Selecciona Edició
Connecta’t

Les empreses aspiren a la meitat dels 6.809 milions del ‘fons Juncker’

Mas-Colell desatén els consells de CiU per fixar els projectes catalans del pla

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en una imatge d'arxiu.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en una imatge d'arxiu.

La Generalitat ha fet una aposta forta per la presència de la iniciativa privada en els projectes que ha presentat al Ministeri d'Economia com a candidats a rebre recursos del fons Juncker, el mecanisme amb què la Unió Europea preveu impulsar l'economia amb una injecció de 315.000 milions d'euros en iniciatives de diferents tipus. En la seva proposta inicial, pendent de perfilar, els projectes que només depenen d'empreses privades o de la col·laboració publicoprivada aspiren a obtenir 3.303 milions de fons comunitaris, el 48% dels 6.809 milions a què aspira Catalunya. El percentatge seria molt superior si la Generalitat no hagués inclòs actuacions dependents de l'Estat, com el corredor mediterrani o les inversions a Rodalies, que podrien rebre més de 2.000 milions.

Les infraestructures del transport acaparen bona part dels recursos demandats (el 41,4%) gràcies als grans projectes ferroviaris vinculats al corredor mediterrani, les línies 9 i 10 del metro i l'ampliació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat. Es tracta sobretot de projectes que aniran a càrrec dels diferents pressupostos de les administracions, però en aquest àmbit també s'han esmunyit projectes de companyies com Telefónica i Vodafone per desenvolupar xarxes de telecomunicacions, fet que els permetria captar 218 i 308 milions, respectivament. Amb actuacions energètiques, Endesa podria esgarrapar més de 750 milions d'euros i la xifra de grans grups implicats s'amplia a Indra, T-Systems o Applus, entre altres.

Herrera acusa la Generalitat de donar suport al “capitalisme d'amiguets”

Alguns projectes presentats per Telefónica i Vodafone xoquen amb els arguments que va donar el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, al Parlament, quan va sostenir que la finalitat del fons impulsat pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, era finançar projectes de risc, que d'una altra forma explicarien difícilment amb finançament. “Si s'acaba simplement donant una subvenció a una inversió privada, que s'hauria produït en qualsevol cas, doncs, a banda que això de regalar subvencions no sigui correcte, no tindrà cap efecte expansiu addicional”. Curiosament, Telefónica té dues partides que aspiren a un total de 190 milions d'euros per estendre la seva xarxa de telefonia i de fibra òptica a Catalunya. El mateix passa amb Vodafone, que pot aconseguir 300 milions per desenvolupar la seva xarxa mòbil. “La idea és que [el fons Juncker] s'ha de destinar a projectes d'inversió que el sector privat no podria fer sol”, va assenyalar el conseller.

La fórmula utilitzada per la Generalitat per reclamar inversions del pla Juncker a Catalunya contrasta enormement amb les demandes que CiU ha fet les últimes setmanes. Sense anar més lluny, el 10 de febrer passat, el senador de CiU Salvador Sedó reclamava a la Cambra alta que les prioritats d'inversió es decidissin “conjuntament” entre les comunitats autònomes, els ens locals i els “sectors socioeconòmics”. Va remarcar que en la proposició d'inversions havien de participar “conjuntament les diferents entitats”, fet que en la seva opinió permetia “buscar projectes amb més qualitat”. Es tractava, va dir Sedó, d'evitar que s'acabi propiciant la posada en marxa de projectes no rendibles com la xarxa d'alta velocitat ferroviària.

El conseller admet que no hi ha hagut un procés de participació

El líder d'Iniciativa per Catalunya, Joan Herrera, es pregunta què n'ha quedat de les demandes de CiU en el document de Mas-Colell. “No han obert cap procés de participació de les entitats, ni han convocat els sindicats, només han canalitzat les peticions de les grans empreses”. A parer seu, el Govern de CiU no ha fet altra cosa que fomentar el “capitalisme d'amiguets” amb una actuació “opaca i arbitrària”. “Parlen amb les empreses amigues en lloc de donar prioritat als interessos generals de Catalunya; diuen que defensen la sobirania del país, però defensen la sobirania dels interessos privats”, assegura.

El mateix Mas-Colell va admetre en seu parlamentària el dimecres que no s'ha fet un procés participatiu com el que va defensar CiU. “Efectivament, no hi va haver una consulta generalitzada perquè no hi havia temps, ni tampoc es va fer cap trucada a les empreses. Les companyies que tenen projectes en aquesta llista de 185 plans són empreses que ens els van enviar perquè des de Madrid se'ls va dir que ho fessin”. Amb tot, el conseller va assegurar que aquesta llista “no és la de Catalunya”, sinó una relació provisional de projectes que es completarà posteriorment.

L'explicació tècnica de Mas-Colell va ser que el Govern central va sol·licitar a la Generalitat una llista de possibles projectes el 7 de novembre passat. El termini per presentar la llista acabava el 13 de novembre. Per aquelles dates el debat polític en Catalunya, lluny de centrar-se en el fons Juncker, estava monopolitzat per la consulta sobiranista del 9-N. La Generalitat va aconseguir aleshores una pròrroga, de manera que no va enviar la llista fins al 26 de novembre. Amb tot, des de llavors no s'ha consultat les organitzacions empresarials, acostumades a donar la seva opinió a la Generalitat.

MÉS INFORMACIÓ