Miró llangueix a Mont-roig del Camp
La masia del pintor està abandonada malgrat el projecte per fer-ne un museu
“Mont-roig és per a mi com una religió”, va dir el pintor Joan Miró. En aquesta localitat del Baix Camp l'artista va trobar la inspiració passant llargues temporades durant 65 anys a la seva masia familiar, coneguda com Mas Miró. Però aquest edifici, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu valor artístic i arquitectònic i amb un projecte per rehabilitar-lo que acumula retards, llangueix en l'actualitat en estat d'abandó. Vidres trencats i cablejat escampat voregen l'immoble, situat a pocs metres de l'autovia A-7. El forrellat d'una de les portes laterals —el de l'antiga casa dels masovers— està trencat i el desperfecte s'ha solucionat instal·lant un cadenat per espantar possibles lladres. La porta està mig oberta entre cadenes. S'albiren a l'interior de la casa males herbes i brutícia. Algunes finestres estan tapiades amb blocs de ciment. En altres una fina tela protegeix de l'ull aliè les sales solitàries cobertes de pols. A l'estany hi floreix la immundícia. La masia ja va patir el robatori de diverses peces del mobiliari l'estiu del 2013, admet l'alcalde, Ferran Pellicer (ERC).
Malgrat l'estat actual, l'obra i l'univers mironià es van gestar en aquest espai, al qual va dedicar llenços com La Masia (1922). El pare de l'artista va comprar l'enclavament el 1910. Un any després Miró hi va anar per recuperar-se d'una malaltia i va ser llavors quan va decidir dedicar-se de ple a la pintura. “M'infon un gran entusiasme i pinto com un boig. Animals monstruosos i animals angèlics. Arbres amb orelles i ulls, pagesos amb barretina i fumant pipa”, va dir Miró de la localitat que al costat de Mallorca i Barcelona acabaria formant el seu triangle vital.
Miró hi va anar des dels 18 i fins als 83 anys. En moltes ocasions el van acompanyar amics com Ernest Hemingway, Alexander Calder o Josep Lluís Sert. Des del 2004 l'antiga església de Mont-roig acull el Centre Miró, on hi ha reproduccions de l'obra que l'artista va pintar inspirant-se en el municipi. Miró li va dedicar el 1919 el llenç Poble i església de Mont-roig.
El 2011, els antics llaços del creador amb Mont-roig van ressorgir quan després d'una dècada de negociacions l'Ajuntament i els hereus del pintor van signar un conveni per convertir en museu la masia. Es va fer amb el compromís de crear una fundació que gestionés la rehabilitació de l'espai. “Volem un centre actiu, on hi haurà una botiga de productes de la terra, un restaurant i una biblioteca”, va anunciar llavors Joan Punyet, nét del pintor. Al conveni es va pactar que la masia fos llogada pel Consistori per un període de 50 anys, amb l'objectiu d'aconseguir la inversió de l'1% cultural del Govern. Aquesta subvenció de moment no els ha estat concedida.
La casa museu havia d'obrir el 2012 amb exposicions permanents, amb obres originals i programes educatius. Però el procés es va endarrerir. El 2013 l'Ajuntament, la Fundació Joan Miró i dos néts de l'artista van constituir la Fundació Mas Miró per executar el projecte per fases i recaptar finançament. L'Ajuntament va rebre l'aportació de 200.000 euros de descendents de l'artista per fer-hi treballs de condicionament i seguretat. La Caixa va donar 15.000 euros i l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) 30.000 més. Un any després ja volien obrir alguns espais de l'immoble. La inversió necessària per executar les obres al complet es va fixar en 2,16 milions d'euros. Tot i això, una vegada més, la falta de diners va truncar el calendari.
El Mas Miró està format per un conjunt d'edificis d'èpoques diverses, que abasten des del segle XVIII al XX. El principal s'emmarca dins de la tipologia dels indians, amb un gran pati. Aquest edifici està flanquejat per l'antiga entrada dels carruatges i per l'habitacle dels masovers, que hi van viure fins fa pocs anys.
També hi ha una capella, al costat de la qual se situa l'estudi del pintor. Aquesta és l'estada més valuosa del lloc: té grans finestrals, des dels quals es veu l'hort i el mar. Amb parets blanques i nues, inclou dos grafitis fets per Miró i una xemeneia. Al desembre la porta de l'estudi estava oberta, amb despulles llançades per terra i en unes condicions de conservació penoses. Els edificis agrícoles encara estan més degradats, alguns amb parets foradades i immundícia. Només el jardí està cuidat.
Al llarg d'aquests anys la masia ha estat objecte de nombroses investigacions, com la d'Elena Juncosa, experta en l'artista, i el treball de la qual, Mas Miró: aportacions documentals a un dels espais creatius de Joan Miró, està pendent de presentar-se.
Després de l'onada de queixes, l'alcalde diu que han començat a fer-se “petites neteges a la zona” i s'ha contractat “un equip d'arquitectes”. “Els recursos són els que són, la família ja va retirar mobles i material valuós. Hi ha una alarma connectada amb la policia local”, afirma Pellicer. Una part del mobiliari està relegat a un magatzem local, mentre que altres mobles i peces de decoració continuen a la masia, expliquen fonts coneixedores de la situació. Des de la Fundació Miró asseguren que estan treballant per presentar les properes setmanes “un projecte” de la futura rehabilitació. L'Ajuntament vol lluitar per aconseguir-la dur a terme: “És important perquè Miró va pintar aquí molts quadres, però els originals [el paisatge i les persones], els tenim nosaltres”, conclou l'alcalde.
