Selecciona Edició
Connecta’t
crònica parlamentària

Escoltar i llegir

En una sessió sobre polítiques socials, les preguntes han anat sobre retallades; les respostes, no tant

La sessió de control parlamentària al Govern.
La sessió de control parlamentària al Govern.

El lloc més buit del Parlament és la biblioteca, i en això el Parlament tampoc té gaire a veure amb el que passa al carrer, ja que als barris el personal entra i surt de les biblioteques i, quan pot, es queda a dins fins a l'hora de tancar. Quin tipus de gent freqüenta una biblioteca? Doncs, segons sembla, pràcticament de tota condició (vencedors i vençuts, desterrats de la vida i enterrats en vida, majors de divuit i de llibre de butxaca, aturats i el que ve després...), excepte diputats. També a diferència d'un vagó de metro de qualsevol línia, o dels bancs de qualsevol ambulatori, i fins i tot, a diferència de molts bars (quins llocs!), al Parlament amb prou feines es veu ningú amb un llibre a la mà. Es veu més gent passejant el gos al parc de fora que il·lustríssims (que no il·lustradíssims) portant un llibre. Després, a l'hemicicle, a l'hora d'interpel·lar els consellers o el president, sembla que els diputats en lloc de llegir el seu foli l'estiguin imprimint. Amb aquesta música han creat els plens la seva característica cantarella.

Com que aquest dimecres era el dia de la sardina, la sessió de control al Govern ha estat dedicada a les polítiques socials (igual que l'Un, dos, tres es dedicava una setmana als toros, una altra a la sarsuela...), i totes les preguntes han versat sobre retallades en serveis socials, pobresa energètica, increment de la pobresa i de les desigualtats, atur juvenil, reindustrialització, maltractament a les persones grans... Les respostes, ja no tant. Per exemple, quan la diputada popular Eva García ha requerit a l'honorable conseller Boi Ruiz sobre la sanitat universal, ell li ha preguntat què s'entén per universal: “Vostès entenen per universal un univers concret i nosaltres entenem que no hi ha universos concrets, que l'univers és general”. Aquestes conclusions les ha avalat el conseller explicant que tot això ho havia consultat prèviament en un diccionari “universal”. (És clar que seguint aquesta lògica s'entén que un conseller de la Generalitat contesti sempre amb generalitats). Ja ho deia Micromegas, el gegant còsmic de Voltaire: “Per parlar cal pensar, o alguna cosa així”.

També amb una desimboltura universal, el conseller d'empresa Felip Puig ha assegurat a la diputada d'ICV Laura Massana que tothom qui hagi recorregut als Serveis Socials té avui dia el subministrament energètic garantit. La parlamentària no ha quedat gaire convençuda amb la resposta; però a les hemeroteques està que el senyor Puig, sent conseller d'Interior, va mostrar que hi havia múltiples maneres d'escalfar el populatxo. Això també està garantit.

Ha estat en el torn de les preguntes formulades directament al president Artur Mas on, a l'estil del visir Iznogoud, el líder d'ERC, Oriol Junqueras va intentar deixar de ser cap de l'oposició per col·locar-se de cap de la posició. Com té per costum, abans de res ha desitjat “bon dia tothom”, i sense perdre ni un segon ha agraït a Mas que comparegués davant la comissió d'investigació sobre la corrupció (a la qual va haver d'anar compromès pels vots republicans). El senyor Junqueras volia saber què li semblaven al president aquests dos anys llargs que han viscut de convivència informal i li ha confessat que en el fons les seves pretensions són serioses, de manera que està disposat a ajudar-lo “des de les màximes responsabilitats institucionals possibles”. Llavors el president ha dit que, bé, que sempre es poden fer moltes coses junts, però alhora li ha recordat que quan ell volia el deixava sempre amb les ganes. D'aquesta manera, a més del dia de la sardina, s'ha celebrat a l'hemicicle el dia de Sant Valentí, que es va escaure en dissabte i no hi havia sessions.

No obstant això, ja ho cantava El Puma: “qui ha vist matrimoni sense córrer amonestació?”, ha estat el dirigent de C's, Albert Rivera, el que ha amonestat i ha parlat ara i no ha callat per sempre exhibint unes antigues fotocòpies en què Artur Mas apareixia al port fluvial de Rosario en companyia de Jordi Pujol Ferrusola. Sembla que a la diputada popular Alicia Sánchez-Camacho li ha fet gràcia que sortís el tema de Rosario, i és que a la seva formació agraden molt els rosaris. Però el president s'ha tret de sobre el tema retraient a Rivera que no hagués al·ludit a aquest assumpte quan el va interrogar a la comissió. A Sánchez-Camacho li ha canviat el to i li ha dit que “cada vegada que parla té un grau d'excitació més elevat”. Quan Artur Mas s'enfada, es posa reptador, i quan acaba de dir alguna cosa mou les espatlles. No són les mateixes les persones que mouen les espatlles quan callen (donant-se importància) que les que mouen el cap quan callen (donant-se la raó). Sense apartar-se de l'escola francobelga, el torn de preguntes a Artur Mas l'ha tancat el diputat convergent Jordi Turull, que ha elogiat llargament el seu president i ha titllat alguns membres de l'oposició de “barrufets rondinaires”.

Darrere de la tribuna de premsa hi ha la tribuna de convidats, que és on s'acomoden, per exemple, els particulars que sol·liciten assistir a un ple. Han acudit a aquesta sessió tres amics jubilats, i sens dubte instruïts, que han escoltat molt atents els debats. Abans que acabessin d'entrar els parlamentaris, volien saber on s'asseien ara “els socialistes castigats” i els han apuntat un somriure burleta quan s'han assabentat que era a l'última fila. Acabada la sessió de control, un ha conclòs que els polítics no saben expressar-se gaire bé i ha assenyalat que Alicia Sánchez-Camacho s'havia referit a la reducció de l'ocupació quan sens dubte volia dir la reducció de l'atur. Escoltar és el més semblant a llegir, dues activitats desaprofitades freqüentment i per a les quals està molt ben habilitat el Parlament, si no és que va ser precisament creat per a això.