Selecciona Edició
Connecta’t

La imputació de Chaves i Griñán en els ERO caldeja la campanya andalusa

El Suprem cita els expresidents de la Junta després dels comicis. Díaz només reclamarà que dimiteixin si es concreten les acusacions

L’escàndol dels ERO fraudulents subvencionats per la Junta d’Andalusia ha entrat en la fase crucial i ha caldejat la precampanya de les eleccions autonòmiques del 22 de març. El Tribunal Suprem ha citat en qualitat d'imputats els expresidents del Govern autonòmic Manuel Chaves i José Antonio Griñán, dues referències del PSOE a Espanya, així com tres exconsellers andalusos més (Gaspar Zarrías, Mar Moreno i José Antonio Viera), perquè declarin sobre el seu paper en el cas. L'instructor del Suprem, Alberto Jorge Barreiro, fixa les declaracions entre el 7 i el 21 d'abril, després de les eleccions andaluses, per a les quals només queden 33 dies.

La imputació dels dos últims presidents andalusos i del PSOE federal ha causat intranquil·litat a les files socialistes, que veuen com el cas ERO torna a monopolitzar el debat polític i introdueix un factor d'incertesa en la campanya electoral de la presidenta de la Junta i candidata socialista, Susana Díaz, que apareix com a favorita en totes les enquestes. Els partits de l'oposició s’han afanyat a exigir a Díaz i al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que compleixin l'anunci que van fer de demanar l'escó a Chaves i Griñán quan fossin imputats. Però el fet és que Díaz i Sánchez ja van corregir aquesta posició inicial i van precisar que la petició es produiria en cas que el Suprem concreti el delicte sobre els aforats. Aquest dimarts, en un acte a Baza (Granada), Díaz ha dit que “no s'ha mogut un mil·límetre” de la seva posició i que els demanarà l'escó si Barreiro concreta l'existència d'un delicte en la seva actuació.

I aquest moment no ha arribat. En la seva providència, l'instructor del Suprem no concreta les acusacions contra els aforats. Fonts del Suprem han recalcat que la imputació amb delicte atribuït o sense té la mateixa càrrega, i que, en primer lloc, la citació es realitza amb una imputació genèrica i, més endavant, si escau, ja es determinarà la implicació. En aquest cas, abans de la inculpació formal o el processament, Barreiro hauria de demanar el suplicatori a les cambres. Chaves, Zarrías i Viera són diputats al Congrés, i Griñán i Moreno són senadors.

La jutgessa Mercedes Alaya, que investiga el cas des de fa més de quatre anys, sí que va determinar en l'exposició raonada que va enviar l'agost passat al Suprem els delictes que atribueix als ex-alts càrrecs del PSOE: prevaricació i malversació de fons públics. La teoria de la jutgessa és que la cúpula del Govern andalús va dissenyar el 2001 un sistema il·legal per repartir ajudes públiques de forma discrecional entre treballadors i empreses al llarg d'una dècada. Alaya entén que per pagar el fons (que va tenir una dotació pressupostària de 855 milions entre el 2001 i el 2010), el Govern andalús va recórrer a una eina pressupostària (les transferències de finançament) que considera il·legal i que ho va fer per esquivar els controls de la Intervenció General de la Junta d’Andalusia.

La jutgessa sustenta la seva acusació contra els aforats en l'informe que la Intervenció General de l’Estat li va lliurar al desembre del 2013, i en el qual els pèrits van censurar l'ús “inadequat” i “improcedent” de les transferències de finançament.

MÉS INFORMACIÓ