Selecciona Edició
Connecta’t

Collserola perfila el seu futur

Els barris de la muntanya s'agrupen per por que l'especulació arribi al parc. Uns 15 veïnats comparteixen frontera amb la serra

El barri de la Font del Gos, a Horta Guinardó, és un dels que està fora d'ordenació.
El barri de la Font del Gos, a Horta Guinardó, és un dels que està fora d'ordenació.

De la mateixa manera que anys enrere algú en un despatx va començar a pensar quina relació podien tenir Barcelona i el mar, la capital i la seva àrea han obert un nou meló: la relació de la metròpoli amb Collserola. L'àrea metropolitana de Barcelona ha aprovat el pla especial de protecció del Parc Natural de la Serra de Collserola, del qual hi ha un avanç, i el document serà públic la setmana vinent. El pla haurà de recollir aportacions dels nou ajuntaments confrontants i és conseqüència de la declaració de Collserola com a parc natural el 2010.

L'avanç —que no esmenta el fiasco del pla de les portes de Collserola del regidor d'urbanisme de Barcelona, Antoni Vives— en diagnostica l'estat actual i fixa “objectius i línies estratègiques” en qüestions com la protecció de la biodiversitat, l'ús social del parc, l'encaix entre les zones urbanes i la serra, el manteniment del patrimoni o com s'ha de gestionar. Afecta Barcelona, però també la relació entre Collserola i el corredor del Llobregat (amb una abundant activitat industrial), el Vallès o Montcada.

El pla especial està aprovat i es publicarà la setmana vinent

En paral·lel, els veïns dels 12 barris de Barcelona situats per sobre de la ronda de Dalt han creat una coordinadora per defensar conjuntament els seus interessos. “Ens preocupa l'estratègia a llarg termini del nord de Barcelona”, resumeix Jordi Bigues, de la plataforma Salvem l’Oreneta. “Les elits de Barcelona sempre han vist Collserola com una oportunitat de negoci”, afegeix Albert Recio, de la Coordinadora de Nou Barris.

De Pedralbes a Ciutat Meridiana, els barris de Sarrià, Sant Gervasi, Vallcarca, Les Planes, Vallvidrera, Sant Genís, Montbau, Horta, la Font Baliarda, la Font del Gos, Canyelles, Roquetes, la Trinitat o Torre Baró, amb realitats urbanístiques i socioeconòmiques molt dispars, tenen un element en comú: comparteixen frontera amb Collserola. Veïns i plataformes coincideixen en exigències com que es respectin els barris existents que estan fora d'ordenació, que no es posi ni un maó més al parc, que no sigui objecte d'especulació o privatització, que se'n millori la mobilitat —perquè no hi ha transport públic o perquè el privat causa un gran impacte acústic— i que se'n preservi el medi ambient. La coordinadora està elaborant un document de reivindicacions i propostes i prepara unes jornades per l'abril o maig.

Veïns i plataformes demanen respecte als barris existents que estan fora d'ordenació

El gerent del Parc, Marià Martí, explica que es tracta de “un document per a la gestió que pugui donar resposta efectiva als reptes actuals, que permeti més capacitat d'actuació i que doni possibilitat a la gestió publicoprivada”. Martí subratlla que el pla pretén també ordenar les zones de transició: “Que la ciutat acabi bé i que la muntanya comenci bé, estructurar i donar qualitat paisatgística”. Martí és partidari que el consorci del parc tingui “més discrecionalitat com a òrgan gestor”.

El pla esmenta, tot i que no és el seu objectiu, la realitat incòmoda i complexa dels nou ERE, els Espais de Regulació Especial, denominació que reben les zones de trànsit entre la ciutat i el parc i els barris consolidats però fora d'ordenació que hi ha dins. N'hi ha dos a Sant Cugat (Sol i Aire i Mas Fortuny-Can Castellví) i set a Barcelona (Vallvidrera, Les Planes-Cal Notari, els parcs de l’Oreneta i el Marquès de Sentmenat, Peu del Funicular, Font del Gos i l'entorn de Can Masdeu).

En declarar Collserola parc natural es va considerar que aquests nuclis havien de tenir un tracte especial, tot i que l'autoritat urbanística són els ajuntaments. Un plat de digestió difícil amb ingredients que van des de veïns que han construït sense permís, fins a d'altres que van pagar pels seus terrenys abans del PGM de 1976, paguen impostos religiosament i que ara es veuen amenaçats.

El text de l'avanç del pla és ambigu sobre aquestes zones. Parla d'“aplicar els mateixos criteris d'ordenació i regulació de tots els assentaments edificatoris il·legals en règim de fora d'ordenació”; o de delimitar com a instrument de gestió àmbits subjectes a drets de tempteig i retracte (no aclareix de qui). També parla de la necessitat que l'ordenació “sigui flexible i adaptable a un mitjà evolutiu sotmès a una pressió social intensa”, de “tendir cap a una regulació homogènia per a tot el parc” i d'ordenar el territori “a partir de les estructures existents de colonització, incentivant la inversió econòmica privada vinculada al manteniment i millora dels espais agrícoles”.

Les al·lusions a l'entrada de privats a Collserola —la “gestió publicoprivada”— són una de les qüestions que més preocupen els veïns. “Oi que ningú s'imagina que les quatre cantonades del parc de la Ciutadella fossin privades?”, preguntava Salvador Ferran, de l'associació de veïns de Vallvidrera, durant la primera reunió de la coordinadora fa uns dies. Des de la plataforma Cívica en Defensa de Collserola, Esther Argelich alertava de l'“intent històric de fer de la serra un espai econòmicament rendible”. “El parc és rendible per si mateix”, responia Eduardo Saiz de Sarrià. El gerent, Marià Martí, assegura que no es tracta de privatitzar, sinó, per exemple, de permetre activitat econòmica en llocs com a masies on actualment la norma no ho permet. “Ara mateix l'administració no pot i al privat no li deixen, i això no és bo per ningú perquè no contribueix a preservar el patrimoni”, diu.

El resum del pla no cita el projecte fallit de les portes de Collserola, ni altres qüestions que sobrevolen qualsevol debat sobre el parc, com el túnel d'Horta —programat al PGM i que per descartar-lo definitivament caldria desprogramar-lo— o l'eventual pas de la MAT pel parc —que depèn d'Indústria— i sobre el qual l'àrea metropolitana ha demanat un informe que en justifiqui la necessitat. Ara la veu la tenen els ciutadans, els municipis dels quals canalitzaran els processos participatius.