Selecciona Edició
Connecta’t

Rajoy i Mas exhibeixen la seva distància en la primera trobada des del juliol

Els dos dirigents esmorzen amb Valls després d'inaugurar la línia elèctrica amb França

Montesquiu d'Albera (enviat especial)
Mariano Rajoy saluda el primer ministre francès, Manuel Valls.
Mariano Rajoy saluda el primer ministre francès, Manuel Valls. EFE

Mariano Rajoy i Artur Mas han ampliat aquest divendres el desacord polític que viuen des de fa mesos a causa de la consulta del 9-N, que va derivar en una querella de la Fiscalia General de l’Estat. Des que es van reunir a la Moncloa 30 de juliol el passat no havia transcendit cap trobada oficial o privada. I la coincidència d'aquest divendres en un esmorzar a Girona no ha acostat posicions

L'escenificació de la discrepància l’ha iniciat al matí Mas a Barcelona, quan ha assegurat que “agressors de moltes èpoques han procurat trencar les cames a la identitat catalana”. Dues hores després, Rajoy ha advocat per “derrocar fronteres artificials en lloc d'erigir-les, per agregar en lloc de segregar, per unir i no desunir, cooperar en lloc d'enfrontar i connectar en comptes de desconnectar”. Ha estat una referència a la continuació del procés independentista amb la celebració d'eleccions autonòmiques del 27 de setembre, a les quals els sobiranistes volen donar caràcter plebiscitari.

Les paraules de Rajoy han tingut com a escenari l'acte inaugural de la polèmica interconnexió de la línia elèctrica d'alta tensió entre Espanya i França, a Montesquiu d’Albera, prop de Perpinyà i en presència del primer ministre francès, Manuel Valls. Rajoy ha aprofitat l’avinentesa per ressaltar la col·laboració institucional entre tots dos Governs i s’ha referit en dues ocasions a Valls com “el meu amic”. El president espanyol ha advocat per la col·laboració institucional en reivindicar l’“ideal europeu” de col·laboració entre països i en contra de la segregació territorial.

Manuel Valls, per part seva, tampoc ha deixat passar l'ocasió per llançar un missatge contundent en defensa de la Unió Europea. Així doncs, ha reconegut que els ciutadans “dubten” de la capacitat de les institucions europees per actuar i que això suposava “el ferment dels populismes”, als quals ha cridat a combatre amb valors. “Els nostres, comuns a Espanya i França, i sobretot amb fets, amb realitzacions concretes”, en educació, indústria, agricultura i energia.

Fonts de la Generalitat ha explicat que Mas estava convidat a aquest acte inaugural, però que havia declinat assistir-hi. Per contra, des de la Presidència del Govern s’ha desmentit que s'hagués cursat la invitació. L'organització ha anat a càrrec de la societat mixta Inelfe, creada al 50% per les empreses espanyola i francesa de transport d'electricitat d'alta tensió.

Després de la inauguració, Rajoy i Valls s’han desplaçat fins al castell de Peralada, ja a Girona, per a una reunió de treball. Mas no hi era quan han arribat els dos primers ministres i hi ha anat poc abans de l'esmorzar. Els tres han posat de manera distesa per a una fotografia oficial. Al cap de dues hores, han abandonat el lloc i no s’han reunit en privat. L'esmorzar ha transcorregut de manera “correcta”, segons fonts oficials.

CiU afronta els comicis del setembre disputant-li al partit de Oriol Junqueras una part del seu electorat i l'acostament al Govern del PP no és una bona estratègia. La d'aquest divendres ha estat la primera ocasió en què han coincidit Mas i Rajoy després de l'entrevista a la Moncloa de fa set mesos. Mas va lliurar llavors un document amb 23 reclamacions. La falta de resposta de Rajoy va alimentar el seu discurs a favor del 9-N davant la falta de diàleg.

El missatge de col·laboració institucional el repeteix el PP des de fa mesos i des de CiU es reivindica el full de ruta sobiranista, que tindrà un nou episodi en les eleccions autonòmiques anunciades per al 27 de setembre i a les quals se'ls vol donar un caràcter plebiscitari. En aquest escenari, els nacionalistes catalans no tenen cap interès a mostrar el seu acostament, ni tan sols institucional, al Govern de Rajoy, i això explica el desacord entre tots dos líders polítics, fins i tot de cortesia, fins a aquest esmorzar.

Rajoy ha reivindicat la necessitat d'aquest tipus d'obres i ha dit que era el moment de passar “de les paraules als fets, després de molts anys”. El president espanyol ha posat la interconnexió elèctrica, que ha aixecat una forta oposició tant a França com a Girona pels seus poc estudiats efectes sobre la salut, com a exemple de la cooperació entre França i Espanya. “Avui sí que podem dir que ja no hi ha Pirineus a l'hora d'impulsar prosperitat entre França i Espanya”, ha ressaltat per insistir en la idea de combatre l'aïllacionisme.

La interconnexió elèctrica inaugurada aquest divendres és la que té el tram soterrat més llarg del món, vuit quilòmetres sota els Pirineus d'un total de 65 quilòmetres de llarg. Discorre entre les poblacions de Santa Llogaia (Alt Empordà), i Baixàs, molt a prop de Perpinyà, i ha costat 700 milions d'euros amb préstecs del Banc Central Europeu. La construcció de la línia ha estat executada per la societat mixta Inelfe, creada al 50% per les dues empreses de transport d'electricitat d'alta tensió, Red Eléctrica Española (REE) i la francesa Réseau de Transport d’Electricité (RTE).

L'obra duplicarà la capacitat actual d'interconnexió entre tots dos països, fins a 2.800 megawatts. Fins ara, la capacitat d'interconnexió entre tots dos països era de l'1,4% de la seva capacitat actual, molt lluny del 10% recomanat pel Consell Europeu el 2002 i que ha estat ampliat al 15% per a l'any 2030.

A l'acte també hi ha assistit el comissari europeu de l’Energia, l'exministre espanyol Miguel Arias Cañete. El projecte ha generat l'oposició dels alcaldes dels municipis afectats a banda i banda de la frontera per l'impacte sobre el territori.

“Acabar amb l'aïllament europeu de la península Ibèrica segueix sent un objectiu”, ha dit Cañete. “Mentre els nostres països no aconsegueixin una bona interconnexió, la Unió Europea funcionarà a 28 velocitats i no ens ho podem permetre”, ha destacat el comissari. A l'acte també hi havia Mario Monti, antecessor de Cañete.