Selecciona Edició
Connecta’t

Així es navega amb cibermuralla

La Xina reforça la censura als internautes que intenten eludir els controls. Hi ha 649 milions d'usuaris

Una dona, en un cibercafè a Xangai.
Una dona, en un cibercafè a Xangai. Reuters

Les joves Cheng Hong i Yang Xiao viuen al mateix país, la Xina, però quan es connecten a Internet viuen realitats molt diferents. La Cheng navega dins dels límits permesos per la d'anomenada cibermuralla, l'estricte sistema de control governamental; la Yang busca la manera de saltar-se-la. La primera triga uns 10 minuts a posar-se al dia de les notificacions al mòbil, unes quaranta de mitjana cada matí entre correus electrònics, comentaris a les xarxes socials i ofertes de botigues virtuals. La segona, en canvi, es desespera per no poder fer el mateix fins que arriba a l'oficina, on, amb l'ajuda del VPN –un servei de pagament que ofereix connexions a servidors d'altres països aconseguirà accedir a totes aquelles pàgines web i aplicacions que Pequín bloqueja als ciutadans.

Les restriccions són “ara més fortes que mai”, assegura un analista

La gran majoria dels 649 milions d'internautes xinesos formen part del primer grup, com la Cheng. La República Popular ja és el país amb més usuaris d'Internet del món, i un 85% es connecten a través de dispositius mòbils, segons dades del Centre d'Informació de Xarxes i Internet de la Xina (CNNIC). En menys d'una dècada, la societat xinesa ha mutat cap a un entorn més digital i tant joves com grans abracen les xarxes socials, que ja gaudeixen d'una influència enorme en la vida quotidiana dels xinesos.

Sota vigilància

• La majoria dels milions d'internautes xinesos naveguen dins dels límits del sistema de control governamental.

• La cibermuralla imposada a les xarxes per Pequín té dos milions de censors.

• Si un missatge es comparteix a la xarxa més de 500 vegades, el seu autor n'ha d'assumir la responsabilitat legal.

La Cheng justifica la seva addicció al telèfon en el fet que gran part de la seva feina, agent comercial d'una agència de viatges, la fa a través de les xarxes. "Necessito estar permanentment connectada amb els clients perquè necessiten informació de primera mà", explica la jove, que té més de 500 contactes en el seu perfil de WeChat, el principal servei de missatgeria instantània a la Xina. El responsable d'una de les oficines de la companyia, Sun Tao, assegura que les noves tecnologies han afavorit enormement el negoci. "Més del 90% de les vendes ja les fèiem a través d'Internet, i WeChat, juntament amb la nostra aplicació, és el principal canal de promoció i comunicació que tenim". La Yang viu una mica més apartada d'aquesta realitat. Va estudiar als Estats Units i ara treballa en una ONG a Pequín que lluita contra la contaminació de l'aire i de l'aigua. En el seu cas, les xarxes socials són necessàries igualment, no només per donar a conèixer els seus projectes sinó per contactar amb experts a l'estranger. En aquest sentit, el "gran tallafoc xinès", el sofisticat sistema de censura i control de la xarxa del Govern, és un dels seus principals maldecaps, com ho és per a la comunitat estrangera a la Xina, els investigadors o els acadèmics.

Des de principi d'any el Govern xinès ha fet encara més difícil l'accés a llocs web prohibits i ha intensificat els atacs contra els VPN. A més, l' Oficina Estatal d'Informació i Internet –encarregada de mantenir aquest sistema de bloqueig– censura resultats als cercadors i elimina comentaris a les xarxes socials. Segons dades publicades el 2013 per mitjans estatals, el sistema disposa de dos milions de censors. Les autoritats també obliguen els usuaris a registrar-se amb el seu nom real i adverteixen que, en cas que un missatge es comparteixi més de 500 vegades, l'autor ha d'assumir la responsabilitat legal del seu contingut.

El bloguer Qin Zhihui va ser l'any passat el primer condemnat a tres anys de presó pels seus comentaris a Weibo, el Twitter xinès. "La campanya de censura és ara més forta que mai", apunta Jeremy Goldkorn, analista d'Internet i de mitjans de comunicació amb més de 20 anys d'experiència a la Xina. A parer seu, l'enduriment dels controls a les xarxes "s'ha intensificat al mateix ritme que ho ha fet el seu ús" i l'espai dedicat a les veus discrepants "es troba actualment en la seva mínima expressió". D'altra banda, el director del Centre d'Investigació d'Internet, Liu Xinglian, defensa que les xarxes socials han servit per canalitzar les queixes ciutadanes i que han contribuït a la lluita contra la corrupció i a la transparència de les administracions. Malgrat les nombroses queixes, no sembla que la Xina estigui disposada a cedir en aquest àmbit.

El màxim responsable de l'organisme que controla Internet, Lu Wei, va assegurar recentment que el país "salvaguardarà la seva sobirania cibernètica" i que les empreses estrangeres del sector poden anar a la Xina "si obeeixen la llei". Google va decidir no sotmetre's a la censura imposada per Pequín i des del 2010 redirigeix les recerques cap a Hong Kong, on no hi ha controls. Les seves plataformes reben constantment els envits del gran tallafoc xinès i l'última víctima ha estat el servei de correu electrònic Gmail, inaccessible des del desembre passat. Cheng diu que no està preocupada. El seu Twitter, Facebook, Youtube i Google es diuen Weibo, Renren, Youku i Baidu, dels quals no té cap queixa. La Yang, no obstant això, preveu més dificultats per seguir treballant enmig de les dues xarxes paral·leles que hi ha a la Xina.