Rússia desbloqueja les adopcions per a matrimonis heterosexuals
Els solters i les parelles del mateix sexe en queden exclosos del procés
La Duma estatal o Cambra baixa del Parlament rus ha ratificat avui el conveni d'adopcions de nens russos per part de famílies espanyoles. El document, que s'havia signat el juliol de l'any passat a Madrid entre Espanya i Rússia, desbloqueja els casos d'unes 600 famílies espanyoles que estan en procés d'adoptar menors d'aquest país.
La signatura i la ratificació del conveni havia topat amb problemes després que el Tribunal Suprem rus ordenés, l'agost del 2013, suspendre tots els processos de negociació sobre adopció de menors als països on s'hagués legalitzat el matrimoni homosexual.
Aquesta decisió la va dictar el màxim òrgan de justícia de Rússia després que, al juny d'aquest any, la Duma estatal aprovés les modificacions legals que prohibien tant que les parelles d'un mateix sexe adoptessin nens russos com que ho fessin solters dels països on s'ha legalitzat el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Moscou exigia que en el conveni bilateral es recollissin aquestes restriccions i va ser aquest problema el que va provocar l'ajornament de la ratificació del document. Ara, el text inclou la prohibició de l'adopció de nens russos per part de famílies homosexuals o monoparentals.
El Senat espanyol ja havia ratificat el conveni l'1 d'octubre de l'any passat per acostar-se així al final reeixit d'un procés de negociacions que es va allargar durant més de cinc anys.
Espanya figura entre els tres països europeus que adopten el nombre més gran de menors russos. Encapçala la llista Itàlia, seguit d'Espanya (segons Moscou, en els últims nou anys els espanyols han adoptat 7.517 nens russos) i, en tercer lloc, França. A aquesta troica correspon el 80% dels nens russos adoptats a la Unió Europea.
El document estableix també que les autoritats russes podran sol·licitar informes sobre la situació dels menors adoptats i garanteix que els nens s'inscriuran al consolat de Rússia que correspongui segons el seu domicili.
El document estableix que les autoritats russes podran sol·licitar informes sobre la situació dels menors
Elena Mizulina, presidenta del Comitè per a la Família, les Dones i els Nens a la Cambra baixa, va subratllar que en els últims 20 anys no hi ha hagut cap cas d'abús de menors originaris de la Federació Russa per part de les famílies espanyoles, a diferència del que passa en altres països, com ara als Estats Units, on fins i tot s'han registrat casos tràgics que han acabat amb la mort del nen.
Mizulina —que figura en la llista de les persones sancionades per Brussel·les per ser coautora de la llei que va facilitar que Crimea tornés a forma part de Rússia— va assenyalar que el seu país, malgrat ser objecte de sancions econòmiques per part de la Unió Europea, no es guia pel principi de "l'ull per ull, dent per dent", i prefereix actuar en favor del que beneficia realment els seus ciutadans, en aquest cas, "en interès del menor, i permetre al nen que no té família a Rússia trobar-la a l'estranger".
