_
_
_
_
_
BIOÈTICA

Els científics espanyols defensen l’experimentació amb animals

Els investigadors van utilitzar 920.000 animals el 2013, un terç menys que el 2009 Suggereixen que es modifiqui el Codi Penal contra animalistes radicals

Manuel Ansede
Estabulari del Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona.
Estabulari del Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona.Raimon Solà/PRBB

Els científics espanyols aixequen la veu en defensa de l'ús d'animals en la investigació biomèdica. Els investigadors i professors d'Espanya van utilitzar 920.000 animals el 2013, l'últim any amb dades. Ara, la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (Cosce) publica un document oficial en el qual defensa que aquest “ús d'animals en la investigació és vital per a l'avenç de la medicina”.

La Cosce surt a la palestra per “millorar la informació que es transmet a la societat” i “conscienciar les autoritats” davant el risc que sorgeixi a Espanya un “activisme virulent” contra l'experimentació animal similar al que ja existeix en altres països. Durant l'última dècada, animalistes radicals han enviat cartes bomba al neurocientífic Colin Blakemore, de la Universitat d'Oxford (Regne Unit), un grup de sis emmascarats va clavar una pallissa al marit d'una biòloga de la Universitat de Califòrnia (EUA) i un centre d'investigació biomèdica de la Universitat de Hasselt (Bèlgica) va ser pastura de les flames per un atac premeditat.

En l'informe, els autors suggereixen fins i tot “la modificació del Codi Penal” per endurir les penes “pel tipus de delictes en els quals determinats grups activistes contraris a l'experimentació animal puguin incórrer”, com alliberar animals d'un laboratori per espatllar un treball científic d'anys.

Durant l’última dècada, animalistes radicals han clavat pallisses a científics i han cremat laboratoris en altres països

“No volem que el nostre document faci enfadar ningú, només volem informar perquè qualsevol persona pugui formar-se la seva opinió”, explica Juan Lerma, coordinador del treball i director de l'Institut de Neurociències d'Alacant. La Cosce, que agrupa 75 societats científiques espanyoles, recorda que la investigació biomèdica “beneficia directament els mateixos animals”, ja que els tractaments veterinaris moderns es basen en aquests estudis.

“Pràcticament tots els protocols actuals per a la prevenció, la curació i el control de les malalties, dels antibiòtics a les transfusions de sang, de la diàlisi al trasplantament d'òrgans, de les vacunes a la quimioteràpia, de les operacions quirúrgiques de cor a la substitució d'ossos i articulacions en cirurgia ortopèdica, es basen en el coneixement obtingut mitjançant investigacions fetes en animals de laboratori”, subratlla el document.

Dels 920.000 animals utilitzats a Espanya el 2013 amb finalitats científiques i de docència, el 85% van ser rosegadors, principalment ratolins (663.000) i rates (105.000), segons les dades del Ministeri d'Agricultura. També es van fer servir gairebé 28.000 conills, 774 gossos, 300 cavalls i ases, 254 gats i gairebé 9.400 porcs. Durant el mateix període, als escorxadors espanyols es van sacrificar 41 milions de porcs per a alimentació. “Per cada animal que es va utilitzar en investigació biomèdica a Espanya el 2013 es van sacrificar 45 porcs per a alimentació, i per cada porc que es va fer servir en investigació es van consumir més de 4.400 porcs en alimentació”, detalla el document.

Els autors del treball ofereixen més dades per defensar que el nombre d'animals utilitzats en investigació científica és “relativament petit”. Només al Regne Unit, assenyalen, les autoritats maten més de set milions de rosegadors cada any en la seva lluita contra les plagues indesitjables. Als EUA, els científics empren anualment uns 25 milions d'animals en els seus estudis, el 95% rosegadors. Al mateix temps, els nord-americans es mengen cada any 9.000 milions de pollastres i 150 milions de vaques, porcs i ovelles.

El 2013, els científics espanyols van utilitzar 9.400 porcs. Durant el mateix període, als escorxadors del país se’n van sacrificar 41 milions

Entre els autors de l'informe figuren els vicerectors d'investigació de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Madrid, Jordi Alberch i Nuria Fernández; el president de la Societat Espanyola per a les Ciències de l'Animal de Laboratori, Javier Guillén; i l'investigador Lluís Montoliu, membre del Comitè de Bioètica del CSIC, l'organisme científic més important d'Espanya. També signen representants d'associacions de familiars de persones amb alzheimer i d'ajuda a persones amb albinisme.

L'informe afirma que els científics apliquen “rigorosament” el principi de les 3 R: reemplaçar per cultius cel·lulars o simulacions informàtiques l'ús d'animals quan és possible, reduir el nombre d'animals emprats als estrictament necessaris i refinar els mètodes utilitzats per millorar el benestar animal. Les dades confirmen aquesta voluntat. El 2009, es van utilitzar 1,4 milions d'animals. En cinc anys, s'han reduït un 34%.

Quant a la refinació dels mètodes, el document posa l'exemple d'unes proteïnes fluorescents desenvolupades a partir de cuques de llum per investigadors de la Xarxa de Malalties Tropicals, pertanyent a l'Institut de Salut Carlos III, a Madrid. Els investigadors han creat una soca del paràsit que provoca la leishmaniosi amb aquesta proteïna fluorescent. Cada any, la malaltia, associada als gossos als països rics, mata unes 30.000 persones als països pobres. Gràcies a la proteïna, els científics poden veure l'evolució de la infecció amb un detector de llum, sense necessitat de matar animals constantment. El mètode, asseguren, redueix fins a un 60% els sacrificis.

Els assajos amb animals han estat “crucials” per desenvolupar teràpies contra el virus de la sida

El document detalla desenes d'exemples que mostren que l'ús d'animals és “essencial” en la investigació biomèdica. L'hormona que produeix el pàncrees per controlar el sucre a la sang, la insulina, es va descobrir en gossos. Avui és fonamental per tractar la diabetis humana i la dels mateixos gossos.

Els estudis en animals, continua l'informe, també han estat “crucials per identificar el virus de la sida” i per a “la producció de teràpies com els antiretrovirals, que han perllongat milions de vides”. La investigació en conills i gossos del virus del papil·loma humà, principal causa del càncer de coll d'úter, va demostrar que amb una vacuna es podia impedir el desenvolupament del tumor en les dones.

Finalment, els autors defensen un dels aspectes més polèmics de l'experimentació amb animals: l'ús de primats no humans. El 2013, a Espanya es van emprar uns 300 macacos. “Els primats exerceixen un paper fonamental en l'estudi del cervell i de la conducta”, afirmen.

A la UE, l'experimentació amb grans simis (ximpanzés, bonobos, orangutans) està prohibida excepte per a la investigació de malalties que puguin posar en perill la conservació de la mateixa espècie o la vida d'éssers humans, com l'ebola.

La societat està establerta en una hipocresia galopant. La investigació amb animals salva milions de vides”, diu un neurocientífic

L'any passat, un assaig clínic de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) amb ximpanzés en captivitat als EUA va aconseguir una prometedora vacuna contra l'ebola que podria salvar milers de vides de ximpanzés i goril·les en llibertat. Durant els últims anys, un de cada tres goril·les del planeta ha mort a causa d'aquest virus. Davant les crítiques contra aquests experiments, el principal autor de la vacuna, Peter D. Walsh, va arribar a afirmar que “Jane Goodall [primatòloga i activista contra els assajos amb simis] està contribuint significativament a l'extinció dels ximpanzés”.

“La societat està establerta en una hipocresia galopant. La investigació amb animals salva milions de vides, humanes i animals. Els partidaris de la prohibició hauran d'explicar les seves raons per no voler evitar morts i patiment”, diu Lerma.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_