Selecciona Edició
Connecta’t

La rebel·lió socialista obliga Valls a treure per decret la seva reforma estrella

L'Executiu utilitza una via excepcional per aprovar la norma saltant-se el Parlament

El primer ministre francès, Manuel Valls, respon a les preguntes dels diputats durant la sessió de control al Govern d'aquest dimarts.
El primer ministre francès, Manuel Valls, respon a les preguntes dels diputats durant la sessió de control al Govern d'aquest dimarts. Reuters

La batalla que enfronta les dues faccions dels socialistes francesos ha originat aquest dimarts ferides irreparables als dos bàndols. La guerra ja és inevitable. El primer ministre, Manuel Valls, ha decidit aprovar per decret la polèmica llei per liberalitzar l'economia només uns minuts abans de la seva prevista votació a l'Assemblea. Desenes de diputats socialistes rebels havien anunciat que votarien contra la norma i, davant el risc que fos rebutjada, Valls ha utilitzat una arma excepcional que li permet la Constitució per saltar-se el Parlament.

Valls ha explicat davant el ple de l'Assemblea que la llei és “essencial” per a l'economia francesa i que, “davant el risc” que el Parlament no l'aprovés, ha decidit recórrer a aquesta prerrogativa tan extraordinària. “Ningú ens farà retrocedir”, ha emfatitzat. “L'esquerra governa i ha d'assumir la seva responsabilitat. Plenament.”

L'article 49.3 de la Constitució francesa assenyala: "El primer ministre pot, després de la deliberació del Consell de Ministres, assumir la responsabilitat del Govern davant l'Assemblea Nacional sobre el vot d'un projecte de llei de finances o de finançament de la Seguretat Social. En aquest cas, el projecte es considera aprovat, excepte si es vota una moció de censura en les següents 24 hores. El primer ministre pot recórrer a aquest procediment per a un altre projecte o una proposició de llei per sessió”.

Al matí, Valls s'havia reunit amb el seu grup parlamentari per cridar a l'ordre els díscols. “No dramatitzo”, els ha dit, “però en el moment en què us parlo, el text no té prou suport. Això suposarà una debilitat important”. Els crítics, almenys 40, no estaven disposats a afluixar la corda. A primera hora de la tarda, Hollande ha convocat amb urgència un Consell de Ministres extraordinari que ha conclòs en pocs minuts amb l'autorització a Valls perquè utilitzés el 49.3 si ho considerava necessari, com així ha estat.

Els socialistes crítics exigien sobretot que no s’ampliés de cinc a dotze els diumenges amb permís per obrir els comerços

L'anomenada Llei per al Creixement, l'Activitat i la Igualtat d'Oportunitats, elaborada pel jove ministre d'Economia, Emmanuel Macron, s'ha convertit en el camp de màxim enfrontament entre els socialdemòcrates i els social liberals. També coneguda com a llei Macron, la norma simbolitza el nou gir que Valls i Macron, entre d'altres, volen donar al Partit Socialista francès davant la vella guàrdia.

Per això, s'havia presentat al desembre com el projecte estrella de les noves reformes de l'Executiu, mentre que per als rebels era mostra de la “deriva liberal” en la qual havien entrat Valls i Macron. La llei, a més, era la primera prova de foc del titular d'Economia, de 37 anys, també considerat el ministre estrella del Govern, a qui els rebels havien convertit en el centre dels seus atacs des que va entrar al Govern l'agost passat.

Per tot això, més que pel seu contingut, la llei Macron és un símbol de la nova línia empresa pel president François Hollande i el seu primer ministre.

La nova llei persegueix eliminar traves a l'activitat econòmica “sense renunciar al model social francès”, segons precisa al seu preàmbul, amb el doble objectiu d'afavorir la inversió i crear ocupació. La mesura més criticada pels socialistes rebels i els sindicats consisteix a ampliar de cinc a dotze el nombre de diumenges a l'any en els quals podran obrir-se els comerços. A més, el Govern fixarà per decret zones turístiques internacionals en les quals els comerços podran obrir tots els diumenges de l'any.

La llei també preveu la lliure instal·lació de despatxos de notaris i la reducció de les seves tarifes, la desaparició de traves a l'obertura de línies de transport amb autobús, l'abaratiment dels permisos de conduir o la privatització de béns públics per un valor d'entre 5.000 i 10.000 milions, 4.000 dels quals seran destinats a reduir el deute públic i la resta a inversions.

L'Assemblea Nacional francesa està integrada per 577 diputats i els socialistes en tenen 288, un menys de la majoria absoluta. Almenys 40 havien anunciat el seu vot en contra de la llei Macron, igual que gairebé tots els parlamentaris de la Unió per a un Moviment Popular (198), els Verds (18) o els comunistes (15). En el millor dels casos per al Govern, la llei hauria tirat endavant amb suports puntuals del centre o la dreta. El que ha passat aquest dimarts mostra, una vegada més, que el suport parlamentari a l'Executiu és molt inestable.

La UMP, el partit de Nicolas Sarkozy, ha anunciat la seva decisió de presentar una moció de censura contra el Govern que s'haurà de votar dijous. Té el suport dels centristes (30 escons). Si ctingués una majoria de diputats, la llei Macron no quedaria aprovada, però les possibilitats que tiri endavant són escasses. L'ultradretà Front Nacional (dos escons) ho ha aprofitat i ha exigit la dimissió del Govern.

MÉS INFORMACIÓ