Selecciona Edició
Connecta’t
DEFENSORA DEL LECTOR

El que ha de publicar o no un diari

Els articles sobre la comptabilitat de la sectorial de banca de CCOO han provocat crítiques i també aplaudiments de lectors aliens al sindicat i d'afiliats

Comissions Obreres, el sindicat espanyol més gran per nombre d'afiliats, va ser notícia de portada a EL PAÍS el diumenge 15 i el dilluns 16 de febrer. En tots dos casos, per informacions sobre la seva antiga federació de banca Comfia. El titular de la primera de les informacions era "CCOO de banca va pagar als seus delegats 3,7 milions en sobresous", i el sumari especificava “Bancs i caixes van donar al sindicat més de vuit milions en cinc anys”. En el text, signat per Oriol Güell, que ocupava les pàgines 28 i 29 d'Economia, es detallaven els comptes de Comfia entre els anys 2008 i 2012, i es desenvolupava el que s'anunciava en portada.

El dilluns 16 de febrer es va publicar el segon lliurament, que apareixia també en primera pàgina, amb el títol "CCOO de banca va gastar 14 milions en àpats i viatges en cinc anys". Amb el sumari: “Els dirigents van destinar grans partides a restaurants, hotels i a organitzar congressos”. La informació anava acompanyada per un editorial –que demanava al sindicat claredat sobre els seus comptes– i ocupava la pàgina 22 d'Economia. El text detallava des dels restaurants freqüentats per aquests dirigents fins a les partides dedicades a viatges i altres despeses.

Els articles, que es van llegir molt al web, han provocat queixes de diversos lectors, alguns dels quals –Pedro Benítez Gamero, Manuel Fernández Colorado i Antoni Montellà Dalmau– es presenten com a antics delegats de Comfia o afiliats a CCOO. Ramón Barragán Reina, exsecretari general de la Federació d'Ensenyament del mateix sindicat, també va enviar una carta molt crítica al director, que ha arribat a les meves mans. Alfredo Feito Cano i Fernando García Mora, sense lligams amb aquesta organització, s'han dirigit a mi, o al director, per criticar la informació publicada sobre Comfia. També m'ha arribat un missatge col·lectiu que sintonitza amb la denúncia dels articles, i he pogut comprovar, a la bústia de l'equip d'Investigació, que diversos lectors i afiliats a CCOO els han felicitat pel treball que han dut a terme.

La tesi fonamental dels crítics és que els articles no denuncien res il·legal, per això consideren sensacionalisme pur que es dediqui tant espai a detallar els comptes de Comfia, i a informar dels diners rebuts dels bancs. Insinuacions, opinen, destinades a tacar la reputació de CCOO.

Pedro Benítez Gamero critica els textos i l'editorial. Assenyala que en la banca, una part del salari és variable. “És ociós assenyalar”, diu, “què li passa a la teva part variable si tens la intenció, no només de ser delegat, sinó simplement de presentar-te a les eleccions en un lloc per omplir. Parlo per experiència”. Manuel Fernández Colorado insisteix en el mateix. Critica l'editorial i es queixa que “hagin aparegut els noms de perceptors de dietes per assistir a un congrés”.

No vull deixar passar l'oportunitat, encara que sigui breument, de referir-me a la carta de Ramón Barragán en què subratlla la legalitat dels complements salarials, ja que, assegura, “els perceptors (uns 100 sindicalistes) pagaven els seus impostos”. Aquest sindicalista admet que en aquesta pràctica, i en les despeses publicades, hi pot haver alguna cosa “èticament reprovable”. Però rebutja per “inacceptables” el que considera insinuacions tendencioses d'aquest diari.

Per la seva banda, Alfredo Feito dedueix dels articles que “el treball de recerca va consistir a dirigir-se al departament de comptabilitat de Comfia”, que li haurien facilitat totes les dades al redactor. Oriol Güell nega aquest extrem i explica: “EL PAÍS va tenir accés a la comptabilitat interna detallada fa mesos i des de llavors ha estat processant i analitzant els milers d'arxius i desenes de milers d'anotacions comptables. Quan el treball ja estava (en tant que sigui possible) completat, aquest periodista es va reunir amb el sindicat per contrastar la informació i recaptar la seva versió. El sindicat va oferir algunes respostes i va aportar dades (que en la seva pràctica totalitat ja teníem), mentre en uns altres va preferir no entrar al detall. Després d'aquesta reunió, el sindicat va remetre una circular als seus afiliats i va publicar els comptes dels anys 2008 i 2013”.

No es tracta de desqualificar CCOO, sinó d'informar d'una pràctica discutible

“Aquests comptes”, afegeix Güell, “no inclouen beneficiaris i quanties percebudes pels delegats, tampoc les aportacions fetes per entitats financeres, anotacions comptables de despeses en restaurants, hotels i viatges”. Quant als complements salarials, “figuren en l'apartat ‘altres despeses de personal’, i les aportacions dels bancs, sense especificar, en l'apartat, ‘ajudes”.

Güell admet que es va equivocar en fer servir la paraula “delegats” en el titular, com a equivalent a “dirigents”, en referir-se als qui van cobrar sobresous. Això ha provocat queixes de delegats que es van sentir ofesos de no haver rebut mai ni un cèntim extra. “El nostre desig ha estat ser el més precisos possible i per això es va publicar en el web el nom de tots els que havien cobrat els sobresous”, diu Güell. “En tot cas, faig aquí extensives les meves disculpes a aquells que s'hagin sentit injustament tractats per la informació”.

Entre els que s'han sentit molestos per aquest motiu s'inclou el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de Comissions, col·lectiu que m'ha enviat el missatge següent: “Rebutgem rotundament el seu titular del dia 15, que dóna a entendre que tots els delegats de Comfia-CCOO s'han lucrat amb sobresous”. Malgrat això, destaquen: “Des del sector TIC, fa més d'un any que reivindiquem informació, transparència i participació a la Federació de Comfia-CCOO. En aquest sentit, els afiliats hauríem de conèixer el detall (origen i finalitat) de cada euro que entra a Comfia-CCOO. A dia d'avui, segueix sense passar”.

José María Irujo, responsable d'Investigació, defensa la utilitat del treball que s'ha fet. “Aquesta informació no només és veraç i rigorosa –no ens han desmentit ni una sola dada–, sinó necessària, perquè ni els ciutadans, ni els milers d'afiliats a aquest sindicat sabien que un centenar de delegats seus van cobrar 3,7 milions d'euros en sobresous entre els anys 2008 i 2012, un període de crisi en què aquest sector va perdre més de 30.000 llocs de treball i nombroses entitats van ser rescatades amb diners públics”.

“Descobrim també una altra dada inèdita i rellevant: ningú no sabia fins ara la quantia de les ajudes econòmiques que els bancs i les caixes d'estalvis faciliten a Comfia: 8,3 milions durant el mateix període; ni que en algunes entitats com la desapareguda Caja Madrid els representants sindicals ascendien a l'empresa al mateix temps que ho feien al sindicat. Aquests fets i la despesa en viatges, dinars i sopars, que apareix en la seva comptabilitat i que va superar els 14 milions, van ser més que suficients per creure que teníem una història important que havíem de publicar”.