Selecciona Edició
Connecta’t
BEPPE GRILLO

“La revolució és ser honestos enmig d’un sistema corrupte”

El líder del Moviment 5 Estrelles acusa els mitjans de comunicació italians de deshonestedat intel·lectual

L'exhumorista i líder del Moviment Cinc Estrelles (MCS), Beppe Grillo, durant una roda de premsa el 23 de gener passat.
L'exhumorista i líder del Moviment Cinc Estrelles (MCS), Beppe Grillo, durant una roda de premsa el 23 de gener passat. REUTERS

Fins fa amb prou feines uns anys, Beppe Grillo (Gènova, 1948) era només un humorista que, entre broma i broma, ficava el dit a la nafra dels principals problemes d'Itàlia. “Els espectadors”, explica durant una llarga conversa a Milà, “sortien dels meus espectacles dient: bé, Beppe, i ara què fem? D'aquella pregunta va sorgir un programa polític –els dos punts principals del qual són la renda bàsica i la sortida de l'euro– i una sèrie de llistes cíviques amb què comencem a entrar als ajuntaments i a les regions fins a arribar, el 2013, al Parlament”.

L'assalt al poder s'inicia el 2005 per Beppe Grillo i Gianroberto Casaleggio, un empresari milanès expert en xarxes, i ara mateix és la segona força política a Itàlia, i disposa d'11 alcaldes, 17 parlamentaris europeus, 91 diputats, 36 senadors i 1.500 consellers municipals i regionals. A més a més de per renunciar a una bona part del sou i per rebutjar els 42 milions de finançament públic que li corresponen, el Moviment 5 Estrelles (M5S) és conegut per la negativa frontal de Beppe Grillo a pactar amb la resta de les formacions polítiques.

Tan és així que, el 2013, Grillo va tenir l'oportunitat d'aliar-se amb el Partit Democràtic (PD) i jubilar per sempre Silvio Berlusconi, però va preferir no fer-ho. “Nosaltres”, afirma, “no podem pactar amb el PD per dues raons molt senzilles. En primer lloc, perquè és un partit que sempre ha estat soci, d'una o altra manera, de Forza Italia (FI), el fundador de la qual, Marcello Dell’Utri, està a la presó per associació mafiosa i el líder, Silvio Berlusconi, va ser expulsat del Senat després de la seva condemna per delicte fiscal. El PD i FI sempre han estat socis i fan tot el possible perquè no canviï res en aquest país. La segona raó és que aliar-se amb un o amb un altre per obtenir alguna cosa a canvi suposa reproduir el vell concepte de la política. El compromís, els favors, jo et dono una cosa i tu me'n dónes una altra, sense tenir en compte el país i els ciutadans. La nostra veritable revolució és la de ser honestos enmig d'un sistema corrupte. Hem fet de l'honestedat la nostra bandera. Itàlia està molt malament, i no s'adonen que si caiem nosaltres apareixerà Alba Daurada [partit neonazi grec], forces d'ultradreta que estan naixent a tot Europa. Som nosaltres els que mantenim una mica la democràcia viva. Si caiem, aquest país es tornarà perillós”.

Beppe Grillo, cara a cara, és una persona molt diferent a la seva imatge mediàtica tronadora. Ell assumeix una part de la responsabilitat –“potser alguns s'hagin espantat una mica amb això d'enviar tots els polítics a casa a crits, o amb l'amenaça de fer-los un procés en línia perquè retornin els diners robats”–, però acusa els mitjans de comunicació italians de “deshonestedat intel·lectual” al servei dels grans interessos polítics i empresarials. Conscient que els seus atacs a la casta –en la qual inclou tot el conglomerat del poder– li dificultarien l'accés a les televisions, va decidir prescindir-ne i bolcar tot el creixement del M5S a través de la xarxa i, especialment, del seu blog, el més visitat d'Itàlia. “Però aquí”, reconeix, “potser em vaig equivocar. Internet no és suficient a causa de l'envelliment de la població, som el país més vell del món, i és molt difícil convèncer un senyor de 70 anys que des de casa, amb un clic, pot decidir si vol entrar a la guerra de l'Iraq, la prohibició dels jocs d'atzar o millorar el futur dels seus néts. No he aconseguit arribar a aquestes persones. La gent d'una certa edat ja no fa la revolució. Mira per televisió quin candidat li agrada més i li dóna el vot”.

També Grillo ha topat amb algunes incomprensions internes. 18 diputats i alguns senadors van marxar o van ser expulsats. Segons Grillo, el motiu és clar: “Vam embarcar en el projecte persones que ni tan sols coneixíem i va resultar que eren febles i es van deixar subjugar pel sistema. Però jo estic content. Ara som més forts”. Sobre la possibilitat que tampoc una part del seu electorat –gairebé 10 milions de vots– no hagi entès la seva rotunda negativa a pactar, es mostra encara més segur: “Prefereixo que m'acusin de ser pur i dur que de fer pactes d'amagat amb partits corruptes. Prefereixo perdre vots per no pactar a guanyar-los per aliar-me amb mafiosos”.

L'encara humorista assegura que la seva proposta de sortir de l'euro no és una utopia –“la utopia seria quedar-se, hem delegat la nostra sobirania i hem de recuperar-la”–, ni tampoc garantir un sou base: “Aquí s'estan fent polítiques per abolir tots els drets, per permetre a les multinacionals arribar i comprar el país. Ells no ofereixen feina. Compren les estructures del país: aigua, llum, gas… Hauran de passar generacions abans d'entendre el que està passant ara”. I, malgrat tot, el líder del M5S adverteix que la revolució més important a Itàlia és la de l'honestedat: “La corrupció s'ha institucionalitzat. Els nous mafiosos ja són dins del sistema i fan les lleis. És aterridor. I el pitjor és que Itàlia ha estat reconstruïda de tal manera que si ets una persona de bé t'expulsen del sistema i se't considera un estúpid. És molt difícil sortir endavant de forma honesta. D'aquí ve la meva ràbia. No és màrqueting. És una ràbia compartida amb 10 milions de persones. Per això no tinc cap dubte que, abans o després, vencerem”.