Selecciona Edició
Connecta’t

La pressió de degans i sindicats de la UB frena la reducció de facultats

L'última memòria endarrereix un any la implantació i modifica algunes fusions

La Universitat de Barcelona (UB) reduirà a la meitat les seves facultats, però no ho farà tan aviat com volia el rectorat. Després de vuit mesos d'intensos debats i una forta oposició dels degans, sindicats i estudiants, l'equip de govern del campus va presentar dimarts en un claustre extraordinari la quarta i última versió de la proposta de reforma l'estructura de la UB, que preveu relaxar un any la seva implantació i modifica algunes de les fusions de facultats plantejades.

A finals del curs passat el rectorat de la UB va sorprendre tota la comunitat amb un projecte per dur a terme una reforma de gran abast del campus, que incloïa reduir a la meitat el nombre de facultats i departaments (de 18 facultats i 106 departaments es passava a 10 i 55, respectivament). Amb el conjunt de mesures, que no preveu acomiadaments, el rectorat espera estalviar nou milions anuals, encara que admet que el cost de la reforma ascendeix a 13 milions, bàsicament el trasllat de facultats.

Les estimacions econòmiques no han variat, però sí el calendari

Les estimacions econòmiques no han variat, però sí el calendari. En un primer moment, la voluntat del rectorat era tenir implantada la reforma el curs 2015-2016, segons recull el primer esborrany. La proposta final introdueix novetats com la possibilitat que la reestructuració es faci de forma progressiva, segons cada facultat, i es fixa com a termini màxim el curs 2016-2017. També s'ha introduït un període durant el curs actual per negociar amb els sindicats tot el que afecti les plantilles, un punt que fins ara no s'havia tractat.

Pel que fa al contingut, finalment es proposa fixar el nombre de facultats en nou, entre les quals en destaquen dues de grans: la d'Humanitats i la de Ciències i Enginyeries. També hi haurà la de Medicina, Dret, Economia, Educació, Farmàcia i Alimentació, Psicologia i una exclusiva per a Belles Arts, que tindrà un règim especial. En un primer moment s'havia projectat que Biologia-Geologia i Filologia-Filosofia tinguessin facultat pròpia, però ara s'integraran en les macrofacultats de Ciències i Humanitats, respectivament.

La reestructuració va causar estupor i empipament en la comunitat universitària, no tant pel contingut de la reforma sinó per la forma (sense negociació prèvia i amb un calendari ajustat). La crispació va aflorar durant tres claustres celebrats al juliol i al desembre. En aquest últim, de forma inèdita, va arribar a tombar l'informe de gestió que va presentar el rector.

Ramírez va demanar a la comunitat universitària “no caure en un bucle paralitzant”

Durant la sessió de dimarts, molt més plàcida, segons diversos assistents, Dídac Ramírez va demanar a la comunitat universitària “no caure en un bucle paralitzant” i donar un cop de mà per dur a terme la reforma que, segons el projecte, ha d'eliminar els “segments d'ineficiència”, les “duplicitats” i fer les facultats més fortes i competitives en un moment de fortes retallades pressupostàries (47 milions menys, un 11%, des del 2009 fins al 2014).

Amb aquesta última versió del projecte es dóna per finalitzat el període d'al·legacions i de participació de la comunitat universitària, que ha fet créixer 44 pàgines, fins a les 160, la memòria del projecte. Ara es crearà un grup de treball, presidit pel rector, que s'encarregarà de supervisar la implementació de la reforma i estarà format per 30 persones dels diferents col·lectius.