La precampanya posa Podem i IU al límit de la declaració de guerra
Un sector de la federació intenta mantenir la relació amb Iglesias Cayo Lara endureix el to i Garzón recorda que l'enemic és el bipartidisme
Podem i Esquerra Unida han estat al límit aquesta setmana d'una declaració de guerra en un clima que ja fa olor de campanya electoral. El líder de la formació morada, Pablo Iglesias, i el coordinador de la federació, Cayo Lara, s'han creuat obertament acusacions que suposen una esmena a la totalitat dels seus respectius projectes. Mentrestant, el sector d'Alberto Garzón, candidat d'IU a la Presidència del Govern, intenta salvar aquesta relació centrant-se en el debat sobre convergència i possibles pactes, i recordant que les dues formacions tenen un enemic comú: el bipartidisme i el Partit Popular.
Confluir a Catalunya
El referent IU a Catalunya és Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), encara que des de fa anys concorre en coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), la formació que lidera Joan Herrera. Escaldats per l'auge del partit de Pablo Iglesias, ICV ha pactat anar amb Podem a l'Ajuntament de Barcelona, en una candidatura liderada per l'activista de la PAH Ada Colau i de la qual forma part també Procés Constituent. Al marge dels resultats que s'aconsegueixin, Herrera ja ha anunciat el seu desig de “confluir” en una coalició similar per a les eleccions al Parlament del 27 de setembre, encara que llavors Podem haurà deixat de ser un projecte polític embrionari. Els ecosocialistes d'ICV pensen que podran suportar millor que IU el perjudici que els pugui causar aquesta nova formació per dos motius: manté una calculada indefinició amb el procés sobiranista i diuen que no té “personalitat pròpia” a Catalunya.
La direcció d'ICV entén que l'efecte Podem no es pot menysprear, però també creu que no suposa un competidor directe del seu electorat catalanista.
Lara va recollir a principis de setmana el desafiament d'Iglesias. El secretari general de Podem va llançar diumenge passat una dura crítica al plantejament de l'esquerra tradicional, que, va dir, se sent “còmoda” sent fidel als seus principis i, per tant, no té ambició de governar. El coordinador federal d'IU va interpretar aquest missatge com una declaració d'hostilitats.
Lara està convençut que hi ha una operació en marxa per descompondre la seva formació. Primer va parlar d'“OPA hostil”. “Volen els vots del PSOE i els quadres d'IU. No és ètic”, va emfatitzar. Dijous passat va tornar a la càrrega i va acusar la direcció del nou partit, que fa un any va explorar un pacte amb IU i va rebre un cop de porta, de temptar militants i càrrecs de la federació per “canviar de nau”.
El focus del debat que divideix la direcció de la coalició gira entorn de la convergència. És beneficiós seguir buscant una aliança electoral amb Podem abans de les eleccions? Hi ha un sector de la vella guàrdia, més vinculat a la figura de Lara —que cohabitarà amb Garzón fins a l'assemblea del 2016— que vol protegir les sigles d'IU. Davant tenen molts dirigents que entenen que l'única sortida a un desastre electoral passa per la convergència i les candidatures d'“unitat popular”. En aquest context, hi ha els que acusen Garzón de ser un cavall de Troia de Podem dins de l'organització. El diputat malagueny ha assegurat en repetides ocasions a EL PAÍS que aquest no és el seu pla, i recorda que Podem “no és un enemic, sinó un projecte polític diferent” del seu.
Les diferències en el debat sobre confluència van ser un dels motius que van portar Tania Sánchez, excandidata a la Comunitat de Madrid, a trencar amb la federació fa deu dies. Aquest episodi, amb una forta càrrega simbòlica, va acabar de remoure les aigües. Divendres, la direcció d'IU va mantenir una reunió amb totes les federacions en la qual va reconèixer “l'existència de realitats diferents en la construcció de la convergència”. A la capital, el debat passa per integrar-se a la candidatura municipal acordada per Podem i la plataforma Guanyem. Així, la direcció considera que “davant aquesta diversitat de plantejaments, ha de participar en tots aquells processos de confluència que suposin una alternativa real al bipartidisme”. I, per donar sortida al plantejament defensat per Garzón, va establir que els militants de la formació aprovin, a cada territori, aquests possibles acords a través de referèndum.
Sense agressions al sud
Als guions de campanya dels dirigents d'Esquerra Unida i de Podem a les eleccions andaluses no hi figura el de l'agressió mútua. S'ignoraran, però en la convicció que un cop es recomptin els vots el 22 de març s'hauran d'asseure a parlar. Això, si la direcció estatal que lidera Pablo Iglesias ho autoritza.
“Per a IU, Podem no és un enemic polític sinó un adversari electoral. Els nostres votants no entendrien que carreguéssim contra ells, perquè la immensa majoria han sortit de les nostres files, molts són companys”, assegura un portaveu de la federació d'esquerres. Després del cop de porta de Tania Sánchez a la vella guàrdia a Madrid, IU d'Andalusia ha establert una estratègia per blindar-se de possibles fugides de les seves files. La marxa de la Candidatura Unitària de Treballadors (CUT), que lidera Juan Manuel Sánchez Gordillo, és vista gairebé amb alleujament, perquè el seu perfil rural xoca amb el votant urbà que vol atreure la direcció regional que pilota Antonio Maíllo. Pel mateix motiu, Podem tampoc vol que la CUT en bloc s'incorpori a les seves files.
Sobre la firma
