Selecciona Edició
Connecta’t

Milers de russos es manifesten contra la caiguda de Ianukóvitx fa un any

La població russa culpa Kíev de la caiguda de l'expresident i de la guerra a Donetsk

Manifestació anti-Maidan a Moscou aquest dissabte. Ampliar foto
Manifestació anti-Maidan a Moscou aquest dissabte. AP

Milers de persones han participat en les marxes i mítings celebrats aquest matí a nombroses ciutats de Rússia contra els fets que van passar a Kíev, la capital ucraïnesa, fa un any, que van culminar en la defenestració del llavors president del país veí, Víktor Ianukóvitx, en les mobilitzacions conegudes com Maidan. 

El moviment anti-Maidan, creat fa un mes, ha estat l'organitzador de les manifestacions, que han tingut el suport de desenes d'organitzacions entre les quals destaca el moviment de motociclistes rus i associacions properes al Kremlin, com Rússia Jove o la Jove Guàrdia del partit governamental Rússia Unida.

El líder dels motociclistes, Aleksandr Zaldostánov, ha estat un dels que ha encapçalat la marxa a Moscou –al costat d'Oleg Tsariov, president del parlament de Novorrosia, estructura aquesta última que uneix les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk–, que poc abans de començar havia reunit unes 20.000 persones, el doble del previst pels organitzadors quan van demanar el permís corresponent a l'alcaldia de la capital. Després la policia va informar de més de 30.000 participants.

El lema principal de les manifestacions ha estat "Quan fa un any del Maidan: No oblidarem, no perdonarem!". Gran part de la població russa considera que la caiguda de Ianukóvitx va ser inspirada per forces enemigues de Rússia i culpa Kíev de la guerra desencadenada a l'est d'Ucraïna, que ha causat més de 5.600 vides.

Per combatre els possibles intents d' "importar una revolució de colors" a Rússia es va crear el moviment anti-Maidan. Nikolái Starikov, que és considerat l'ideòleg, sosté que les manifestacions multitudinàries de protesta celebrades a final de 2011 arran de les eleccions parlamentàries van constituir el primer dels intents d'organitzar una d'aquestes revoltes que en altres països de la desapareguda Unió Soviètica van conduir a la caiguda del règim.

El moviment anti-Maidan, creat fa un mes per associacions properes al Kremlin, és l'organizadora de les manifestacions

Starikov –un historiador de 44 anys, conservador, nacionalista i antiliberal, que opina que Stalin va exercir un paper positiu per al desenvolupament de Rússia– ha creat també el partit Velíkoye Otéchestvo (la gran pàtria) i està convençut que cal utilitzar la força contra aquells que desitgen desestabilitzar el règim, és a dir, contra l'oposició extraparlamentària.

En la marxa que ha començat al carrer Petrovka per acabar en un míting a la plaça de la Revolució, davant del teatre Bolxoi, hi han participat unes 35.000 persones, segons estimacions de la policia. Entre les pancartes, n'hi havia nombroses de suport a Putin i unes altres que cridaven a "lluitar contra la cinquena columna". A més de Moscou, hi ha hagut manifestacions anti-Maidan en nombroses altres ciutats russes, començant per Vladivostok, a l'Extrem Orient del país.

La crisi d'Ucraïna i la conseqüent guerra a l'est d'aquest país ha tingut un efecte col·lateral en la societat russa, i és que, com a conseqüència dels nous ànims imperants, han aixecat cap una sèrie de nacionalistes reaccionaris que abans eren completament marginals. De moment, no constitueixen un problema per al Kremlin, ja que actuen com els seus defensors més enèrgics, però alguns observadors temen que en el futur aquestes forces se'ls poden escapar de les mans.

Mentre, l'oposició liberal extraparlamentària ha decidit acceptar l'oferiment fet per l'alcaldia de Moscou d'organitzar el míting previst per l'1 de març als suburbis de la capital russa. Els opositors havien demanat permís per manifestar-se al centre de Moscou, però les autoritats urbanes l'hi van denegar i els van oferir a canvi reunir-se a Màrino, districte situat a l'extrem sud-est de la ciutat.

Borís Nemtsov, exviceprimer ministre amb la presidència de Borís Ieltsin i un dels líders del Partit Republicà PARNAS, va declarar que al final havien acceptat fer el míting a Màrino perquè l'important no és el lloc de la celebració sinó les exigències del Kremlin.

Alexéi Navalni, el dirigent opositor principal al règim actual, no podrà participar en aquesta manifestació, ja que el dijous passat va ser sentenciat a 15 dies de detenció administrativa per haver repartit al metro de Moscou, sense tenir l'autorització corresponent, fulls de propaganda en els quals convidava a acudir al míting.

També estaran absents de la manifestació els seguidors del partit liberal Iábloko. "No hi anirem. Considerem que és una burla [de part de l'alcaldia]. La propera vegada ens enviaran al bosc", va declarar el seu president, Serguéi Mitrojin.