Selecciona Edició
Connecta’t

CCOO de banca va pagar als seus delegats 3,7 milions en sobresous

Les entitats van finançar el sindicat amb 8,3 milions entre el 2008 i el 2012

Comfia, la poderosa federació de banca de CCOO, va repartir 3,7 milions d'euros en sobresous als seus delegats entre el 2008 i el 2012, anys en què el sector va perdre més de 30.000 llocs de treball i una vintena d'entitats van ser rescatades amb fons públics. Segons els comptes interns del sindicat, als quals ha tingut accés EL PAÍS, la crisi del sector contrasta amb la solvència de Comfia, el patrimoni net de la qual va créixer dels 7,6 milions del 2008 als 12,1 milions el 2012 (un 59%). Bona part d'aquesta sanejada situació s'explica per les aportacions que les caixes, bancs, asseguradores i patronals van fer al sindicat: 8,3 milions d'euros.

Les anotacions comptables reflecteixen que els complements salarials es concentren en l'executiva estatal (1,97 milions) i la federació de Madrid (0,49 milions), encara que els beneficiaris són més de 100 persones. Els delegats de Comfia a Catalunya no hi estan inclosos perquè la seva secció és l'única que consolida comptes a escala territorial i no sectorial.

La gran majoria dels receptors dels complements —d'uns 20.000 euros anuals en els casos més elevats— exerceixen l'activitat sindical com a alliberats, és a dir, cobren el sou de les entitats financeres d'on procedeixen. Un portaveu de CCOO explica que el sou anual mitjà al sector és avui —després dels ERO i retallades salarials— d'uns 45.000 euros, xifra que supera els 65.000 euros en els casos amb més antiguitat.

El patrimoni del sindicat va créixer de 7,6 milions el 2008 a 12,1 el 2012

Aquests sobresous van ser objecte fa dos anys d'una inspecció de la Seguretat Social ja que, encara que pagaven l'Impost de la Renda, no cotitzaven a aquest organisme. Després d'un any de negociacions, el sindicat va començar a fer-ho, encara que la Seguretat Social no va adoptar cap mesura pels exercicis anteriors.

Els comptes de Comfia —que inclouen altres activitats amb menys pes, com consultories, i que l'any passat es va fusionar amb la Federació de Comerç i Hostaleria— mostren que les quotes dels afiliats han estat la seva principal via de finançament, amb 34,3 milions en els cinc anys. A grans trets, aquestes quotes cobreixen les despeses de funcionament de la federació, mentre que les ajudes de les empreses han permès pagar els sobresous i augmentar el patrimoni, destinat en bona part (11,6 milions a 31 de desembre del 2012) a inversions financeres.

Comfia s'ha consolidat els últims anys —l'última vegada aquesta mateixa setmana en banca— com a primer sindicat al sector financer, amb un suport del 30% al 50% dels treballadors, segons any i entitat. L'afiliació també ha crescut notablement durant la crisi: s'ha passat de 99.000 a 120.000 persones.

La llista dels beneficiaris que han rebut més complements salarials està dominada per membres de l'Executiva Estatal de Comfia, formada per entre 35 i 49 membres en aquest temps. La segueixen les de Madrid, Cantàbria, Navarra i Aragó. Eduardo Alcaín Tejada, coordinador d'Àrees de Comfia, va ser qui més diners va percebre en aquests cinc anys, 92.301 euros. A poca distància hi ha Rafael Muñoz Moreno, secretari de Comunicació; Manuel Sánchez Montero, secretari d'Acció Sindical; i José María Martínez López, secretari general.

Els complements salarials es concentren en l'executiva estatal

Els comptes de Comfia posen de manifest que van ser les caixes d'estalvi les que més van finançar el sindicat. D'una banda, i a excepció de Banesto —avui integrat al Santander—, les entitats d'estalvi van donar més "ajudes directes". En segon lloc, el sindicat tenia a les caixes una segona via de finançament pel cobrament de dietes dels consells d'administració. Destaca també que les tres patronals del sector —AEB, Acarl i Unespa— aportessin un total de 464.000 euros. Comfia va rebre entre el 2008 i el 2012 4,98 milions d'euros en "ajudes directes" i 3,38 milions més per dietes dels consells d'administració de les caixes.

Per entitats, La Caixa va ser l'entitat que més va aportar a la federació: 2,24 milions. D'aquests, 1,04 milions corresponen a ajudes directes i 1,2 milions a les dietes dels delegats en els consells d'administració de la caixa i les empreses participades. La segona entitat més generosa va ser Caja Madrid, amb 1,13 milions, encara que aquesta xifra inclou a partir del 2011 els imports corresponents a Bankia, que resulten de la fusió de vuit entitats. La segueixen Cajasol, avui integrada a La Caixa, amb 554.000 euros, i Caixa Catalunya, avui rescatada i venuda al BBVA, amb 344.000 euros (en aquesta xifra falten anotacions comptables d'algun any).

La suma de les ajudes directes té poca relació amb la mida de les entitats. Així, la contribució de La Caixa és gairebé 10 vegades superior a la d'un banc com el BBVA, mentre que petites caixes com l'extinta Cajasol se situen als primers llocs de la llista. Aquest diari ha sol·licitat als grans contribuents els conceptes pels quals van ser concedides aquestes ajudes, així com els criteris seguits per fixar-ne l'import. Les respostes coincideixen a assenyalar que les ajudes compensen les despeses de l'activitat dels sindicats —reunions, viatges...— segons la seva representativitat, tal com fixen els convenis col·lectius i altres acords. També inclouen altres partides com la prevenció laboral.

Les respostes, tot i això, no aclareixen les diferències observades entre les ajudes rebudes. En la majoria dels casos, la xifra anual aportada s'estableix sense relacionar-la amb les despeses reals suportades, a excepció del Santander i BBVA que fixen "una quantitat màxima anual" i la paguen "segons els rebuts corresponents". La Caixa afegeix a aquests conceptes una ajuda de nou euros per vot assolit a les eleccions sindicals.

Comfia: “Els complements salarials són legals i justos”

La cúpula de l'antiga Comfia defensa amb fermesa els complements salarials, que qualifica de "legals i justos". "La defensa dels treballadors és un fre per al desenvolupament professional del treballador", sosté José María Martínez López, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO. "Si no compensem els delegats, crearem forts incentius perquè deixin l'activitat sindical", afegeix. Benito Gutiérrez, secretari d'Organització i Finances, destaca que "un quadre sindical està 24 hores al dia pendent de l'organització. És just compensar-ho".

Comfia defensa la "transparència" dels sobresous, "que estan recollits als comptes anuals". Aquest extrem és cert en part pel que fa a l'Executiva Estatal, tot i que la quantitat reflectida és més petita que la real ja que bona part són pagats per altres nivells en l'estructura del sindicat. Diversos afiliats consultats mostren, tot i això, la seva "sorpresa" per la quantitat dels complements i recorden que "mai s'ha informat sobre l'import cobrat per cada persona".

Els dirigents donen suport a les ajudes rebudes de la banca: "La nostra activitat sindical és cara per la dispersió dels centres de treball". Sobre les diferències entre entitats, el sindicat precisa que "cadascuna és un cas a part segons l'estructura interna, implantació territorial i acords aconseguits les últimes dècades". Els responsables de Comfia presumeixen de "la solvència i bona gestió de la federació, com reconeixen els treballadors elecció rere elecció".

Investigacion@elpais.es