Selecciona Edició
Connecta’t

El Museu Etnològic reobrirà al juliol després de quatre anys de reformes

La inversió feta supera els tres milions d'euros

Façana del Museu Etnològic de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
Façana del Museu Etnològic de Barcelona, en una imatge d'arxiu.

En la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona celebrada el 9 de desembre l'oposició va carregar contra el regidor Jaume Ciurana, entre altres coses, pel gir cap al català que, a parer seu, el govern municipal de Xavier Trias estava donant al Museu Etnològic de Barcelona, que des de l'octubre de 2011 s'estava reformant. Al final de la sessió, PSC i PP van donar suport a la demanda d'ICV-EUiA de frenar el canvi, mentre que UpB es va abstenir. L'oposició va demanar explicacions a Ciurana sobre el projecte de l'Etnològic i, fins i tot, va demanar que no s'inaugurés el de Cultures del Món del carrer Montcada, previst per al 7 de febrer, després de no saber quin seria el model de gestió i d'organització dels dos centres.

Ciurana, que va assegurar que no entenia “com es podia rebutjar una cosa que no s'ha presentat”, es va comprometre a explicar com seria el nou Etnològic en la comissió de febrer. Després de convidar, fa unes setmanes, els representants polítics a visitar les obres de reforma del Museu Etnològic, el primer punt de la Comissió de Cultura de demà dimarts serà la presentació d'una mesura de govern centrada en aquest equipament de Montjuïc. Segons el text, el centre obrirà al juliol, després d'invertir-hi 3,1 milions d'euros, “amb un espai i exposicions completament renovades”. En el document s'explica que “les col·leccions més extenses són les que contenen peces d'àmbit català [45.000 de les 70.000] i així es reflectirà en l'exposició”. No obstant això, recalca, “els conceptes als quals es remeten són universals, mostrant la diversitat de l'espècie humana”.

L'espai expositiu estarà dividit en tres plantes. La inferior es dedicarà als pioners que van participar en els orígens del museu i s'explicarà com es va reunir el ric patrimoni etnològic que es mostra en la reserva. A la primera planta, en un espai diàfan, s'hi instal·laran sis àrees presidides per un objecte de grans dimensions: una barca, una premsa de vi, una cabana de pastor, un teler, un herbolari i una forja, mentre que en un mur perimetral es podrà veure un gran fris “amb peces de diferents orígens geogràfics, històrics i temàtics, però identificables per al visitant”. Per fi, la segona planta es dedicarà a les exposicions temporals. La primera serà El sagrat, el profà i la festa, comissariada per la professora Josefina Roma, sobre els orígens i la vigència del fet religiós. La segona: Terra de terrissaires, centrada en l'aigua i els seus oficis. Més endavant se'n podran veure d'altres com per exemple De la botiga de queviures pakistanesa al Gaixample i De l'olla al Tupperware.

Durant la inauguració del Museu de Cultures, Ciurana va explicar que els dos museus tindran dues seus però una única estructura administrativa, encara que poden tenir una o dues marques. “Plantegem una sola direcció però amb dos caps de col·leccions”, va explicar. En el text que es presentarà demà es pot llegir que “l'Etnològic té el seu eix definidor en els objectes de la vida quotidiana aconseguint tot el seu àmbit, material i immaterial, a diferència del Museu de Cultures, que ho tenen en l'art i en el fet artístic”. Serà per això que les peces més boniques de la col·lecció Folch, que la família d'aquest pioner va cedir a la ciutat per 20 anys, s'han instal·lat al museu del carrer Montcada.