Selecciona Edició
Connecta’t

Grècia cedeix a l’ultimàtum europeu i demanarà una ampliació del rescat

Atenes sol·licitarà avui “un programa de crèdit” de fins a sis mesos

El ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, i el seu homòleg espanyol, Luis de Guindos.
El ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, i el seu homòleg espanyol, Luis de Guindos. AP

Grècia cedeix. Les pressions de l'Eurogrup, els seriosos problemes de liquiditat i les tensions en el seu sistema financer van fer que el Govern d'Alexis Tsipras anunciés aquest dimarts que sol·licitarà avui, dimecres, una ampliació del rescat de fins a sis mesos, amb una fórmula de compromís per salvar els mobles a casa, segons va explicar a la televisió alemanya el ministre grec de Finances, Iannis Varufakis. Després d'un parell de setmanes de fortes pressions, inclòs un ultimàtum de l'Eurogrup, Varufakis va admetre que Atenes “necessita allargar el programa de crèdit” per negociar amb més marge un tercer rescat en tota regla. La partida, amb tot, dista molt de quedar tancada. Grècia enviarà una carta a l'Eurogrup amb la seva oferta, i els socis de l'euro avaluaran si compleix prou les condicions imposades. Només llavors, si la petició s'apropa a les exigències europees, es convocarà una reunió extraordinària, en què es decidiran els detalls de l'acord.

Fonts del Govern grec van explicar que Atenes pensa en una ampliació que es distingeixi clarament del memoràndum que ha gestionat la troica (Comissió Europea, FMI i BCE) els últims anys. Atenes segueix sent deliberadament ambigua: ha d'acontentar els socis europeus, i alhora té un clar mandat de l'electorat grec, que va votar Syriza amb la promesa de la fi de l'austeritat, de la fi de la troica i de la fi del rescat. Varufakis va explicar que hi haurà, “evidentment”, “tres o quatre condicions”, que no va especificar, però l'Eurogrup va parlar alt i clar dilluns passat: els socis europeus estan disposats a concedir victòries semàntiques a Grècia, i fins i tot a atorgar certa flexibilitat, però volen una victòria en tota regla: una pròrroga del programa actual i de la majoria de les seves dures condicions.

La idea d'Atenes és sol·licitar una ampliació en la línia del pla dissenyat per la Comissió Europea els últims dies. Aquest pla (vegeu el complement de la notícia), no obstant això, ni tan sols ha estat debatut a l'Eurogrup, el president del qual, Jeroen Dijsselbloem, va optar per una altra proposta molt menys amable que va fer que els grecs rebutgessin el pacte i que l'Eurogrup plantegés un ultimàtum. Els socis de l'euro hauran de discutir la proposta divendres, perquè el temps pressiona: diversos parlaments nacionals —l'alemany i el finlandès, entre d'altres— han de votar perquè l'acord estigui a punt el 28 de febrer, la data en què expira el rescat.

Grècia cedeix –queda per saber quant–i des d’ara Europa també està obligada a cedir

La jugada de Grècia ha arribat després d'un dia atapeït de declaracions pujades de to, de pressions per les dues bandes, de molt teatre: a la fi, l'eurozona i Grècia sabien que Atenes necessitava els diners; l'única alternativa era trencar amb Europa i entrar en un escenari de ruptura molt perillós. Grècia cedeix —queda per saber quant— i des d'ara Europa també està obligada a cedir, a fer concessions polítiques i financeres a un país que ha perdut una quarta part del seu PIB els últims cinc anys i el rescat del qual no ha impedit que es disparin el deute públic, l'atur i que el Govern denunciï una situació d'“emergència social” al país. Europa permetrà que Tsipras rebaixi el to de l'austeritat. Alleujarà el pes del deute. Permetrà una mica de despesa social per als problemes més urgents. I en funció del que decideixi Alemanya, picarà l'ullet políticament a Tsipras, amb el final –teòric– de la troica. I, després d'una negociació extenuant que molt probablement deixarà una sensació agredolça a Grècia, d'aquí, amb prou feines, unes setmanes arrencarà una negociació encara més dura: la del tercer rescat.

Grècia i l'Eurogrup ja estan molt a prop d'un compromís en la substància del programa interí: l'acord pont, el pacte del deute o com vulgui que s'acabi anomenant l'ampliació del rescat. Com que no hi ha hagut aquesta negociació d'àmbit gairebé filològic però d'enorme envergadura política, diversos socis de l'euro van posar ahir l'èmfasi en la delicada situació de liquiditat de Grècia. La recuperació s'ha volatilitzat. La fugida de dipòsits s'aguditza. I Atenes admet que les finances públiques se'n ressenten. Aquest escenari ha pesat en la decisió del Govern, però l'embolic no s'ha acabat. Atenes amenaça amb unes eleccions anticipades si l'Eurogrup rebutja la seva oferta en les properes hores. L'eurozona ha mostrat un grau de duresa que no fa possibles gaires concessions, especialment per un lideratge alemany que vol evitar sorpreses pel flanc polític, i amb aliats com Espanya i Portugal que temien un contagi si Syriza sortia ben parada d'aquesta batalla. Queda per veure un últim acte: la profunditat de l'oferta grega i els veritables desitjos d'arribar a un acord aquesta setmana per garantir sis mesos de tranquil·litat, ara que la recuperació europea comença a assentar-se i que el BCE irromprà amb un programa de compres de bons a gran escala que pot marcar diferències respecte als últims cinc anys de crisi i altres misèries.

 

Guerra de documents

Grècia va assegurar dimarts que estava disposada a donar per bo un esborrany de conclusions elaborat per la Comissió Europea. Aquest text no s'ha discutit a l'Eurogrup, el president del qual, Jeroen Djisselbloem, ha posat sobre la taula un segon document: Atenes ha rebutjat subscriure't, tot i que circula fins i tot un tercer text. Les diferències són més semàntiques que d'una altra mena, cosa que fa pensar que l'acord no queda lluny.

  • L'Eurogrup insisteix en una ampliació del programa. Advoca per "fer el millor ús de la flexibilitat" si arriba l'ampliació, però sempre "dins del programa actual", com a "etapa intermèdia" per a un nou rescat. El text que el Govern de Grècia estava disposat a aprovar aposta per un "programa intermedi" de fins a sis mesos.

  • L'esborrany de l'Eurogrup insisteix que Grècia s'assegurarà d'aconseguir superàvits fiscals primaris (abans del pagament d'interessos) "adequats". El text preferit per Atenes afegeix que es tindran en compte les circumstàncies econòmiques canviants.

  • El text preparat per la Comissió posa èmfasi en l'impacte social del rescat davant la insistència de Grècia sobre una crisi humanitària. L'Eurogrup és més ambigu i es refereix a la "millora de la justícia social".

  • El document es refereix de forma nebulosa a les reformes, la lluita contra la corrupció i el frau fiscal. L'Eurogrupo reclama esforços en política fiscal, privatitzacions i reforma laboral, del sistema financer i de les pensions.