El Govern espanyol planeja buscar casos sense diagnosticar d’hepatitis C
L'Estratègia Nacional preveu fer el cribatge de grups de risc per detectar infeccions ocultes Unes 500.000 persones estan afectades i no ho saben
El Ministeri de Sanitat planeja llançar un programa d'anàlisis selectives a la població per detectar l'hepatitis C silent, és a dir, la que encara no s'ha manifestat però amenaça la salut de centenars de milers de persones. La mesura, encara pendent de concreció, es planteja en l'Estratègia Nacional per combatre la malaltia que el ministeri d'Alfonso Alonso va encarregar al gener a un grup d'experts, segons fonts coneixedores del pla. L'Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge (AEEH) estima que al voltant de 700.000 persones estan infectades pel virus a Espanya. Unes 500.000 no ho saben.
El procés de detecció de persones amb hepatitis C, a diferència del que passa amb els de càncer de còlon o de mama, té pocs precedents a Espanya. Només s'han fet sis estudis epidemiològics i molt limitats —tant per la dimensió de la mostra com pels col·lectius analitzats—, insuficients per conèixer la prevalença de la malaltia, que s'estima que és d'entre un 1,5% i un 2,5%, molt per sobre, per exemple, de França, on és d'un 0,5%.
El que el pla es planteja no és generalitzar-los —un article recent a The British Medical Journal (BMJ) desaconsella el cribatge poblacional, entre altres coses per evitar tractaments innecessaris—, sinó fer un escombratge entre els grups de risc que l'Estratègia Nacional determini. “El cribatge, per començar, sempre ha de ser en població de risc”, diu José Luis Calleja, hepatòleg de l'Hospital Universitari Puerta del Hierro de Majadahonda. “No es pot fer en la població en general perquè els estudis troben que no és efectiu pel cost que té”, assenyala. Coincideix amb ell Manuel Romero-Gómez, hepatòleg de l'Hospital de Valme (Sevilla) i responsable d'un dels cribatges realitzats a Espanya, que assegura que l'enfocament ha de ser el que en l'argot mèdic es coneix com a “oportunista”, és a dir, “basat en la sospita de malaltia”.
Un hepatòleg recomana anàlisis a tots els nascuts entre el 1950 i el 1980
“Tota persona nascuda entre el 1950 i el 1980 hauria de fer-se una serologia per buscar el virus C”, assegura Romero-Gómez. Aquest hepatòleg considera, a més, que qualsevol metge de família hauria de buscar hepatitis C quan en una anàlisi de rutina apareguin les transaminases altes o si hi ha hagut exposició a situacions de risc, com l'ús de drogues intravenoses i les transfusions de sang abans del 1990 (el virus no es va descobrir fins al 1989), entre d'altres. Calleja, no obstant això, alerta sobre un possible inconvenient: “El cribatge cal fer-lo sempre que hi hagi una solució immediata del problema. No pots cribar un malalt per dir-li que té fibrosis al fetge i llavors no tenir diners per tractar-lo”, assenyala.
L'elevat cost dels fàrmacs d'última generació ha esclatat en el centre d'aquest debat. Les noves teràpies combinades ronden a Espanya els 45.000 euros per tractament de 12 setmanes. Tenen, per tant, un impacte fortíssim en les arques de la sanitat pública, però també en la salut dels malalts d'hepatitis C perquè aconsegueixen taxes de curació de fins al 95%. Per primera vegada, els especialistes tenen a l'abast de la mà una arma per eradicar la malaltia. El primer pas per aconseguir-ho, tal com estableix el Llibre Blanc de l'Hepatologia a Espanya, presentat dijous passat a Madrid, és saber quantes persones estan afectades. El segon, que accedeixin al més aviat possible als nous tractaments per curar-los abans que es posin malalts.
Pocs estudis epidemiològics i a petita escala
El pla de cribatge de l'hepatitis C que estableixi el Govern espanyol permetrà conèixer quina és la situació epidemiològica real —i no basada en estimacions— de la malaltia a Espanya. Fins ara se n'han fet pocs estudis, que, a més, han donat dades de prevalença molt variables.
L'Hospital de Valme, a Sevilla, va fer un cribatge entre el 2008 i el 2013 amb unes 50.000 anàlisis en centres de salut de la província. Va detectar un 2,2% d'infeccions, la qual cosa va permetre diagnosticar mil persones, explica Manuel Romero-Gómez, hepatòleg del centre que va encapçalar el projecte. L'objectiu de l'estudi era veure com la formació dels metges de família influïa en la detecció de nous casos d'hepatitis C. Dels 1.000 diagnòstics, 800 es van produir en centres en què els professionals van rebre formació específica sobre quan es podia sospitar d'un cas i calia demanar una analítica.
L'Hospital de Valme fa un any que està immers en un altre estudi que intenta analitzar la prevalença en la població general. Per sorteig, s'escull un nombre de persones del cens i se'ls pregunta si volen fer-se una serologia per buscar hepatitis C. Només una mica més d'un terç accepten fer-se la prova, segons els resultats preliminars. Romero-Gómez explica que aquesta prova és molt barata —un euro— i es tracta d'una analítica de rutina.
A Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona acaba de començar un altre estudi en població general liderat per la Societat Catalana de Digestologia i amb un pressupost de 37.723 euros finançats per les farmacèutiques. El cribatge, que arribarà a 4.500 persones, s'està duent a terme en 40 centres d'atenció primària de les quatre províncies catalanes que han estat seleccionats en funció del nivell socioeconòmic de la zona i la densitat de població immigrant. S'escullen els candidats de manera aleatòria, a través d'un programa informàtic, d'entre el cens de persones de més de 18 anys. El personal sanitari contacta amb els pacients escollits i, si volen participar-hi, els citen per a una punció. “És una punxada al dit. Traiem dues gotes de sang, les posem en un test amb un reactiu i tenim la lectura al cap de deu minuts”, explica l'hepatòloga del Clínic Sabela Lens.
D'aquesta manera, el pacient, a qui també se li planteja un qüestionari per avaluar els factors de risc, sap a l'instant i amb una fiabilitat d'un 98% si està infectat. “És molt estrany que doni falsos positius”, continua. “En tot cas, es confirma després amb altres tècniques a l'hospital”. Els pacients que donen positiu són derivats a especialistes dels seus centres de referència.
“A vegades s'addueix que el cribatge el volen fer les companyies farmacèutiques perquè volen vendre”, apunta Xavier Forns, cap de la unitat d'hepatitis de l'Hospital Clínic de Barcelona, “però des del punt de vista sanitari és bo. L'única pega és que pot generar ansietat perquè aconseguim la informació, sabem qui cal tractar, però després hi ha d'haver diners per fer-ho”. De moment, només els pacients més greus —entre ells, els trasplantats, els que esperen un trasplantament i els cirròtics en risc de descompensació— estan rebent els nous medicaments. Han estat 4.500 fins a finals de gener, segons ha avançat Alfonso Alonso al Senat aquesta mateixa setmana.
Els cribatges d'hepatitis C, una malaltia que afecta entre 130 i 150 milions de persones al món i mata entre 300.000 i 500.000 l'any, no estan gaire estesos, malgrat que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) els recomana. França té un programa per buscar el virus en grups de risc a través dels centres d'atenció primària de la sanitat pública i Escòcia va dur a terme entre el 2007 i el 2012 un pla de cribatges i accés a tractaments que s'ha traduït en un augment d'un 35% de pacients diagnosticats, segons Calleja.
A l'altra banda de l'Atlàntic, el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC per les seves sigles en anglès) va aconsellar el 2012 fer analítiques a tots els baby boomers, els nascuts al país entre el 1945 i el 1965. John Ward, director de la unitat d'hepatitis viral del CDC, ho justifica així: “Fer de l'hepatitis C una malaltia del passat té un preu, però salvarà vides i estalviarà diners a llarg termini. Els nostres estudis mostren que aquestes anàlisis són efectives pel que fa al cost”.
A Espanya l'hepatitis C cada any és la causa de la mort de 4.000 persones. S'estima que només un 2,1% dels infectats està rebent tractament, segons el llibre blanc de la malaltia, que alerta que “la càrrega de la malaltia en els propers anys serà molt elevada”. Evitar trasplantaments i morts depèn, per tant, del que es decideixi ara: mesures per curar i eradicar la malaltia.
