Selecciona Edició
Connecta’t

Les dones han de treballar 79 dies més a l’any per cobrar igual

La bretxa salarial amb els homes a Espanya s'eixampla durant la crisi i se situa en el 24%

La diferència entre el que guanyen els homes i les dones a Espanya per una feina del mateix valor es va situar al tancament del 2012 en un 23,93%, la taxa més alta des de l'any 2002 i resultat d'un increment sostingut des de l'inici de la crisi econòmica que, a la pràctica, suposa que per obtenir la mateixa pensió, una treballadora hagi de cotitzar onze anys i mig més que el seu homòleg masculí.

Aquesta és una de les conclusions de l'informe de la UGT Trabajar igual, cobrar igual presentat aquest dilluns per la seva responsable de l'àrea d'Igualtat, Almudena Fontecha, amb motiu de la  commemoració, el 22 de febrer, del Dia per la Igualtat Salarial. Amb dades del 2008 al 2012, afirma que Espanya ja és la "campiona europea" de bretxa salarial.

"No només ens hem tornat a situar als nivells del 2002, sinó que aquesta bretxa es produeix quan la taxa d'ocupació és més baixa, és a dir, hi ha menys dones treballadores i pateixen una diferència salarial més gran", ha assenyalat Fontecha. En total, les diferències retributives per gènere impliquen que el 2012 les dones van deixar de percebre 27.783 milions d'euros en sous i que haurien de treballar 79 dies més a l'any per guanyar el mateix que ells.

L'informe mostra l'evolució de la bretxa salarial en la remuneració anual bruta del període 2008-2012 i revela un augment del 2,08% durant aquests cinc anys que la UGT atribueix a "l'absència de polítiques d'igualtat" i a "la falta de vigilància del compliment de la llei que prohibeix aquest tipus de discriminació", ja que "no hi ha factors objectius" que expliquin aquestes diferències.

"A les dones se'ns deia que aconseguiríem el nostre mannà de la igualtat quan tinguéssim els nivells de formació que el mercat laboral demandava i quan poguéssim conciliar. Avui cap d'aquests arguments s'aguanta. No hi ha cap raó objectiva que justifiqui que a les dones se'ls pagui menys", afirma Fontecha, que apunta al "dúmping i la competència empresarial" com una altra possible causa.

Tenint en compte que l'Eurostat només refereix la bretxa salarial en sou per hora, sense considerar la jornada parcial i en determinades empreses, la UGT indica que Espanya aconsegueix una de les cotes més altes de l'entorn comunitari, amb un 19,3% (similar al 20,2% registrat el 2002), davant d'una mitjana europea del 16,5%. Només Hongria, Alemanya i Eslovàquia superen el 20%.

Quan es pren en consideració el salari anual brut, la bretxa salarial a Espanya es dispara fins al 24% i, si a més, s'afegeix la variable del temps parcial, la diferència encara és més gran: les dones amb aquest tipus de contractes guanyen un 33,7% menys que els homes en les mateixes circumstàncies, és a dir, "dos milions de dones afectades per discriminació salarial extrema, el 25% de les treballadores espanyoles".

En aquest sentit, explica que si el 2008 treballaven una mica més de 8,6 milions de dones, el 2012 se'n comptaven 640.000 menys i del total, dos milions estaven contractades a temps parcial. No en va, tres de cada quatre treballadors amb aquests contractes són dones, treballadores "que no han percebut mai salaris que superin els 11.000 euros anuals bruts", segons l'informe.

En l'ocupació a temps complet, la bretxa també es nota. Les dones amb aquest tipus de jornada "tenen com a sostre quantitats que no han arribat mai als 24.000 euros en els seus salaris mitjans anuals", mentre que els homes i malgrat retallades i moderació salarial tant en el sector públic com en el privat, "durant els últims cinc anys sempre han percebut de mitjana quantitats superiors als 25.000 euros anuals".

L'informe pren com a referència les enquestes anuals d'estructura salarial de l'Institut Nacional d'Estadística per mostrar com la bretxa salarial s'ha incrementat entre el 2008 i el 2012 en pràcticament tots els sectors d'activitat. Destaca l'increment experimentat en serveis relacionats amb el públic: en l'àmbit educatiu la bretxa va créixer un 7,65% en cinc anys, i en el sanitari i social es va incrementar un 6,02%.

La UGT explica que les diferències més elevades de salaris es produeixen en les ocupacions que exigeixen menys qualificació, precisament les més feminitzades, com en el sector serveis, on un 80% de les tasques no qualificades són fetes per dones, que cobren un 30,67% menys que els seus iguals homes. No obstant això, també hi ha bretxa en les cotes més altes, on les directores i les gerents cobren un 16,08% menys que els homes en aquests llocs.

La situació és similar en tot el territori nacional. De les 17 comunitats autònomes, només cinc estan per sota de la mitjana nacional del 23,9%: Balears (16,78%) i Canàries (17,03%) tenen les taxes més baixes, seguides per Extremadura (19,38%), Madrid (21,55%) i Castella-la Manxa (23,16%). Al costat oposat, Aragó (29,98%), Navarra (29,57%), Cantàbria (28,05%) i Astúries (28,04%) tenen les diferències més grans.

"La recuperació econòmica del nostre país passa pel reconeixement del treball remunerat de les dones en termes econòmics. Es revela com una via primordial de reactivació del consum ja que són elles les encarregades d'una part important de les compres dins de les llars espanyoles, fet que implicaria l'augment de la demanda de productes del mercat, la creació d'ocupació i, a més, contribuiria a eliminar part de la pobresa al nostre país", conclou la UGT.