_
_
_
_
_
GEMMA UBASART, secretària general de Podemos

“Ser secretària general no porta vinculat el fet de ser candidata”

La líder de Podem a Catalunya admet que no vol presentar-se com a cap de llista el 27-S

Àngels Piñol
Gemma Usabart, secretària general de Podem a Catalunya.
Gemma Usabart, secretària general de Podem a Catalunya.Joan Sánchez

Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) va ser escollida dissabte secretària general de Podem a Catalunya en rebre el 76,95% de vots a les primàries. La politòloga admet que no té a priori la voluntat de ser candidata a les eleccions del 27-S.

Pregunta. Quins plans té a partir d'ara?

Resposta. Tenim dos objectius: construir partit i encarar amb èxit les eleccions, especialment les del 27-S. Volem una alternativa al país de CiU. Cal crear la maquinària electoral. El nostre programa es basarà en un pla de rescat ciutadà per blindar els drets socials; en una reconstrucció d'una economia productiva, lluny del monocultiu del maó i el turisme, i en una defensa del dret a decidir.

P. Serà candidata?

R. A priori no ho seré. Ser secretària general no porta vinculat el fet de ser candidata. Pablo Echenique vol ser-ho a Aragó però Luis Alegre, a Madrid, no. La decisió és col·lectiva, no ho tanco radicalment però no dic que m'hi posi... El treball de construir partit és molt urgent.

P. A Barcelona s'han integrat a Guanyem. Iniciativa vol reeditar la confluència el 27-S i vostès, no. Hi ha marxa enrere?

Ser secretari general no implica a priori ser candidat a les eleccions"

R. Sempre diem als companys d'Iniciativa que Podem és un instrument capaç de capgirar el tauler polític. Reafirmo que la millor estratègia és anar amb la papereta de Podem.

P. Els restaria anar amb ICV?

R. Ens podria restar. Caldria veure-ho. El que diem és que tenim un instrument de canvi. Podem és una força nova i Iniciativa, no.

P. Però el seu discurs evoca ICV: diuen que Mas va imposar el primer laboratori de retallades, de la lluita contra la corrupció, que tot es pot decidir...

R. És un debat d'estratègia política. No hi som per guanyar un tros del tauler: hi som per donar-hi la volta. Amb els instruments que hi ha hagut fins ara no ha estat possible.

Ens podria restar anar a les eleccions amb Iniciativa. El millor és concórrer-hi amb la papereta de Podem. Cal donar  la volta al tauler"

P. Perjudica la seva credibilitat el cas Monedero?

R. Tot està en la mateixa lògica: primer ens van ignorar, després ens van ridiculitzar i ara ens ataquen. L'Associació professional de tècnics d'Hisenda el Sindicat diuen que no hi ha cap frau fiscal ni delicte. Monedero va fer la declaració complementària posant-se en la situació més restrictiva per fugir de dubtes. Aquestes declaracions són una pràctica habitual.

P. Creu que hi ha hagut filtracions per part d'Hisenda?

R. Això és el més greu: les filtracions poden suposar una violació de la Llei de Protecció de Dades. Hi ha un ús d'institucions públiques per atacar el contrincant polític. I en canvi, Espanya és un dels països de la UE amb més defraudadors però a les autoritats no els preocupa la filtració de la llista Falciani. Ens estranya aquesta doble actitud.

P. Per què Monedero no surt per donar més explicacions?

Defensem el dret d'autodeterminació aquí i a Sevilla"

R. No es pot dir que no en doni: va sortir el mateix dia que va aparèixer als mitjans, va fer una entrevista a Público, va fer declaracions i va anar a actes.

P. Podem diu que dóna suport a la consulta però molts independentistes els veuen com un cavall de Troia. A què ho atribueixen?

R. Caldrà preguntar-ho a ells. És al programa electoral. Som l'únic partit estatal amb capacitat de disputar el govern que està a favor del dret a l'autodeterminació. Ho diem aquí i a Sevilla.

P. És impossible fer la consulta abans del procés constituent que propugnen?

R. No parlem d'un abans i un després però perquè hi hagi consulta hi d'haver voluntat política i un canvi de correlació de forces. Cal anar a una via multilateral que tingui en compte diferents actors. La via unilateral no és possible: Convergència no va tenir voluntat de desobeir com ja es va veure el 9-N. Aquesta via només és possible si hi ha suport internacional i desobediència.

P. La Fiscalia i el PP creuen que hi va ser...

Monedero ja s'ha explicat. Els inspectors ja han dit que no hi ha cap frau ni delicte"

R. Que diguin el que vulguin. Hi va haver certs components de desobediència però no hi va haver referèndum. Jo vaig votar el 9-N per rebutjar la deriva autoritària i recentralitzadora del PP. Van prohibir el referèndum, després la consulta i després el procés participatiu.

P. Diu que donen suport a la Declaració de Sobirania que defineix Catalunya com a subjecte sobirà polític i jurídic. Què hauria votat si hagués estat al Parlament?

R. No ho sé, depèn. Però Catalunya és un subjecte polític que ha de decidir el seu futur i s'hagués de votar ara, ho faríem.

P. La via multilateral que desemboqui en la via escocesa... No és la tesi del PSC?

R. No, això és el que ens distingeix. El PSC no està a favor del dret a l'autodeterminació. En aquest cas, hi haurien donat suport.

P. Va participar en alguna de les tres manifestacions de la Diada?

R. Vivia fora. Era a Madrid i a l'Equador però m'hi vaig sumar tornant d'un viatge. Aquestes mobilitzacions les he vist sempre amb molta simpatia. Mostren la crisi de la fi de règim que per nosaltres té tres arestes: la del bipartidisme, la crisi social i la territorial. El procés té una gran potencialitat i una riquesa molt gran de teixit social. És un símptoma positiu i cívic de la crisi de règim.

P. No és molt simple reduir el procés a Mas, com fa Pablo Iglesias?

R. No, és molt més complex. És una mobilització de finalització de règim i amb potencialitat de ruptura però a partir del 9-N s'esgota perquè queda segrestat per Convergència i Mas. El procés no és un tot únic: evoluciona i té moments diferents. I hi ha un líder d'un partit que té la seu embargada. És diferent el pre 9-N i el post 9-N.

P. Per què el procés està en hores baixes?

R. Per l'ús partidista que CiU i Mas n'han fet. Ja vaig escriure que s'aniria esgotant si un partit l'instrumentalitzava.

P. Marc Bertomeu, líder de Podem a Barcelona, va revelar que va votar la CUP. I vostè?

R. El vot és sempre secret... Em sembla lògic que en Marc votés la CUP perquè significava un escenari d'obertura democràtica.

Jo no m'amago: vinc de la militància d'esquerres"

P. Ho pregunto perquè sempre els costa definir-se entre si són de dretes o d'esquerres

R. No, jo sí que em defineixo. He tingut una militància d'esquerres i no me n'amago. El que diem és que la metàfora dreta-esquerra no acaba d'explicar la complexitat actual i busquem altres metàfores. Vaig militar en organitzacions estudiantils, en el moment antiglobalització i vaig ser regidora un any per la llista l'Altraveu de Castellar del Vallès.

P. Al míting de la Vall d'Hebron, va sorprendre que Iglesias fos tan agressiu amb David Fernández quan va dir que ell no s'abraçaria mai amb Mas. La va sorprendre?

R. No era la millor frase ni la més adequada. Jo no l'hauria dita. Respecto Fernández. Ha treballat molt contra la corrupció però amb la CUP s'ha de poder discutir estratègicament.

P. Creu que passarà factura a CiU els casos de corrupció?

R. El seu model és el de la Catalunya privilegiada que vincula l'acció pública amb interessos privats. Aquesta és l'essència de la casta.

P. Amb qui pactarien?

R. L'assemblea decidirà. La nostra bandera és recuperar la idea del programa, programa i programa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_