Selecciona Edició
Connecta’t

Cara a cara amb el Chapo

El policia que va capturar el narcotraficant més buscat de Mèxic recorda la tensa trobada després de la seva detenció ara fa un any

Tomás Zerón, director de l'Agència d'Investigació Criminal.
Tomás Zerón, director de l'Agència d'Investigació Criminal.

L'escena va ser breu. Eren les onze del matí del 22 de febrer. Hangar de la Marina, aeroport de Ciutat de Mèxic. A un costat de la taula un home amb bigoti triangular. Tenia una ferida front i la mirada buida. No anava emmanillat. Davant seu, Tomás Zerón de Lucio, director de l'Agència d'Investigació Criminal, el policia número u de Mèxic. Era l'únic agent a l'habitació amb la cara descoberta. Després de 13 anys de fuga, era davant seu. El caçador davant la presa. L'interrogatori per confirmar la seva identitat era un pur formalisme. Tota la cúpula policial sabia qui era aquell tipus grassonet i de parla matussera.

—Com et dius?

—Joaquín Guzmán Loera.

—No ets Archivaldo?

—Sí, Joaquín Archivaldo Guzmán Loera.

El Chapo, el líder del càrtel de Sinaloa, el narcotraficant més buscat del planeta, el senyor dels inferns de Mèxic, parlava amb un to moderat. Quan després el van sotmetre a la prova cal·ligràfica i li van fer emplenar un formulari bàsic, va escriure el seu nom amb la poca traça d'un nen petit. Un Archivaldo tremolós i humiliat. El record d'una infància en els contraforts perduts de la Sierra Madre Occidental. "Al seu poble, no va passar de segon de primària, la resta ho va aprendre a la presó", explica Zerón.

Ha transcorregut un any des de la detenció del Chapo. El director de l'Agència d'Investigació Criminal s'ha hagut d'enfrontar a altres casos, alguns tan espinosos com la tragèdia d'Iguala. Vist de prop, sembla un home tranquil. Té 52 anys. No alça la veu ni fa gestos bruscos.Té un aire de funcionari que augmenta la seva impol·luta camisa blanca amb bessons blaus. En recordar per a aquest diari l'operatiu que va conduir fins al Chapo, dibuixa un mapa de cercles concèntrics: detencions, cases de seguretat, telèfons intervinguts.

Una cartografia que, a partir de la informació d'un enemic del narcotraficant, es va anar tancant durant mesos fins a culminar el 22 de febrer en el departament 401 del Condominio Miramar, davant del dic de Mazatlán, a Sinaloa. Quan els comandos de la Marina van irrompre a l'apartament hoteler, el Chapo va buscar refugi al lavabo. En una habitació va deixar la seva dona, i en una altra les filles bessones de dos anys, amb la cuinera i la cuidadora. Eren les 6.50. Al costat d'una maleta rosa, un pot de xampú i un munt de roba escampada, havia caigut el delinqüent del segle.

Al costat d'una maleta rosa, un pot de xampú i un munt de roba escampada, havia caigut el delinqüent del segle

Quatre hores després, era davant un dels cervells de la seva captura. Vestia uns texans negres sense cinturó i una camisa festuc clar. "És més fantasia que realitat el que diuen de mi", va declarar. El Chapo anava agafant confiança. Va demanar crema per a les mans i un aigua Perrier. Se la va beure d'un glop. Zerón li va preguntar per la ferida. Va pensar, com molts altres, que era resultat de la detenció. El narcotraficant ho va negar. Era com a conseqüència de la seva fugida d'una casa de seguretat de Culiacán, la capital de Sinaloa, des d'on governava el seu imperi. Allà, cinc dies abans, havien estat a punt de capturar-lo. El va salvar la porta de blindatge hidràulic que li va donar uns minuts d'or. Va poder engegar el mecanisme de fugida, aixecar la banyera i fugir per un passadís metàl·lic que desembocava a les clavegueres. Set cases estaven comunicades per aquesta xarxa subterrània. En aquests túnels, carregant una motxilla amb un llançacoets i dues càrregues, va relliscar i es va fer la ferida al front. A fora l'esperava el seu escorta, el llegendari tinent desertor Alejandro Aponte Gómez, el Bravo.

Aquest incident el va fer sospitar de tothom. Va decidir trencar el seu cercle de seguretat. Un darrere l'altre, van anar caient els seus homes de confiança. La Marina, els serveis d'intel·ligència, els agents de Zerón li trepitjaven els talons. Conscient d'això, va confessar a Zerón que havia decidit fugir als turons de Sinaloa, on era amo i senyor de vides i hisendes. Però abans va voler veure la seva dona, Emma Coronel, i les bessones. La trama d'intervencions telefòniques, més de 100 números, va fer la resta. El Chapo, segons algunes versions, va entrar a l'hotel de Mazatlán en cadira de rodes, disfressat d'avi. Atrapat pels comandos de la Marina, va sortir mig nu i amb el fracàs marcat al rostre.

Zerón ho recorda bé. A la improvisada sala de l'hangar, el Chapo semblava haver perdut el seu carisme llegendari. Es movia amb lentitud, preguntava per la seva família i anomenava llicenciat el seu captor. "Amb la detenció li va caure al damunt tota la seva història. Tretze anys fugint, des que es va escapar del penal de Puente Grande. Se sentia perseguit, acorralat i ara derrotat". Però darrere del triomfalisme policial, el Chapo continuava alerta. No va acceptar els seus crims. Tampoc no va delatar ningú. El supervivent de mil paranys seguia despert.

—Com és que no duies pesos quan et van detenir?

—Jo no necessito els diners. El que demanava m'ho portaven. Si era un milió de pesos, portaven un milió.

A l'hangar la conversa amb Zerón va quedar interrompuda per un malestar estomacal. L'home que feia tremolar estats va patir la humiliació d'anar al lavabo acompanyat per un comando de la Marina. Quan va sortir, va caminar ben dret .Tots al seu al voltant, excepte Zerón, anaven amb la cara tapada. A ningú se li escapava que, a Mèxic, el Chapo té la mort al seu servei. Abans d'anar-se'n, el narcotraficant es va apropar amb ulls de serp al seu interrogador.

—Em diu el seu nom? És que vostè m'ha tractat bé...

El Chapo va volar en helicòpter al penal d'alta seguretat de l'Altiplano. Els seus fills van desfermar una venjança furibunda. El Bravo va acabar amb sis trets al cap. Molts van aparèixer torturats i mutilats. D'altres no se'n va saber res més. Quan li van preguntar a la presó a què es dedicava, el Chapo, amo novament de si mateix, va respondre amb naturalitat: "Sóc granger".

Sense successor en la cooperativa del crim

JUAN DIEGO QUESADA, MÈXIC

El càrtel de Sinaloa, aparentment, no ha triat un successor que tingui els poders plenipotenciaris del Chapo Guzmán, considerat el 2009 un dels homes més rics del món, segons la revista Forbes. Per jerarquia, Ismael Zambada, el Mayo, que fa mig segle que està en el negoci sense haver posat un peu a la presó, podria assumir aquest paper, però els experts consultats consideren que l'organització ara té un caràcter més horitzontal, amb diversos caps regionals que operen al mateix nivell.

Un d'ells, Dámaso Alonso, el Licenciado, ha expandit la seva influència a Sinaloa. Els fills del Chapo i del Mayo també ocupen la cúspide del càrtel. Juan José Esparragoza, el Azul, hauria d'estar en aquesta llista però els seus fills afirmen que va morir a l'agost, als 66 anys. Sigui com sigui, ningú, ara com ara, ha ocupat del tot el buit que va deixar el Chapo.