Selecciona Edició
Connecta’t

Hisenda multarà Caja Madrid per ús il·legal del compte de targetes opaques

El 36% dels pagaments dels consellers i directius entre el 2004 i el 2006 no estava relacionat amb l'activitat de l'entitat, segons l'Agència Tributària

Rodrigo Rato, el febrer del 2012
Rodrigo Rato, el febrer del 2012

Les targetes negres que van utilitzar 79 consellers i directius de Caja Madrid i Bankia, sense cap tipus de control i fins ara considerades opaques al fisc, van ser auditades indirectament durant anys pel Ministeri d'Hisenda a través dels dos comptes als quals aquestes entitats financeres van adjudicar aquestes despeses —15,5 milions d'euros entre el 2003 i el 2012—. Els inspectors de l'Agència Tributària van descobrir que almenys el 36% de les despeses d'aquests comptes, als quals estaven vinculades les targetes, no eren deduïbles, com pretenia Caja Madrid amb la intenció de pagar menys per l'impost de societats corresponent als exercicis del 2004, 2005 i 2006, els últims documentats pel Ministeri d'Hisenda davant l'Audiència Nacional.

Els tècnics de l'Agència Tributària van defensar en les seves actes d'inspecció que moltes de les despeses dels comptes, a les quals estaven assignades les targetes opaquesno tenien “relació directa i incontestable amb l'activitat de la societat”, per això Caja Madrid no es podia deduir aquestes quantitats per estalviar-se diners en el pagament de l'impost sobre societats.

El Ministeri d'Hisenda ha enviat diversa documentació de l'historial fiscal de Caja Madrid al jutge Fernando Andreu, que instrueix el cas del suposat ús indegut de les targetes per part dels consellers i directius de Bankia i Caja Madrid.

En aquesta documentació figuren tres actes de conformitat, signades al juny del 2013 per l'inspector d'hisenda assignat al cas i per José Guirao, director general de la Fundació Caja Madrid, corresponents als exercicis fiscals del 2004, 2005 i 2006.

En aquells tres anys, Caja Madrid va declarar en els dos comptes assignats a les targetes que utilitzaven els consellers i directius una despesa de 3,5 milions d'euros. Però els inspectors d'hisenda només van donar per bons 2,2 milions, mentre que van considerar “no deduïbles” despeses per 1,3 milions.

El treball d'inspecció de l'Agència Tributària va començar el 2009 i es va prolongar fins al 2013, interromput diverses vegades pel procés de fusió de Caja Madrid amb set caixes d'estalvi més que va donar com resultat la creació de Bankia, i pel rescat de l'entitat amb 22.400 milions d'euros de l'erari.

Les diligències dels inspectors d'hisenda van reclamar de Caja Madrid tots els detalls dels dos comptes —6.192.02 i 6.691.10— en què es van comptabilitzar les despeses de les targetes. L'Agència Tributària, segons es dedueix de la documentació enviada al jutge Andreu, va revisar durant anys els comptes assignats a les targetes; va admetre la major part d'aquestes despeses que es va deduir Caja Madrid en la declaració de l'impost sobre societats, i va considerar unes altres —un terç aproximadament— no procedents ni relacionades amb l'activitat de la societat.

Aquestes irregularitats detectades per Hisenda en les despeses de representació que Caja Madrid es volia deduir de l'impost sobre societats, han dut ara a imputar 79 consellers i directius d'aquesta entitat i de Bankia per entendre que van utilitzar la targeta de manera indeguda per a compres personals. Encara que el camí per arribar a aquesta conclusió no ha passat pel Ministeri d'Hisenda.

Una auditoria interna de Bankia va detectar l'estiu del 2014 l'ús de targetes de crèdit per part de consellers i directius que no estaven emparades per la decisió de cap òrgan, ni en cap contracte o norma estatutària. Bankia va posar aquests fets en coneixement del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que al seu torn va enviar tota la documentació a la Fiscalia Anticorrupció.

Aquest òrgan va enviar al jutjat les actuacions per considerar que podrien ser constitutives d'un delicte d'apropiació indeguda i un altre d'administració deslleial de consellers i directius de Caja Madrid, que ja eren investigats per altres qüestions a l'Audiència Nacional.

El jutge Andreu va obrir una peça separada en què va començar imputant els dos últims presidents de Caja Madrid, Miguel Blesa i Rodrigo Rato, i el director financer de l'entitat, Ildefonso Sánchez Barcoj; i va acabar imputant tots els consellers que van fer servir les targetes entre el 2003 i el 2012 i van gastar 15,5 milions en aquest període de temps.

Fonts del Ministeri d'Hisenda van assenyalar ahir que “les inspeccions no comproven qui fa la despesa, és una investigació sobre l'impost sobre societats”. “Els inspectors”, aclareixen, “detecten les despeses no deduïbles, però no poden arribar als autors ni poden saber que aquests comptes estaven vinculats a una targeta. Hisenda fa comprovacions aleatòries sobre milers de factures i en rebutja una part. Només es va poder comprovar l'origen quan es va dur a terme una investigació informàtica” per part del FROB o de Bankia, que van arribar fins al final.

Luxe no deduïble

Hisenda multarà Caja Madrid per ús il·legal del compte de targetes opaques

Un inspector d'hisenda es va presentar a les oficines de Caja Madrid el 2 de novembre de 2006 i va redactar una diligència en què assenyalava que l'entitat financera s'havia deduït 200.000 euros en l'impost sobre societats de tres exercicis (2001, 2002 i 2003) per despeses de representació que no complien amb els requisits regulats per al desgravació fiscal. L'inspector d'hisenda destacava que no eren deduïbles “les atencions amb empleats de la societat, lots de Nadal i obsequis a terceres persones”. Un representant de Caja Madrid va signar aquella diligència, en què s'adjuntava una llista de despeses (vegeu imatge adjunta) que Hisenda no admetia com a deduïbles. Entre aquestes hi figuraven joies, maletes, vins i rellotges de diferents marques de luxe. Les mateixes marques que apareixen en diverses despeses d'alguns consellers de Caja Madrid i Bankia fetes amb les seves targetes de crèdit.

MÉS INFORMACIÓ