Selecciona Edició
Connecta’t

L’embranzida del Barça extenua l’Unicaja

L'actuació coral dels blaugrana els permet remuntar i els dóna l'accés a la final

Mario Hezonja, a punt d'encistellar davant Fran Vázquez. Ampliar foto
Mario Hezonja, a punt d'encistellar davant Fran Vázquez. EFE

La signatura de la sisena final de Copa consecutiva del Barça porta més de mitja dotzena de cognoms. L'equip blaugrana, amb Tomic, Hezonja, DeShaun Thomas, Oleson, Doellman i, fins i tot, Lampe va extenuar l'Unicaja en una semifinal que posa de manifest el joc preciós, intercanvi de cops i alternatives en el marcador que mantenen tots dos equips últimament. Va vèncer el Barça, i per una diferència notable, sense patir al final. Un epíleg que pot confondre. El partit va discórrer per camins més aviat favorables a l'Unicaja. Però tot s'accelerava, ressorgia el Barça, tenaços i indòmits uns i altres.

El Barça va encertar donant l'última estocada amb tres jugadors que no acostumen a ser al centre de l'aparador: Lampe, Hezonja i Oleson. Amb ells, Satoransky i Doellman, es van refer en un tres i no res de la delicada situació en què els va col·locar una canastra de Markovic. Quan lluïa el 62-68 al marcador i quedaven només set minuts, va ser quan el FC Barcelona va disparar el seu joc de transició, va desfigurar l'atac de l'Unicaja i va marcar la diferència amb un parcial de 15-4 que va tombar la truita: 76-70.

Els blaugrana es van sobreposar a un desavantatge de vuit punts després del descans

L'Unicaja va igualar el rècord de triples en la història de la Copa. En va sumar 14 amb un fantàstic 50% d'encert. I va capturar ni més ni menys que 18 rebots en atac. Una barbaritat. Però aquestes xifres es van quedar curtes perquè no va encertar en els seus llançaments des de l'interior de la zona (14 de 42 en tirs de dos) i perquè els homes que tant li van donar en els primers 33 minuts, Kuzminskas, Granger, Will Thomas o Caleb Green, es van anar diluint sense que tampoc esmenessin els seus desencerts en els tirs de dos Toolson, Carlos Suárez o Fran Vázquez.

Va ser el moment propici per al Barça, que no va necessitar la participació final de Tomic, que es va asseure a la banqueta extenuat per la increïble batalla amb què va acabar imposant la seva llei a l'interior de la zona al tercer quart. El desenvolupament del partit va resultar molt canviant. DeShaun Thomas va començar escapolint-se de Carlos Suárez i va foradar el cistella de l'Unicaja des de les cantonades. Va estar infal·lible en els seus tres llançaments triples (15-10). L'Unicaja no trobava buits en la defensa blaugrana, molt diligent en el seu cau. Els rebots d'atac de l'Unicaja i les pèrdues del FC Barcelona van retornar l'equilibri al marcador. La irrupció de Vasileiadis i Kuzminskas va disparar la producció ofensiva de l'Unicaja. Els moviments de pilota en l'exterior de la zona blaugrana van propiciar repetides opcions als llançadors de l'equip malagueny. El qualificatiu serveix per a gairebé tot el contingent, de manera que Granger, Stefansson, Green i Suárez van anotar des de la màxima distància quan el seu equip va trobar el filó.

FC BARCELONA, 87 - UNICAJA, 79

FC Barcelona: Satoranksy (9), Oleson (11), DeShaun Thomas (13), Doellman (9), Tomic (10) –equip inicial-; Hezonja (12), Marcelinho (5), Abrines (2), Navarro (4), Pleiss (2), Lampe (10) i Nachbar (0).

Unicaja: Markovic (4), Toolson (3), Carlos Suárez (10), Will Thomas (5), Golubovic (0) –equip inicial-; Gabriel (2), Vasileiadis (9), Granger (12), Fran Vázquez (8), Kuzminskas (13), Stefansson (5) i Green (8).

Parciales: 18-15, 16-24, 25-20 i 28-20.

Àrbitres: García, Perez i Peruga.

Gran Canaria Arena. Uns 9.500 espectadors.

El Barça va patir per aturar una sagnia que li va costar un dèficit de fins a vuit punts (34-42), instants després de la represa. Superat en defensa, també li va costar trobar continuïtat en atac. No va treure ni un sol tir lliure durant la primera part. La dada delata la seva incapacitat per explotar el poder de Tomic, Pleiss, Doellman i Nachbar prop de la cistella. Però aquest col·lapse va ser mutu, perquè a l'interior de la zona blaugrana va passar si fa no fa el mateix. Navarro, en un to baix, com Marcelinho, Abrines, amb prou feines utilitzat, com Pleiss i Nachbar. I tot i així, Xavi Pascual sempre va tenir un recurs vàlid a mà, un home disposat per complir amb la tasca d'un equip tan fiable com expressa la seva cadena d'assoliments: sis finals de Copa i 18 finals en competicions consecutives.

MÉS INFORMACIÓ