_
_
_
_
_

Visca la Bundesliga!

La competició alemanya, amanida per aficions lliurades, explota en gols i espectacle

Jordi Quixano
Bas Dost celebra un dels seus gols prop de l'afició.
Bas Dost celebra un dels seus gols prop de l'afició.D. Grombkowski (Getty)

 L'organització és sensacional, les entrades són d'allò més assequibles, els estadis són mantes de colors embolicades en càntics, hi ha futbol d'alta volada en més d'un enfrontament i, a més a més, aquest cap de setmana hi va haver una explosió de gols amb el triomf del Bayern sobre l'Hamburg (8-0), del Wolfsburg sobre el Leverkusen (4-5 ), del Dortmund sobre el Magúncia (4-2) i del Bremen sobre l'Augsburg (3-2). Tot i que li falta empenta mediàtica, un producte més internacional i diners televisius, com els que rep la Premier per fer el salt definitiu, la Bundesliga ja no és el passat, sinó que té present i futur, atès que ja ha avançat en el rànquing per coeficient Itàlia –el que lliura més places europees– al mateix temps que guanya adeptes d'arreu del planeta cada setmana. Visca la Bundesliga!

Diego Rodríguez (porter de l'Independiente; 25 anys). Li va costar guanyar-se el lloc perquè davant seu havia tingut els anys anteriors porters prestigiosos. Però era un bon porter de la Piponeta –com es coneix el filial de l'Independiente– i quan l'equip va jugar a la divisió B (Segona) es va posar sota els pals per no moure-se'n més. Bé, sí que es mou, sobretot quan hi ha un penal a favor. Com aquest cap de setmana, en la data inaugural del remodelat torneig argentí. Va xutar amb l'esquerra i va marcar el gol de la victòria (3-2).

Gebre Selassie (lateral del Werder Bremen; 28 anys). El futbolista, d'arrels etíops i amb nacionalitat de la República Txeca, sempre ha lluitat contra el racisme perquè fins i tot en la seva selecció l'han arribat a criticar per ser el primer negre que vesteix la samarreta. Tot i que al final, com en l'Eurocopa 2012, es va endur més aplaudiments que res més per la seva facilitat per desdoblar per la banda dreta i assortir de centrades. Com fa ara. Lesionat a l'inici del curs, ja s'ha assentat a la rereguarda i contra l'Augsburg (3-2) va regalar un gol i en va fer un altre.

Smalling (defensa del Manchester United; 25 anys). Discutit per norma perquè és un futbolista més físic que tècnic, perquè acumula pífies de renom i perquè no pot competir amb predecessors seus com Vidic i Ferdinand, Smalling va tenir la seva nit l'altre dia –enfrontament d'entre setmana– contra el Burnley (2-0), quan va materialitzar dos gols. Tots dos des de la sortida de la pilota d'un córner: el primer, després d'una reorientació de Falcao, i el segon, després d'un servei de córner curt, després penjat al segon pal. Sembla que amb Van Gaal tot li és més fàcil. Bona notícia per al United, que ho necessita, tal com té les coses.

Ashley Cole (lateral del Roma; 34 anys). Ja no és aquell carriler que aprofundia i centrava pilotes a mansalva, però ho compensa amb la seva experiència i col·locació per no perdre la posició ni gaires envits amb els extrems rivals. I, contra el Parma (0-0) –cuer de la Serie A– va ser de les poques coses del seu equip que es van salvar. Sobretot perquè va trepitjar l'àrea rival en diverses ocasions i va gaudir de dues oportunitats clares. Però les seves rematades van ser tortes.

Son Heung-min (extrem del Leverkusen; 22 anys). El coreà s'ha guanyat un nom propi a la Bundesliga pel seu futbol i no per la seva cohort de seguidors –periodistes i aficionats que van a l'estadi­, ràpid en la conducció, immune a desanimar-se i oportunista en la rematada. En la derrota contra el Wolfsburg (4-5) va fer un esplèndid hat-trick, tot i que el primer gol li van anul·lar per falta al porter. Els altres dos, no obstant això, són excepcionals per la seva execució. Vuit gols i dues assistències en 18 enfrontaments; unes xifres ben expressives.

Guarín (migcampista de l'Inter; 28 anys). Feia temps que no es veia el centrecampista tan còmode sobre la gespa. Si bé fa unes setmanes l'afició li va retornar la seva samarreta en desaprovació per com portava el curs l'Inter, ara sembla haver entrat en combustió i fa recordar el jugador que va enlluernar amb Boca, es va assentar al Saint-Étienne i va arribar al cim amb el Porto; almenys, en els dos últims partits, on suma tres gols i una assistència. Contra l'Atalanta (1-4), en va fer dos gràcies a dos bons xuts seus.

Götze (migcampista del Bayern; 22 anys). Feia vuit partits que no veia la porteria, una miqueta esbravat, com la resta de l'equip, que, no obstant això, manté una còmoda distància de vuit punts sobre el Wolfsburg, el segon classificat. Però en la pallissa vergonyosa sobre l'Hamburg (8-0), el petit centrecampista va recuperar el seu ball amb la pilota lligada a les botes, a més de la punteria, ja que va fer dos gols, que haurien pogut ser quatre. Amb regateig, arribada, passada i xut, pocs poden equiparar-se-li si està en forma.

Salah (extrem del Fiorentina; 22 anys). Amb 20 minuts en tres partits, l'atacant d'Egipte semblava condemnat a un any d'ostracisme infligit per Mourinho. Però el Chelsea va aconseguir el fitxatge de Cuadrado i Salah va entrar en l'operació, cedit a la Fiore. En el primer partit va jugar 25 minuts i en aquest últim contra el Sassuolo (1-3) va sortir com a titular. I va fer tot un recital amb els seus dríblings, la velocitat i les rematades, gairebé sempre resolt amb la seva esquerra preciosista. Va marcar un gol i en va proporcionar un altre. Tot un descobriment per a la Serie A.

Robben (extrem del Bayern de Munic; 31 anys). Guardiola explica que en arribar al Bayern una de les seves pors era no saber connectar amb Robben, futbolista considerat díscol i egocèntric, amb poca tirada a treballar. Tanmateix, es va trobar amb un esportista que vivia per i per al futbol, fins al punt que, de vegades, després d'haver acabat l'entrenament, li ha de dir que deixi de xutar. Un matrimoni que funciona de meravella, sobretot perquè l'holandès ja va ser definitiu l'any anterior i perquè ara els seus números tornen a espantar: ha marcat 11 gols en els últims 12 partits. A l'Hamburg, esclar, n'hi va fer dos.

Bas Dost (davanter del Wolfsburg; 25 anys). Fins a la jornada 15 l'ariet era un adorn de la banqueta o de la graderia perquè només havia sumat 37 minuts sobre la gespa. El seu lloc l'ocupava Olic, que es va quedar en els cinc gols. Desplaçat a temps per Bas Dost, el croat va decidir marxar a l'Hamburg en aquest mercat hivernal. I l'holandès, que s'ha guanyat les garrofes a l'Emmen, l'Heracles i l'Heerenveen, ha explotat, perquè suma vuit gols en els últims cinc partits. Quatre els va fer en el triomf contra el Leverkusen (4-5). Dianes de tots els colors.

Reus (extrem del Borussia Dortmund; 25 anys). La setmana passada va signar la renovació del seu contracte fins al 2019, però no es va posar una clàusula de rescissió, perquè així tindrà més facilitats per marxar. Pretès per més de mig planeta, l'hàbil extrem s'està posant a punt amb els minuts. Les lesions de genoll successives el van apartar del futbol i van posar en dubte el seu futur, però Reus és molt Reus i ja acumula dues setmanes seguides celebrant un gol. L'últim, al Magúncia (4-2).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_