El Barça s’espolsa el València

Doellman, Tomic i els triplistas blaugrana eviten la remuntada d'un rival indomable

Hezonja intenta superar Harangody. Ampliar foto
Hezonja intenta superar Harangody. EFE

Un triple fallat per Dubljevic i un altre per Pau Ribas quan faltaven 16 segons pel final van expressar com de melodramàtica és la Copa del Rei, fins i tot en un partit dominat de principi a fi pel Barcelona. L'equip blaugrana va rematar en última instància la seva victòria gràcies a Doellman, Tomic i la seva bateria de triplistes. Abrines, Hezonja i Oleson van mantenir el seu equip tota l'estona al davant, i gairebé sempre a força de triples. Malgrat que els avantatges del Barcelona van ser substancials en diversos passatges, d'11 punts a l'inici de l'últim quart, encara de nou quan faltaven poc més de dos minuts (78-69), el València es va obstinar i va aconseguir que el seu rival trontollés i cometés un parell d'errors en uns instants crítics. Les torres blaugrana no van aconseguir caçar una sèrie de rebots sota la seva cistella i Dubljevic va acabar puntuant. Tot seguit Marcelinho va perdre una pilota crucial.

Quedaven 33 segons. El marcador reflectia un 82-78. Però els dos triples fallats per Dubljevic i Pau Ribas van acabar de desenganyar el València, que va haver de plegar veles i admetre la superioritat d'un Barcelona superior en recursos i que va exhibir la qualitat de diversos jugadors de manera tan discontinua com aclaparant.

BARCELONA, 85 - VALÈNCIA, 80

Barcelona: Huertas (4), Oleson (9), Thomas (2), Doellman (16) i Tomic (14); Satoransky (3), Abrines (16), Hezonja (13), Navarro (4), Pleiss (4), Lampe (-) i Nachbar (-).

València Basket: Nedovic (2), R. Martínez (8), Sato (10), Aguilar (10) i Loncar (9); Van Rossom (11), Dubljevic (19), Ribas (4), Harangody (7), Lucic (-), Vives (-) i Guardia (-).

Àrbitres: Juan Carlos Arteaga, Emilio Pérez Pizarro i Carlos Cortés. Sense eliminats.

Gran Canària Arena. El Barcelona es converteix en el primer semifinalista de la Copa.

El Barça es va passar el partit sencer argumentant al València qui jugaria la semifinal de la Copa. L'onatge valencianista va acabar tot el temps diluït davant un rival que el va tenir a ratlla en tot moment. Sempre va haver-hi un Oleson, un Abrines, un Hezonja, un Doellman per anotar un, dos, tres triples. Fins a un total de 13 en 21 intents. I per dins, també van marcar la pauta les torres del Barça, especialment Tomic, esplèndid amb 14 punts i set rebots.

El València havia començat amb millors números en els rebots, però va sortir perdent en els comptes dels punts propers a la cistella. Tomic, Pleiss, Thomas i Doellman van protegir la seva a còpia d'intimidació i a força de tancar els espais. El València va intentar d'inici sumar des de fora. Fins i tot el seu pivot titular, el croat Kresimir Loncar, va tirar des de l'exterior, abans de veure's obligat a rectificar i entrar en la batalla cos a cos amb Tomic. El Barça va anotar des de més prop de la cistella i va treure més tirs lliures, cosa senzilla ja que el València només en va fer un en tot el primer temps.

Però el Barcelona va ser un equip intermitent. Tan aviat dominava per nou (52-43) com es desestabilitzava per una falta tècnica a Hezonja, per protestar. El València es va passar el partit fent la goma; i el Barça, regulant, com si mesurés en tot moment l'abast del seu esforç, incapaç, alhora, de decidir. Ni tan sols quan es va posar amb 11 punts d'avantatge, quan faltaven vuit minuts, després de dos triples d'Abrines i un altre d'Hezonja, tots dos necessàriament molt actius ja que Navarro, encara recuperant el ritme de joc després de la seva última lesió, amb prou feines va jugar durant petits trams.

El de Pascual va ser un equip intermitent. Tan aviat dominava com es desestabilitzava

El València va anar trobant aportació ofensiva de diferents jugadors i va moure més bé la pilota en el segon quart. Es van establir duels d'anada i tornada, punts dels uns i punts dels altres, entre Aguilar i Doellman, Sato va poder amb Thomas, però Hezonja va esmenar la plana al seu company. No obstant això, Pleiss no va poder seguir el ritme ofensiu de Dubljevic. Per al Barcelona va ser important la descaradura d'Hezonja i la fiabilitat d'Oleson, sempre precís en els moments més difícils per al seu equip. Els tres van produir un efecte dissuasiu per al seu rival i sedant per als seus companys. Però al València li va faltar una mica més de gasolina, continuïtat d'Aguilar i encert de Pau Ribas i Nedovic per acabar de posar definitivament contra les cordes el Barcelona i evitar el seu adéu de la Copa.