Selecciona Edició
Connecta’t

Com construir un partit en 100 dies

Ciutadans afronta el repte de crear una estructura a tota velocitat per respondre a les desorbitades expectatives de creixement sense veure's desbordat

D'esquerra a dreta, els diputats de C's Carina Mejías, Albert Rivera, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José Manuel Villegas al seu despatx.
D'esquerra a dreta, els diputats de C's Carina Mejías, Albert Rivera, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José Manuel Villegas al seu despatx.

A les deu del matí el telèfon de la seu de Ciutadans a Barcelona no para. Trucades de Toledo, Conca i Granada preguntant com afiliar-s'hi. També una de Jerez una mica més entretinguda. “Que quina ideologia tenim? Aviam, jo sóc de l'administració… però bé, ni d'esquerres ni de dretes. A Europa això ja existeix: ho anomenen tercera via”, respon la dona que despenja el telèfon. Si no fos per la calma que transmeten, podria pensar-se que l'èxit amenaça de devorar Ciutadans. L'organització liderada per Albert Rivera (el polític més ben valorat a Espanya, segons diferents enquestes) ha passat en un any de 2.000 a 12.000 afiliats i els sondejos col·loquen avui aquest petit partit nascut a Catalunya el 2006 com a quarta força política a Espanya. Concorreran a totes les eleccions que s'apropen (Catalunya, Espanya, Andalusia i autonòmiques) i aspiren a col·locar uns 700 candidats al mapa nacional (són les candidatures que ja tenen enllestides). La pregunta ara seria: es pot construir un partit en 100 dies sense que les costures rebentin?

Ciutadans ha passat en un any de 2.000 afiliats a tenir-ne 12.000

Part d'aquesta feina ja està feta. Perquè mentre Espanya s'entusiasmava i s'enfurismava a parts iguals amb la irrupció de Podem, un jove geògraf i home del temps nascut en un petit poble de Girona recorria el país mirant d'articular aquest creixement aprofitant aquesta estupenda cortina de fum. Fran Hervías (Tossa de Mar, 1983) secretari d'Organització de Ciutadans, es va dedicar “sense que ningú se n'adonés” a estructurar agrupacions a cada capital de província per donar resposta al creixent nombre d'afiliacions que havia propiciat un invent que van anomenar Moviment Ciutadà. Mentre negociaven una possible fusió amb UPyD —que no va cristal·litzar mai per la negativa del partit de Rosa Díez-, van crear una plataforma per aglutinar adhesions a un projecte de canvi i d'ideologia liberal. Es tractava d'una barreja de sondeig i captació de múscul lligats a través d'una estructura premeditadament allunyada de la imatge de partit tradicional. Mesclat amb l'omnipresència de Rivera als platons de televisió, els va fer créixer.

Tres membres de C's a la seu del partit a Barcelona.
Tres membres de C's a la seu del partit a Barcelona.

Dins del partit, sorgit originalment com la resposta d'un grup d'intel·lectuals al tripartit que va governar Catalunya de 2003 a 2010, no amaguen la sorpresa tot i que també ho atribueixin a la feina feta. Al seu despatx del Parlament, on la formació té actualment nou diputats, Rivera, bon orador -va ser campió de la Lliga Nacional de Debat quan era universitari-, analitza el creixement. Rebutja que els falti infraestructura, malgrat que el partit amb prou feines compta amb seus i el seu pressupost procedirà en bona part de crèdits i micromecenatge. "Les estructures del segle XXI no tenen res a veure amb les del XX. No cal tenir una seu o funcionaris del partit a cada poble. Ens organitzem a través de xarxes i bases de dades. Ens reunim per skype, whatsapp… el paradigma ha canviat. Copiarem part del que la política anglosaxona ha fet: grans bases de dades per relacionar-se amb els ciutadans, grups humans treballant a peu de carrer i lideratges socials i candidats escollits per primàries perquè encapçalin llistes", assenyala.

Tenen 700 candidatures en tot el mapa electoral

Tan a peu de carrer, que en la majoria de casos els nous militants es reuneixen en bars o locals d'associacions de veïns. Ara mateix només tenen seu a set províncies (quatre a Catalunya), però les agrupacions van augmentant: les Canàries, Albacete, Saragossa, Galícia… El creixement de Ciutadans es basa en gran part en l'absorció d'altres corrents. A més de les fusions amb partits de caire liberal (com el Centre Democràtic Liberal, dissolt i integrat a C'S) que els han aportat uns 300 regidors en exercici, ells calculen, per exemple, que uns 1.200 nous militants procedeixen d'UPyD (a Múrcia són el 80%, segons les seves dades). A llocs com València han atret sobretot antics afiliats al PP i a Andalusia, més aviat del PSOE. Tot i això 9.000 dels seus 12.000 militants no havien estat mai a cap partit. Són nous i també desconeguts. Això potser augmentaria el perill d'incloure a les llistes persones que no compleixin amb els criteris d'exigència ètica del partit. Això, justament, va fer prendre la decisió a Podem de no presentar-se a les municipals.

Ells admeten que el risc és inevitable. Però, com explica Hervías a la seu del partit, pensen minimitzar-ho aplicant-hi diferents restriccions: un mínim de 6 mesos d'afiliació, abandonar actes quan s'abandona el partit… A més, els candidats de cada municipi, hauran de signar una carta amb una declaració jurada de béns i permetre que una empresa investigui els seus antecedents penals o causes judicials pendents. "És cert que tot i això poden colar-se. Però més perillosos són els partits en què els corruptes ja són aquí i a les institucions", assenyala Rivera.

Una empresa investigarà els antecedents penals i causes pendents dels seus possibles candidats

Les juntes directives de les agrupacions de cada territori s'han constituït durant aquest temps mitjançant votacions i llistes obertes. Això és part de la feina que Hervías es va dedicar a fer durant l'any en què la factura de l'aigua de casa seva no va arribar ni als mínims contractats, explica. Una vegada formades, la mateixa Junta tria els membres que s'ocupen de cada funció (comunicació, coordinació, política municipal…). En total C'S té ja unes 700 candidatures que hauran de convocar primàries per triar els seus candidats finals. El mateix que haurà d'afrontar Albert Rivera, que encara no ha dit si es presentarà a les Generals o les catalanes del 27 de setembre (probablement molt pocs mesos abans de les nacionals). Segons el mateix Rivera, no és descartable que es presenti a totes dues. Fonts del partit asseguren que així assegurarien millors resultats i ho veuen compatible tenint en compte que les catalanes serien plebiscitàries. "Al juny quan convoquem primàries prendrem la decisió. És possible per terminis i per llei. Jugarem el partit amb la millor alineació possible. I ja ho he comentat amb el meu equip", sosté Rivera.

La seu de C's, on treballen unes deu persones, és un reflex de la seva evolució. Situada en un primer pis d'un edifici de la Gran Via es veu una mica atrotinada i petita per a les seves necessitats. Fa un mes estaven a punt de mudar-se a un local molt més gran i cèntric. Però amb la convocatòria sobtada de les eleccions d'Andalusia i la seva decisió de presentar-se, els diners que tenien estalviats (200.000 euros) es destinaran a la campanya i hauran d'ajornar el canvi. Per a les municipals hauran d'aconseguir 300.000 euros més, per a les autonòmiques 500.000, per a les catalanes un milió i per a les generals 1,2 milions. Els diners procediran de crèdits que es pagaran amb la subvenció que rebran a posteriori en funció dels resultats obtinguts. Tot ha anat molt ràpid també per als seus comptes.

Albert Rivera: “Ja no hi haurà alternança entre dues forces. I això és bo per a Espanya”

Però si ells n'estan sorpresos, de tot plegat, molt més sembla que n'estan la resta de partits. Com deia Hervías, la distracció que va suposar la irrupció de Podem els va permetre passar desapercebuts. Ara ja no. El PP, per exemple, acaba de començar una campanya de comunicació recordant que Ciutadans és un partit català i anomenant-los Ciutadans cada vegada que els citen. És curiós que a Catalunya se'ls consideri en els sectors nacionalistes un partit botifler (catalans significats amb el nacionalisme espanyol) i en alguns ambients d'Espanya ara se n'assenyali l'origen com a possible font de desprestigi. A Rivera li fa gràcia. "El problema dels partits tradicionals és que tenen por perquè saben que han fet les coses malament. Si ho haguessin fet bé, ni Podem ni Ciutadans existiríem. Quan nosaltres ho fem malament, també hi haurà altres opcions. Això és el que ha canviat, ja no hi haurà una alternança de dos i no n'hi haurà prou que ho faci malament l'altre. Hauràs de fer-ho bé tu. I això és bo per a Espanya, augmentarà la competència. Jugaran amb la por, però és que més por fa que tot continuï igual". Difícil que tot continuï igual en una nova Espanya que, si res no canvia, serà de quatre grans partits.

MÉS INFORMACIÓ