Selecciona Edició
Connecta’t
CIÈNCIA PER AL DESENVOLUPAMENT

El jove metge que eradicarà la segona malaltia humana

Un bacteri que esborra les cares podria desaparèixer el 2020 gràcies a un pediatre català

El pediatre espanyol Oriol Mitjà, a l'illa de Lihir (Papua Nova Guinea).
El pediatre espanyol Oriol Mitjà, a l'illa de Lihir (Papua Nova Guinea).

Hi ha un parell de fotografies històriques que deixen clar que la humanitat, quan vol, pot superar en bondat i poder qualsevol dels déus adorats per les 4.000 religions diferents que hi ha al món. La primera imatge mostra el cuiner somali Ali Maow Maalin, de 23 anys, amb el cos ple d'úlceres. En la segona foto, feta al cap d'uns mesos, hi apareix el mateix jove, però somrient, amb les seves ferides curades. Ali Maow Maalin va ser, el 26 d'octubre del 1977, l'última persona que es va infectar de manera natural de verola, una malaltia que va arribar a matar més de mig milió de persones a l'any, inclosos cinc reis europeus només al segle XVIII. Gràcies a una campanya de vacunació massiva, la verola va ser la primera, i única fins avui, malaltia humana eradicada de la capa de la Terra.

“Tècnicament és possible que vegem la foto de l'últim malalt de pian el 2017”, defensa el pediatre català Oriol Mitjà. Al món ric, la paraula pian no diu res. Però a les regions remotes d'alguns països tropicals és una pesta que castiga allà on s'acaben els camins, on els metges són com éssers imaginaris dels quals parlen els més vells. El pian és una malaltia oblidada provocada per un bacteri, emparentada amb la sífilis, que sense tractament deforma els ossos, deixa les cames com llunes en quart minvant i arriba a esborrar, literalment, la cara de les persones afectades, sobretot, els nens.

Ara, el pian, que afecta unes 500.000 persones, pot desaparèixer del planeta gràcies a una estratègia que, segons s'ha anunciat avui, funciona. Un personatge del dramaturg alemany Bertolt Brecht proclamava: “Desgraciada la terra que necessita un heroi”. En aquest cas, la terra desgraciada són 13 països de l'Àfrica, el sud-est asiàtic i el Pacífic occidental, amb la qual el pian s'acarnissa. I l'heroi és Oriol Mitjà.

El 2010, quan tenia 29 anys, el pediatre va aterrar a la remota illa de Lihir, a Papua Nova Guinea, per treballar com a metge. Arribava amb un premi extraordinari de llicenciatura i amb un màster a Londres sobre malalties tropicals sota el braç. Poc després d'arribar, va passar per la seva consulta un nen amb un símptoma que no havia estudiat ni havia vist abans en una estada a l'Índia: una úlcera vermella al braç de la grandària d'una moneda de dos euros. Un metge local el va posar al dia: “És el pian”.

Un nen pigmeu, abans i després del tractament contra el pian.
Un nen pigmeu, abans i després del tractament contra el pian.

La malaltia feia mig segle que estava oblidada. El 1952, quan hi havia 50 milions d'afectats al món, l'Organització Mundial de la Salud i Unicef van posar al punt de mira el pian amb l'objectiu d'eradicar-lo. Van iniciar una campanya de tractament massiu amb injeccions de penicil·lina en 46 països. Dotze anys després, el nombre de casos clínics s'havia reduït un 95%. Llavors, es va decidir relaxar el setge i el bacteri va ressorgir, tornant a esborrar cares de nens a les regions més pobres dels països més pobres.

Mitjà, enfrontat a un enemic derrotable amb un simple antibiòtic, va decidir no sumar-se a la desídia de les autoritats. Amb el seu director de tesi, Quique Bassat, tots dos de l'Institut de Salut Global de Barcelona, es va posar a dissenyar una estratègia per combatre el pian. Necessitaven un tractament més senzill que una punxada de penicil·lina, una mesura que requereix personal mèdic entrenat i provoca por entre la població. El 2012, van anunciar els resultats d'un estudi amb 250 nens a la revista britànica The Lancet: amb una sola pastilla d'un altre antibiòtic, l'azitromicina, que als països rics se sol emprar per bronquitis i otitis, els infants amb pian es curaven.

Animada per l'impuls del metge català, l'OMS va decidir reprendre l'objectiu d'eradicar el pian i es va fixar com a meta l'any 2020. Com que es necessiten tres anys sense casos per donar una malaltia per extingida, l'últim malalt de pian hauria de ser curat el 2017. Faltava demostrar que l'estratègia de Mitjà funcionava a gran escala. I funciona.

Tècnicament, l’estratègia pot eradicar la malaltia el 2020”, afirma el pediatre Oriol Mitjà

Un nou estudi que es publica avui a la revista The New England Journal of Medicine mostra els resultats d'una campanya de tractament massiu per a la majoria dels 16.000 habitants de l'illa de Lihir. En només un any, entre el 2013 i el 2014, la proporció de malalts ha caigut gairebé un 90%. La presència de la malaltia en la població ha passat d'un 2,4% a un 0,3%. I l'estudi continua amb seguiments per arribar als zero casos.

“Els nostres resultats demostren que, tècnicament, l'estratègia pot eradicar la malaltia el 2020”, explica Mitjà per telèfon des de Papua Nova Guinea, on coordina el Centre Mèdic de Lihir, a 48 hores de viatge de casa seva, a Espanya. Al seu hospital, el pian ha desaparegut. Quan va arribar-hi el 2010, el jove pediatre es va apropar a les escoles de la zona per saber l'extensió de la malaltia que acabava de descobrir a la seva consulta. Va sol·licitar als professors que demanessin als alumnes amb úlceres que es posessin drets. “La meitat de la classe s'aixeca”, recorda. D'altres, amb la cara esborrada o els ossos torts, ni tan sols volien anar a l'escola i es quedaven a casa.

“La dificultat fonamental per eradicar la malaltia serà arribar a les zones més remotes”, admet Mitjà. A l'illa de Lihir, amb llogarets perduts, el seu equip va aconseguir repartir pastilles al 84% de la població. En altres llocs, aconseguir aquesta xifra pot ser extremadament complex. El setembre del 2012, Metges Sense Fronteres va intentar engegar l'estratègia dels investigadors espanyols en un dels llocs més inaccessibles del planeta, les selves del nord del Congo. Allí, els metges passaven hores amb el totterreny, la canoa i caminant per pantans o a cops de matxet per la selva per arribar als pacients: pobles pigmeus de caçadors recol·lectors.

El 10% dels nens a les zones més aïllades presentava les úlceres del pian. Molts eren incapaços d'empassar-se la pastilla d'azitromicina perquè no n'havien vist cap. Gràcies a un esforç èpic, l'ONG va aconseguir administrar l'antibiòtic a 17.500 pigmeus, però no n'hi va haver prou. A la selva congolesa, els pigmeus, nòmades, anaven i venien des de les veïnes República Centreafricana i República Democràtica del Congo. I, amb ells, viatjava la malaltia. Les úlceres van tornar als llogarets tractats.

“La fragilitat dels sistemes de salut és el taló d'Aquil·les de qualsevol campanya”, reconeix Quique Bassat, ara destinat al Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (Moçambic), on la institució barcelonina investiga malalties com la malària, la sida i la tuberculosi. No obstant això, Bassat és optimista si hi ha voluntat política. “Ara l'obligació de l'OMS és promoure l'estratègia contra el pian i engegar-la”, afirma.

Els 13 països on el pian és endèmic.
Els 13 països on el pian és endèmic.

Un dels desafiaments és posar d'acord els 13 països afectats, ja que la campanya ha d'anar sincronitzada perquè sigui eficaç. Això significa coordinar les autoritats sanitàries de països com Costa d'Ivori, la República Centreafricana, el Congo, la República Democràtica del Congo, Timor Oriental i Papua Nova Guinea.

Un altre dels reptes és trobar finançament, encara que el tractament és molt barat. A l'illa de Lihir, cada píndola d'azitromicina ha costat uns 17 centaus de dòlar (0,15 euros), gràcies al tracte amb un fabricant indi de genèrics. Els recursos humans per distribuir la pastilla els ha posat l'empresa minera australiana Newcrest, propietària del gegantesc dipòsit d'or que s'amaga al cràter d'un volcà extint a l'illa de Lihir. És un dels dipòsits més grans del món. Des del 1997, del volcà han sortit uns 280.000 quilograms d'or, tot i que els 16.000 habitants de Lihir segueixen en la pobresa.

La farmacèutica Pfizer, amb 8.000 milions d’euros de benefici, estudia si donar antibiòtics per a la campanya

Per a la campanya internacional d'eradicació, l'OMS negocia una donació d'azitromicina amb la farmacèutica nord-americana Pfizer, que no va voler donar-ne en l'assaig a l'illa de Lihir. L'empresa, que va tenir un benefici net de més de 8.000 milions d'euros el 2014, sí ha donat més de 225 milions de tractaments amb azitromicina per a la campanya internacional contra el tracoma, una altra malaltia provocada per un bacteri, que en aquest cas ataca els ulls i ha deixat cegues més d'un milió de persones a tot el món. “Pfizer estava esperant els nostres resultats per avaluar si dóna azitromicina contra el pian”, confia Mitjà.

Si tot surt com està planejat, el pian serà la segona malaltia humana eradicada després de la verola. O la tercera, després de la poliomielitis, una patologia provocada per un virus que ataca el cervell i la medul·la espinal i pot causar paràlisi. Al principi, l'OMS va voler eradicar-la per a l'any 2000 i, superada per la realitat, ha anat retardant la meta, fins a l'actual, per al 2018.

El 1988, n'hi havia 350.000 casos en 125 països. Després d'una campanya de vacunació internacional, el 2014 només se'n van registrar 413 casos, concentrats en tres països: l'Afganistan, Nigèria i el Pakistan. Aquests dos últims, grups armats han assassinat en menys de tres anys 77 treballadors de campanyes de vacunació, per creences absurds que afirmen que el tractament és un pla per esterilitzar els musulmans. Els fusells kalàixnikov i Oriol Mitjà i els seus col·legues poden fer que la fotografia de l'últim malalt de pian sigui la propera imatge de la qual la humanitat pugui sentir-se orgullosa.