Selecciona Edició
Connecta’t

L’Eurogrup insta Grècia a demanar l’extensió del rescat aquesta setmana

La reunió acaba sense acord i els ministres de l'euro donen un ultimàtum a Tsipras

La reunió de l’Eurogrup per tancar un acord sobre Grècia ha acabat sense acord, segons fonts de la institució que formen els ministres de Finances de la zona euro. Els socis de la moneda única han donat un ultimàtum al Govern d’Alexis Tsipras perquè demani l'extensió del seu rescat entre avui i divendres. L'actual pla de salvament caduca el 28 de febrer.

Al final de la reunió, el ministre d’Economia de Grècia, Iannis Varufakis, ha assenyalat als altres socis de l'euro que "en la història de la Unió Europea no ha sorgit res de bo dels ultimàtums”, en referència al termini que els països de l'euro han donat a Atenes per acceptar la seva oferta d'aquest dilluns. S'ha mostrat disposat a acceptar perllongar l’"acord del préstec" a Grècia però no el "programa", i ha demanat als seus socis que deixin de banda els ultimàtums i mirin d’arribar amb Atenes "com a iguals" a un acord que suposi una "bona solució". Ha subratllat que estaria disposat a acceptar allargar l’"acord del préstec" concedit a Grècia amb certes condicions associades i a mantenir el Fons Monetari Internacional (FMI) implicat.

Menys d'una setmana després de la primera trobada fallida entre el ministre d’Economia grec, Iannis Varufakis, i els seus homòlegs europeus, Brussel·les ha tornat a rebre aquest dilluns una trobada dels ministres de l'euro. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, ja s’ha mostrat avui "molt escèptic" sobre el fet que es pugui arribar a un acord amb Grècia a l’Eurogrup. "Ho sento pels grecs. Han escollit un govern que de moment es comporta de manera bastant irresponsable", ha dit Schäuble en declaracions que ha difós avui l'emissora alemanya Deutschlandfunk.

Per la seva banda, el ministre espanyol, Luis de Guindos, ha mostrat quan ha entrat a l’Eurogrup “optimisme” respecte de la consecució d'un acord que sembla molt improbable. Això sí: Espanya insisteix que Atenes ha de respectar les regles. Guindos ha volgut ressaltar que la “línia vermella” d’Espanya és que els préstecs es retornin “íntegrament”.

Després de l'estrena del primer ministre grec, Alexis Tsipras, a la cimera del Consell Europeu de la setmana passada, un equip tècnic de les tres institucions que abans constituïen l’anomenada troica –el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea– es va posar a treballar amb el Govern hel·lè per poder arribar a una acord aquest dilluns amb els seus socis de l'euro. El temps apressa ja que el rescat actual expira a finals de febrer i alguns parlaments nacionals necessiten ratificar la possibilitat d'una pròrroga. Guindos ha assegurat que la prioritat ara mateix és “tancar el programa actual, veient-ho amb l'anàlisi de la situació del compliment dels compromisos grecs i els desemborsaments que queden pendents”.

El ministre d’Economia espanyol ha descartat que els desacords entre l’Eurogrup i Grècia tinguin un efecte contagi en altres països de l'eurozona. En aquest sentit ha volgut posar en relleu el fet que Espanya sigui, juntament amb Alemanya, una de les economies que més creix de l'eurozona. Això és, segons Guindos, una prova que “les polítiques econòmiques funcionen, permeten treure els països de la recessió, crear creixement econòmic i que es comenci a veure generació d'ocupació, i això és un exemple per a tothom”.

La majoria dels ministres d’Economia que s'han trobat aquest dilluns a la reunió de l’Eurogrup han manifestat optimisme i ganes d'arribar a un consens “just tant per a Grècia com per als socis de l'euro”. El responsable francès d'aquest ram, Michel Sapin, ha insistit que l'extensió del programa de rescat és l'opció “més segura”: França es consolida així com l'eix del grup de socis més favorables a fer concessions a Grècia, davant de la duresa expressada per Alemanya i els creditors, d'una banda, i els països perifèrics rescatats (Irlanda, Portugal i Espanya), molt durs amb el nou Govern de Syriza.

Grècia i els socis estan enmig d'una negociació, i a Europa això suposa un cert grau de dramatisme abans d'apropar-se a un acord. Fins que aquest dramatisme s'escenifiqui –quan s'acosti el final de febrer–, només calen esperar declaracions pujades de to. Avui n’hi ha hagut com a mínim dues. Una, del ministre alemany, Wolfgang Schäuble, en una ràdio alemanya, qualificant d’"irresponsable” l’Executiu hel·lè. La segona, del ministre grec, Iannis Varufakis, a The New York Times: “Les línies que hem presentat com a vermelles no es creuaran, [...] siguin quines siguin les conseqüències”.

Portugal torna 14.000 milions a l’FMI

El País, Brussel·les

Portugal podrà tornar de manera anticipada 14.000 milions d'euros al Fons Monetari Internacional (FMI) en un termini de 30 mesos, una mica més de la meitat del que li va prestar el 2011, quan el país va ser rescatat. És el que han autoritzat aquest dilluns els líders de l’Eurogrup, reunits a Brussel·les.

Es tracta d'una decisió “política”, va explicar el president de l’Eurogrup, l’holandès Jeroen Dijsselbloem, qui va especificar que la decisió es tractarà aquests dimarts a l’Ecofin, la cimera dels ministres d’Economia i Finances de la UE. L’FMI haurà de seguir participant en les missions semestrals de vigilància que s'estan duent a terme des que Portugal va sortir del rescat al maig de l'any passat, segons un alt funcionari de l’Eurogrup citat per Europa Press.

Amb aquesta devolució anticipada, l’Estat lusità s'estalviarà uns 200 milions d'euros en interessos (7% a 10 anys), segons els càlculs del Govern del país. Altres estimacions, una mica més optimistes, sostenen que Portugal s'estalviarà uns 500 milions d'euros.

El rescat de Portugal va costar un total de 78.000 milions d'euros. L’FMI en va cedir 26.000 i els altres 52.000 milions van procedir del Mecanisme Europeu d’Estabilització Financera de la Unió Europea i del Fons Europeu d’Estabilitat Financera. Portugal va abandonar el programa al maig del 2014.