Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya necessita més oli

Les comercialitzadores hauran d'importar fins a 180.000 tones per la baixa collita

Planta envasadora d'Hojiblanca a Antequera. Ampliar foto
Planta envasadora d'Hojiblanca a Antequera.

Dcoop, denominació actual d'Hojiblanca, és el grup cooperatiu més important del món en el sector de l'oli d'oliva, amb una producció de 300.000 tones, de les quals va exportar el 40% al 2014. Aquesta campanya, acabada pràcticament la recol·lecció, excepte en alguns punts de Còrdova, Màlaga o Granada, la collita s'ha reduït a la meitat. “No disposem de l'oli suficient per als nostres compromisos al mercat nacional i per a l'exportació i l'haurem de buscar en el sector oliverer nacional, així com intentar l'aprovisionament exterior”, assenyala el director general del grup, Antonio Luque, “Hem de fer una selecció de clients i països que més ens interessin per no perdre uns mercats que hem obert després d'anys de feina”.

Aquest és el panorama general en el sector. No hi ha més oli. Segons les dades de l'Agència per a l'Oli d'Oliva, a l'inici de campanya a l'octubre, després d'una collita rècord d'1,8 milions de tones, les existències eren de gairebé 500.000 tones d'oli. Avui, acabada la recol·lecció, la producció només arribaria a unes 800.000 tones, xifra que significa una disponibilitat total d'1,3 milions de tones davant unes necessitats per respondre a una demanda total mitjana superior a 1,45 milions de tones.

Són diversos motius els que han provocat aquesta campanya la caiguda general de la collita en un sector on el cultiu de l'olivera es fa a bona part de la Península, amb climes i terrenys molt diferents, en superfícies de secà i de regadiu. Amb caràcter general, cal apuntar que l'olivera és un arbre anyer. Això vol dir que, després d'un any d'una producció rècord, com va ser el passat, on la planta va fer un gran esforç productiu, en la campanya següent li toca descansar. Aquesta campanya s'ha sumat a més la falta de pluges a la primavera, aigües de les quals es nodreix l'arbre més tard. La forta calor va malmetre la floració i, seguint amb les desgràcies, en els mesos següents els canvis de temperatura bruscos van fer caure l'oliva a terra.

Espanya és indiscutiblement el primer país oliverer del món amb una quota superior al 40%. En l'última dècada s'han incrementat les superfícies de 2,4 a 2,6 milions d'hectàrees; s'han plantat milers d'hectàrees de cultius intensius de grans rendiments i s'han millorat estructures i impulsat la posada en reg de més de 700.000 hectàrees. El resultat ha estat passar d'unes produccions mitjanes d'unes 800.000 a 1,5 milions de tones davant un consum interior mitjà de només unes 550.000 tones. Els més pessimistes auguraven a mitjà termini l'existència d'immenses basses d'oli excedentari. Es van equivocar. Avui, per contra, falta oli.

Un primer impacte d'aquesta situació ha estat la forta pujada dels preus en origen. Davant l'estabilitat dels preus en la campanya anterior, aquest any les cotitzacions s'han disparat fins als 3,30 euros per quilo per a un oli verge extra, mentre que un oli de qualitat mitjana va arribar als 2,80 euros per quilo, més d'un 40% respecte a la campanya anterior. Sobre el paper, els preus haurien de seguir pujant.

S'espera una forta pujada de preus

Des de l'Asociación de las Industrias Envasadoras, s'afirma que situacions com aquesta no són noves i es fa una crida a la calma. “No faltarà oli”, assenyala el seu director, Primitivo Fernández. “Davant de situacions com aquesta l'ajust entre l'oferta i la demanda el faran els mateixos mercats”, afegeix.

Una segona conseqüència és que el primer país productor del món es veurà obligat a importar entre 150.000 i 180.000 tones des del Marroc, Portugal Grècia o Tunísia, segons les previsions del sector productor i els industrials exportadors. El problema és que la collita mundial ha estat de només 2,4 milions de tones, davant una collita mitjana superior als 3,3 milions i que tampoc no serà fàcil fer les compres necessàries per a les indústries.

Per atendre la demanda i intentar influir en els preus, Brussel·les ha accelerat l'entrada del contingent d'oli amb aranzel reduït de 57.000 tones procedent de Tunísia a tota la Unió Europea. Aquesta entrada es durà a terme amb subhastes mensuals de 9.000 tones per satisfer unes peticions de compra de més de 100.000 tones.

Un tercer risc és que la falta de disponibilitat faci que, mentre en una campanya amb una producció normal, aproximadament el 8% de l'oli de pitjor qualitat es destinava a la comercialització com a olis d'orujo, aquest any aquests olis passin a comercialitzar-se com si fossin d'oliva.

Per Agustín Rodríguez, responsable oliverer d'Unió de Petits Agricultors (UPA) s'haurien de dur a terme més controls de qualitat i evitar fraus que perjudiquessin la imatge del producte.

La falta d'oli suficient afectarà sobretot les exportacions, que Espanya ha aconseguit duplicar en l'última dècada fins a 1,1 milions de tones. Malgrat que d'aquest volum unes 800.00 tones han estat de granels i la meitat es venguin a Itàlia. “Aquest any, correm el risc de perdre mercats no consolidats i que aquest lloc l'ocupin tercers països productors”, adverteix el director de l'Associació d'Exportadors, Rafael Picó.