_
_
_
_
_

El fiscal a càrrec de la denúncia de Nisman imputa Cristina Fernández

Gerardo Pollicita impulsa la investigació contra la presidenta per encobriment de terroristes

Francisco Peregil
Cristina Fernández, durant un acte celebrat dimecres passat a la Casa Rosada.
Cristina Fernández, durant un acte celebrat dimecres passat a la Casa Rosada.Rodrigo Abd (AP)

Gerardo Pollicita, el fiscal a càrrec de la denúncia que va efectuar Alberto Nisman contra la presidenta de l'Argentina per encobriment de terroristes, ha decidit continuar el camí que va obrir el fiscal mort. O, com a mínim, part del camí. Pollicita no ha demanat –de moment– que s'interrogui Cristina Fernández, tal com va sol·licitar Nisman en la seva denúncia. Però ha imputat la presidenta, el ministre d'Exteriors –Héctor Timerman–, el diputat Andrés Larroque i el dirigent Luis D'Elía, entre d'altres, per la “decisió deliberada d'encobrir” els imputats iranians en l'atemptat terrorista que el 1994 va causar la mort de 85 persones a Buenos Aires.

La notícia, avançada en l'edició d'aquest divendres del diari Clarín, implica que Pollicita sol·licitarà que es practiquin diverses mesures de prova perquè s'investigui les acusacions que va plasmar Nisman contra la presidenta i altres membres de l'oficialisme. Finalment serà el jutge Daniel Rafecas, que està de vacances, qui decidirà si dóna curs a les mesures sol·licitades per Pollicita.

Des del Govern, el secretari de Presidència, Aníbal Fernández, va intentar restar importància a la mesura. “No té cap valor jurídic ser imputat. Aquí sembla que dir imputat és com dir que ja està semicondemnat. No té res a veure, no té cap importància”, va assenyalar. Fernández va reconèixer que la imputació té un gran impacte en l'opinió pública. “L'strepitus fori que es genera sí que té molta importància i això és el que qüestiono del fiscal, perquè és una clara maniobra de desestabilització antidemocràtica”. El cap de Gabinet, Jorge Capitanich, va parlar de “colpisme judicial actiu” i va assenyalar que el fiscal només intenta generar “impacte polític” i “estrèpit social”.

A la Casa Rosada i en els mitjans afins al Govern s'han fet servir aquests dies les paraules colpisme i cop suau. Fan referència al suposat intent d'un sector de la Justícia, de connivència amb l'oposició i amb els “mitjans hegemònics”, és a dir Clarín i La Nación, de “desestabilitzar” un Govern al qual només queden deu mesos de mandat. Als sis fiscals que van convocar una marxa silenciosa d'homenatge a Nisman per a dimecres que ve, 18 de febrer, quan es compleix un mes de la seva mort, se'ls ha titllat de colpistes des de la televisió pública.

Más información
El recorregut de la bala que va matar Nisman apunta un suïcidi
L’agent que col·laborava amb Nisman podrà revelar els secrets d’espia
El fiscal Nisman analitzava demanar l’arrest de la presidenta de l’Argentina
Centenars d’argentins reclamen justícia davant les restes de Nisman

Raúl Plée, un dels fiscals que va convocar la marxa de dimecres que ve, ha sortit en defensa del seu col·lega Gerardo Pollicita davant de les crítiques del Govern. “No em sembla que sigui bo o raonable que, per l'activitat d'un jutge o un fiscal, s'estigui dient que existeix colpisme. Es repeteix una mica la història que va advertir Alberto Nisman”, ha assenyalat en declaracions a Radio Mitre, pertanyent al grup Clarín.

Els alts càrrecs que van sortir a criticar Pollicita basen els seus arguments en el fet que la denúncia de Nisman no conté, en la seva opinió, cap prova que avali la seva acusació d'encobriment de terroristes. En aquest sentit, el Govern va presentar dijous un escrit de 68 pàgines i “caràcter institucional”, al jutjat del magistrat Daniel Rafecas, encarregat d'instruir la denúncia, per defensar la “falta de culpabilitat” de Cristina Fernández. El document, a càrrec dels advocats de la Procuració del Tresor Nacional, assenyala que Nisman no va presentar cap prova, ni tan sols com a indici, per acreditar que Fernández o qualsevol altre membre del Govern van intentar aixecar les ordres de cerca i captura de diversos ciutadans iranians. L'escrit indica que la denúncia “no aporta cap prova objectiva, ni tan sols indiciaria l'existència de l'hipotètic acord secret” entre el Govern argentí i l'iranià.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francisco Peregil
Redactor de la sección Internacional. Comenzó en El País en 1989 y ha desempeñado coberturas en países como Venezuela, Haití, Libia, Irak y Afganistán. Ha sido corresponsal en Buenos Aires para Sudamérica y corresponsal para el Magreb. Es autor de las novelas 'Era tan bella', –mención especial del jurado del Premio Nadal en 2000– y 'Manuela'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_