de la gran majoria dels socis de l'euro. “La pregunta és per què va signar Tsipras alguna cosa tan difícil de vendre a casa després de les promeses electorals que va fer. La resposta cal buscar-la en el pànic a obrir els bancs el dimarts i trobar-se amb un escàndol”, va dir a aquest diari un dels ministres.

Malgrat això, el pols no s'ha acabat. El dimarts, Grècia ha de rebre el vistiplau a la seva llista de reformes: ningú no espera problemes greus. Però els exàmens més durs arribaran a l'abril, amb la primera revisió de la pròrroga, i al juny, amb la negociació del tercer rescat. “Ningú entén que Tsipras hagi invertit tant capital polític per un resultat tan pobre quan aquesta última negociació és la clau”, diu un ministre de la zona euro.