Alguna cosa a celebrar

Aquest divendres s'ha inaugurat una nova interconnexió elèctrica entre Espanya i França per Girona, la primera des del 1981. Ha plogut força des de llavors en el sector elèctric d'un costat i l'altre de la frontera: ha canviat el consum, que s'ha multiplicat per tres, i la generació, per la incorporació del gas natural i sobretot de les energies eòlica i fotovoltaica. També han canviat les regles del joc, amb la introducció de competència en la generació i la comercialització i el progrés cap a un mercat únic europeu. El vestit sempre va ser ajustat, per raons geogràfiques i polítiques, però s'havia tornat insuportable.

Les interconnexions són les infraestructures més importants que cal construir en el sistema elèctric espanyol d'aquesta dècada, i probablement també de la propera. Enforteixen la seguretat de subministrament i contribueixen a l'estabilitat, abarateixen la factura en facilitar els intercanvis buscant el proveïdor més econòmic de cada moment, i sobretot faciliten el desenvolupament de les energies renovables intermitents, solar i eòlica fonamentalment, en permetre utilitzar el sistema interconnectat europeu, que és deu vegades l'espanyol en grandària, com a destí dels nostres excedents quan les circumstàncies meteorològiques són favorables, i aportant suport quan són adverses.

La interconnexió que s'ha inaugurat va ser acordada a Saragossa el 27 de juny del 2008 pel primer ministre francès Fillon i el president del Govern espanyol Zapatero, casualment de majories polítiques diferents de les que avui, als respectius governs, la inauguren. Aquest acord es va traduir en la creació d'una societat conjunta dels operadors de la xarxa de transport dels dos països, REE i RTE, que l'ha construït. El projecte, tot un repte tecnològic, va ser adjudicat el 2010 i el 2011, i la fabricació i la instal·lació dels cables, la construcció de les estacions conversores de corrent altern a continu i la perforació d'un túnel sota els Pirineus de poc més de 8 km s'han fet en el termini previst inicialment i amb el cost pressupostat. Un gran èxit.

El llarg període de maduració i execució d'aquest tipus de projectes sovint sobrepassa el cicle polític de les nostres democràcies. Per això, pensar-los, acordar-los, dissenyar-los i engegar-los, amb totes les dificultats, fins i tot el rebuig social inicial, requereix una empenta notable. I, per descomptat, una visió de llarg termini, àmpliament compartida, així com una continuïtat més enllà dels canvis polítics que, en aquest cas, afortunadament, s'ha donat. Cal congratular-se'n.

Amb un nou projecte la nova interconnexió podria estar disponible al voltant del 2020

No obstant això, no hem acabat. Gràcies a aquesta interconnexió Espanya duplica la capacitat actual d'intercanvi elèctric amb Europa, però encara no és prou. Per això hem de demanar als que inauguren aquesta interconnexió que aprovin i decideixin al més aviat possible, aquest any, la realització d'un nou projecte, probablement un cable submarí per al golf de Biscaia, en el qual REE i RTE van començar a treballar fa diversos anys. Amb això podria aconseguir-se que la nova interconnexió estigués disponible al voltant del 2020. Acumular més retards seria injustificable.

Les interconnexions són absolutament clau per al sistema elèctric espanyol, molt més que per al francès, que ja està molt interconnectat. Si volem avançar cap a un sistema elèctric menys dependent dels combustibles fòssils i aprofitar l'extraordinari potencial de l'energia solar al nostre país, i fer-ho de forma segura i econòmicament eficient, necessitem més interconnexions. Tant de bo es produeixi de nou aquesta visió de llarg termini que permetria, juntament amb l'excel·lència tecnològica de la qual han fet gala els professionals de REE i RTE, seguir construint una Europa vertebrada amb interconnexions elèctriques i gasistes, fonamentals per aconseguir un model energètic europeu compartit, segur, competitiu i radicalment compromès contra el canvi climàtic.