Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat demana 6.809 milions al ‘fons Juncker’

Sol·licita recursos per al corredor mediterrani i millores a Rodalies

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el seu homòleg català, Andreu Mas-Colell. Ampliar foto
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el seu homòleg català, Andreu Mas-Colell.

L'Executiu d'Artur Mas va plantejar davant el Govern central 185 projectes susceptibles d'acollir-se al fons Juncker, el mecanisme amb el qual la Comissió Europea preveu captar recursos privats i públics per invertir fins a 315.000 milions d'euros als països de la Unió Europea i impulsar-ne l'economia. Espanya podria rebre 53.000 milions, dels quals Catalunya aspira a captar-ne 6.800. El document lliurat per la Generalitat recull iniciatives públiques, privades i de col·laboració publicoprivada que cobreixen àmbits que van des del transport (41,4%) fins a la investigació (25,7%), l'energia (19,5%), la inversió social (7,6%) i el medi ambient (5,7%).

El corredor mediterrani és la infraestructura que més recursos demana (1.585 milions sobre un cost total de 3.291 milions d'euros) la petició de la Generalitat, si bé recull diferents actuacions, com el desdoblament del tram entre Vandellòs i Tarragona o els accessos ferroviaris al port de Barcelona, actuacions que hauria de desemborsar el Ministeri de Foment. També se sol·liciten 485 milions per a la xarxa de rodalies (diversos desdoblaments i la llançadora fins a l'aeroport) i s'hi inclouen també les obres de la línia 9 del metro, si bé no es xifren els recursos necessaris per al període 2015-2017, i la prolongació de la línia del Llobregat de Ferrocarrils de la Generalitat fins al centre de Barcelona i la del Vallès a Terrassa.

Un altre dels grans projectes de la Generalitat que té problemes financers i que figura en el document, revelat per ICV-EUiA, és el desplegament del servei de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la Generalitat, que requeriria 344,7 milions del fons Juncker. En el marc de les telecomunicacions també figuren projectes vinculats a la Mobile World Capital i el desplegament de xarxes de comunicacions per part de Telefónica (que captaria 218 milions) i Vodafone (308 milions), motiu pel qual ICV va denunciar que la Generalitat actua en favor de les empreses. Els projectes d'Endesa, segons els seus càlculs, captarien 769 milions més.

Entre les seves peticions, la Generalitat ha inclòs el pla de salut per vendre dades sanitàries anònimes (costarà 35 milions i se'n sol·liciten 16). El sistema sanitari repeteix la sol·licitud de recursos de Brussel·les amb altres programes de gestió de dades i amb ampliacions hospitalàries plantejades a Girona, Granollers i Viladecans, actuacions valorades en conjunt en 150 milions d'euros.

Aquesta mateixa quantitat és la que sol·licita la Generalitat per construir “un complex d'edificis administratius per albergar les dependències de la Generalitat”, segons consta en el document. Es tracta d'una iniciativa que xoca amb el procés que ha portat la Generalitat a vendre alguns dels edificis en què hi ha les seves conselleries amb la intenció de traslladar-se després a dependències de lloguer.

Entre les inversions també hi ha el clúster museístic de Montjuïc, amb el qual es vol potenciar el seu impacte cultural amb una inversió de 169,6 milions d'euros. El pla de Juncker hauria d'aportar 70 milions d'euros. També es planteja l'enderrocament dels antics jutjats d'instrucció de l'avinguda Lluís Companys de Barcelona per construir-hi una nova audiència provincial, en una actuació valorada en 67 milions d'euros.