Selecciona Edició
Connecta’t

Una de freda i una de calenta a la ‘Prospe’

El barri estrena residència i el casal acomiada els cuiners de tota la vida

D'esquerra a dreta, Juan Márquez, Antonio Limones i Juan Castillejos.
D'esquerra a dreta, Juan Márquez, Antonio Limones i Juan Castillejos.

Bona i mala notícia, gairebé alhora, al barri de la Prosperitat de Barcelona, a Nou Barris. La bona és l'anunci de l'obertura al març, per fi, després de tres anys acabada i tancada, de la residència d'avis. Una victòria que els veïns s'atribueixen després de 20 anys de reclamar-la. La notícia negativa també afecta els avis del barri usuaris del Casal de Gent Gran, a la plaça d'Àngel Pestaña, epicentre del popular veïnat. I a la parella que portava la cafeteria-restaurant. Es tracta de l'inesperat relleu en aquest servei.

Pepi Plaza, ahir a casa seva.
Pepi Plaza, ahir a casa seva.

Des del 2003, quan Jordi Pujol va inaugurar l'equipament, la concessió l'ha portat una parella del barri, Jordi Molla i Pepi Plaza. Al novembre, van rebre una carta de la Generalitat en la qual, sense cap argument, els advertien de la rescissió de contracte, el 31 de desembre. Mai en 12 anys han tingut cap advertiment del Departament de Benestar que els convidés a resoldre ni mitja incidència.

De res ha servit que els usuaris i les entitats demanessin explicacions a Benestar, ni les llàgrimes d'avis de més de 80 anys quan se'n van assabentar, ni les 420 signatures recollides i lliurades a la Generalitat abans de Nadal en defensa del Jordi i la Pepi. “Se suposa que si et retiren la concessió és perquè no fas bé la feina, però no és el cas, és molt injust”, lamenta Plaza. “Si fins i tot l'informe de l'inventari final deia que estava tot supernet i en bon estat”, afegeix aquesta dona de mans que testifiquen una vida sencera a l'hostaleria. Viu a cent metres del casal. Explica que tenien un bar i van decidir deixar-lo i optar a la concessió pública perquè tenien les criatures petites i guanyarien en qualitat de vida i horaris. Aguanta, però acaba plorant i reconeixent que esquiva la seva antiga clientela perquè si no es passaria el dia amb el kleenex a la mà.

A causa del relleu, la xifra d'avis que mengen al casal ha caigut a la meitat: de 100 i escaig a 50. Abans servien diàriament entre 100 i 120 menús (avis que menjaven allí, d'altres a qui els el portaven a casa i una vintena per al centre de dia, diu Plaza). Ara en serveixen entre 50 i 60, explica l'actual encarregat, Omar Antolino. La resta han canviat el menú del casal “pel del Vasconia o un bar del carrer d'Argullós”, expliquen els usuaris.

La freda carta del novembre en què l'Administració informava Jordi Molla que havia “resolt no renovar” la concessió després de 12 anys, advertia que els responsables del servei havien de “deixar els béns i les eines del servei en perfecte estat de funcionament” i “recollir les seves pertinences i desocupar l'espai”. Fins aquest 2015 les renovacions havien estat automàtiques.

“Se suposa que si et retiren la concessió és perquè no fas bé la feina, però no és el cas”, lamenta Plaza

Juan Márquez, de 69 anys, que ha exercit de portaveu dels usuaris, manté que, davant l'evidència que no hi ha hagut problemes amb el servei, “el relleu és un tema personal de la directora del centre”. “A les reunions amb Benestar constatem que no va haver-hi queixes en 12 anys i tant treballadors com usuaris van manifestar que la direcció manté una actitud autoritària i que quan hi ha problemes agafa la baixa”, afegeix Andrés Naya, històric activista veïnal de l'associació que gestiona el casal de la Prospe.

El Departament de Benestar Social i Família argumenta que els contractes de les concessions de cafeteria-menjador dels Casals de Gent Gran tenen una durada anual. En acabar el contracte, si hi ha voluntat de les parts es formalitza un altre contracte per a l'any següent. En el cas del de la Prosperitat es va considerar que el "servei que s'estava prestant no era el més adequat (incloses queixes dels usuaris), motiu pel qual es va decidir no renovar el contracte".

Els usuaris del casal, on els diaris d'ahir al migdia estaven guardats sota clau a la consergeria, coincideixen a lamentar la marxa de Jordi Molla i Pepi Plaza. “Estàvem tots molt contents”, diu Antonio Limones, de 72 anys. “Ara entro però no menjo, el menjar no és tan bo”, afegeix Juan Castillejos (67). “La gent ha passat molta llàstima, i mira que vam recollir signatures!”, assegura Clara da Costa (68). “Tan bona que era la paella, i les galtes, i el garró…”, evoca Josefa Ramonich amb els seus 84.

Amb tot el disgust, Pepi Plaza ni s'havia assabentat que per fi obriran la residència al barri. Se n'alegra. La seva vida ha fet un tomb d'un dia per l'altre als 49 anys. “I sense atur, els autònoms no en tenim. Però sé que no em puc queixar, hi ha gent que viu amb 400 euros i el Jordi ha trobat feina”, diu.