Selecciona Edició
Connecta’t

Drons, ulleres eternes, endolls solars i altres dissenys per viure

El Museu del Disseny obre la seva primera exposició temporal amb una reflexió sobre el rol

del disseny avui a partir de 99 projectes

L'hidroavió 'Flyox' s'estarà al costat del museu fins el 17 de maig.
L'hidroavió 'Flyox' s'estarà al costat del museu fins el 17 de maig.

La tecnologia militar en general, i els drons en particular, no sempre tenen bona premsa. Nascuts per espiar i endinsar-se en l'enemic per obtenir informació sense perill per a la tripulació, estan convertint-se cada vegada més en uns ginys populars i gairebé quotidians. Una d'aquestes màquines, considerat el dron civil més gran, versàtil i econòmic del mercat és el Flyox I, un hidroavió pilotat a distància construït per l'empresa Singular Aircraft de Cornellà de Llobregat. Des de dimecres un d'aquests aparells utilitzat per a treballs agrícoles, extinció d'incendis, transport de mercaderies o en tasques de salvament i vigilància sorprèn tothom qui s'acosta al Museu del Disseny de Barcelona. L'hidroavió sembla haver aterrat sobre la bassa d'aigua instal·lada a la façana sud que dóna al carrer Àvila. L'aparell és el reclam exterior de l'exposició Disseny per viure, que s'inaugura aquest dijous i que s'exposarà fins al 17 de maig.

La mostra, comissariada per Oscar Guayabero, és la primera temporal que inaugura aquest jove museu que va obrir les portes el passat mes de desembre i reuneix 99 projectes de tot el món que comporten una innovació contra els problemes quotidians; “el 99% de les creacions d'aquest àmbit”, segons Guayabero. Per Pilar Vélez, la directora del museu, “el fet que l'exposició tingui un 55% d'autors internacionals demostra que la sensibilitat per aquests temes és universal”.

Quan el Museu del Disseny va obrir al desembre va aconseguir el repte d'exposar l'enorme patrimoni de la ciutat reunit durant dècades. “Aquesta primera exposició temporal no mira al passat, sinó al present i al futur”, segons Vélez, a més de “reflexionar sobre el concepte i el rol del disseny en el món actual”.

Tots els projectes presenten el valor afegit de l'ús i de la seva utilitat pràctica, tant aquí com al tercer món. Alguns poden sorprendre d'entrada, com el simulador de parts per a zones on no hi ha possibilitat d'assistir-los; una pilota i unes maraques que generen energia elèctrica en utilitzar-les, una rentadora a pedals, un sistema de control d'embaràs a distància, un endoll solar o una cadira amb casc per a zones de terratrèmols. En d'altres, la seva utilitat és més que evident. És el cas del filtre individual que potabilitza l'aigua, les ulleres que s'autograduen, el coixí de seguretat per a ciclistes, una incubadora, un refugi d'emergència de baix cost; un detonador de mines que es mou amb el vent, un dispositiu que converteix en cadira de rodes qualsevol seient o una garrafa per portar aigua rodant. Com és que ningú no hi havia pensat mai abans?

Tots els projectes estan comercialitzats o s'estan produint, com l'enorme aerogenerador eòlic vertical que també pot veure's en un dels edificis del 22@. Guayabero els ha dividit en quatre àmbits: el disseny per guarir, per educar, per protegir i per fer el món més accessible i sostenible. “Els projectes són solucions temporals per a emergències puntuals, no resolen el problema”, va destacar el comissari. “Altres són respostes molt senzilles, però canvien la vida i desdramatitzen”, va insistir durant el recorregut per explicar els 99 projectes. És el cas de la impressora en 3D que imprimeix mans i braços de colors “que converteixen un nen d'un ésser estrany a un superheroi”. Els projectes no estan ordenats per data de realització o de “comercialització”, sinó per una línia de vida, que comencen amb solucions destinades a nens i acaben amb una urna funerària biodegradable que serveix d'abonament per als arbres.

Una anècdota. En un edifici tan gran com el que acull el Museu del Disseny: en metres quadrats (25.000) i en milions d'euros (101), ningú va pensar a dissenyar unes portes prou grans perquè hi pogués entrar un avió com el Flyox I per exposar-lo a l'interior, com volia la seva directora. Per això s'ha quedat fora.

MÉS INFORMACIÓ