Selecciona Edició
Connecta’t

L’aigua mineral, millor natural (i 15 claus més)

Caduca? De debò no té gust de res? Envàs de plàstic o de vidre? Dubtes raonables sobre la beguda estrella

L’aigua mineral, millor natural (i 15 claus més)

Pot passar un any, deu, cent o fins i tot més, vés a saber. Llavors les gotes de pluja que observeu a través del vidre i que us han aigualit el cap de setmana a la muntanya tornaran a trobar-vos, aquesta vegada dins d'un envàs al prestatge d'algun supermercat. “L'aigua mineral natural es distingeix de la de l'aixeta en el fet que prové d'un jaciment subterrani únic i té una composició de minerals coneguda que canvia depenent de les roques per les quals passa, el temps que trigui a fer el recorregut, la temperatura i la profunditat del subsòl”, explica Magda Carlas, llicenciada en Medicina i Cirurgia i màster en Ciències de l'Alimentació.

Som aigua. El 75% del nostre cervell ho és, i també el 60% del pes total del cos, encara que aquesta proporció canvia una mica depenent de si s'és home o dona, un nadó de tres mesos o una persona de més de 50 anys. Carlas, autora del llibre Más claro que el agua (editorial Amat), se sorprèn de les poques coses que coneixem de la famosa fórmula química H2O. “És l'element que més ingerim cada dia, és essencial per no morir-nos i, curiosament, una gran desconeguda fins i tot per als metges”. A continuació, us expliquem 16 curiositats sobre aquest element en format embotellat.

No hi ha dues aigües minerals naturals iguals”, afirma Magda Carlas, llicenciada en Medicina i Cirurgia i màster en Ciències de l’Alimentació

1. “No hi ha dues aigües minerals naturals iguals”, afirma Carlas. Cada marca, cada tipus, cada ampolla, porta la seva pròpia motxilla de minerals que, com si fos el seu DNI, les fa distingibles les unes de les altres. Així, quan algú us diu que prefereix una marca a una altra, no us està ensarronant.

2. L'aigua de l'aixeta és perfectament potable i apta per al consum i, encara que, segons un estudi de l'Oficina del Consumidor, el seu preu és molt variable, resulta sempre més barata que l'envasada. La diferència amb la mineral natural: que la seva composició no és coneguda. “La factura de l'aigua no et detalla els minerals que porta”, matisa Carlas. Les seves característiques varien a cada ciutat i fins i tot entre els diferents barris.

3. El 80% d'aigües del mercat espanyol són aptes per a persones amb hipertensió que necessitin una dieta baixa en sodi. “És curiosa la preocupació que hi ha pel sodi que porta l'aigua quan una simple torrada conté tanta sal (59 mil·ligrams de sodi) com tres litres d'aigua junts (el 80% de les minerals conté, com a màxim, 20 mil·ligrams de sodi per litre)”.

Som aigua. El 75% del nostre cervell ho és, i també el 60% del pes total del cos

4. Una aigua no és millor ni pitjor depenent de la seva mineralització, cadascuna té el seu públic. Per exemple, la de mineralització feble conté un residu sec (RS: la forma de mesurar la quantitat total de minerals) d'entre 50 i 500 mil·ligrams/litre. “Aquest tipus serveix per a tota la família”, assegura l'experta en nutrició. També hi ha estudis que suggereixen que les dures (alt contingut en calci i magnesi) estan associades a una menor incidència de malalties cardiovasculars, i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que totes les aigües continguin com a mínim 20 mg/l de calci i 10 mg/l de magnesi.

5. A Espanya hi ha més de 100 aigües minerals oficialment reconegudes per l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició.

6. L'aigua mineral ni engreixa ni aprima, però sí que pot ser útil per baixar de pes perquè augmenta la sensació de sacietat. Per això, Carlas recomana no fixar-se tant en la mineralització com en el gust. “En cas de sobrepès, l'important és que l'aigua sigui la teva beguda principal i que no tinguis temptacions de beure refrescos ensucrats. Llavors val més escollir una aigua que t'agradi”, assegura la doctora.

7. Incolora, sí, però ni insípida ni inodora. La composició de minerals aporta a aquest líquid matisos i aromes que les persones amb un paladar selecte poden apreciar. “Confesso que jo no els sabria distingir, però els experts detecten que, per exemple, l'aigua té un toc metàl·lic quan és rica en ferro, i un punt àcid si conté molt magnesi”, detalla Carlas.

8. L'última tendència en gastronomia és el maridatge entre aigua i menjar, i, com recull el llibre Más claro que el agua, els experts aconsellen el mateix que amb els vins i els formatges: que la complexitat vagi de menys a més al llarg de l'àpat, motiu pel qual es recomana començar per aigua de mineralització suau i anar augmentant.

9. La temperatura òptima perquè tingui el seu màxim poder rehidratant és entre 10ºC i 14ºC. “Encara que el líquid fred sí que ens refresca, no és el que més ens hidrata, ja que quan l'aigua està molt freda provoca una vasoconstricció de les artèries a l'estómac i costa més que s'absorbeixi”, explica Carlas. Val més mantenir-la fora de la nevera.

10. Quan hem perdut un 1% de l'aigua corporal ens apareix la set. És recomanable no esperar a tenir aquesta sensació per beure, però com en gairebé tot en nutrició, assegura Carlas, l'excés tampoc és bo. “El consum de massa aigua no està gaire estudiat, però es considera que més de cinc litres al dia ja és excessiu”, indica la doctora. Podria alterar el ronyó i l'equilibri hidroelectrolític del cos. Fins i tot hi ha un trastorn psicològic associat a un consum obsessiu d'aigua: la potomania.

11. L'Associació Espanyola de Pediatria recomana l'ús d'aigua mineral natural per preparar els biberons dels nadons, ja que no és necessari bullir-la. Carlas afegeix: “Podem escollir la composició de minerals òptima, per exemple, no és bo que els nadons prenguin massa fluor”.

12. L'aigua mineral natural és considerada per la legislació espanyola com un aliment, per això l'envàs ha de complir tota un sèrie de normes i no pot ser de qualsevol material (tots els que es comercialitzen han complert els requeriments). Per tant, tant l'ampolla de vidre com la de plàstic van bé. “La primera només vesteix més”, assegura Carlas. A més, la majoria de les empreses utilitzen elements reciclables. Segons un estudi espanyol que ha analitzat aigües minerals de 131 deus i tres aigües potables preparades de 94 marques comercialitzades a Espanya, plàstic i vidre continents són completament segurs per a la salut i compleixen amb la legislació vigent.

13. No totes les aigües envasades són minerals naturals (provinent del subsòl i amb minerals d'origen), també poden ser de deu o preparades, disponibles al supermercat (l'etiqueta ha d'indicar el seu origen) i igualment potables. No obstant això, la seva composició és desconeguda.

14. L'aigua més indicada per a l'esport depèn del tipus d'exercici: si és de llarga durada i implica molta suor, Carlas recomana un tipus amb minerals, és a dir, com a mínim de mineralització feble. “Hi ha molt poques aigües de mineralització forta al mercat i moltes són amb gas, però com que l'exercici també implica una pèrdua de sodi, no és cap ximpleria recomanar-ne el consum a esportistes”, assegura l'experta.

15. El mercat d'aigües envasades a Europa se situa per sobre dels 50.000 milions de litres de consum a l'any, pràcticament 6.000 dels quals corresponen a Espanya. Segons la Federació Europea d'Aigües Envasades (EFBW), el nostre país se situa com a quart productor de la UE, per darrere d'Alemanya, Itàlia i França; i tercer en consum, després d'Itàlia i Alemanya.

16. L'aigua mineral no caduca. No obstant això, igual que passa amb altres aliments, com el sucre, les melmelades o les conserves, hi ha una data de consum preferent: ingerir-la després us privarà de propietats, però no us farà mal.

Si el text us ha fet venir set, no dubteu a beure de seguida. Quan aquesta sensació apareix ja es poden notar alguns efectes fisiològics a causa de la necessitat d'aigua, com cansament o falta de concentració. Beveu aigua de l'aixeta, mineral, de deu… O, simplement, mengeu (el 20% de la ingesta d'H2O prové dels aliments). Cogombres i pomes us la faran passar.