Selecciona Edició
Connecta’t

Tsipras: “He vist Rajoy una mica nerviós amb Grècia. S’equivoca”

Només França i Xipre donen suport al president hel·lè en l'inici de la negociació

Alexis Tsipras parla amb el president Hollande.
Alexis Tsipras parla amb el president Hollande. REUTERS

La batalla dialèctica entre Grècia i Espanya ja és oberta i pública. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, en una llarga roda de premsa en la qual no va parlar malament de ningú, només va voler fer una excepció quan li van preguntar per l'actitud de Mariano Rajoy. "Rajoy estava una mica nerviós durant la cimera, especialment en el que afecta a Grècia"; va arrencar Tsipras per acusar immediatament el president espanyol de tenir aquesta actitud només per problemes interns a Espanya, en una clara referència a Podem, aliat de Syriza. "Crec que Rajoy s'equivoca. No hauria de portar aquí els seus problemes interns. Aquest és un enfocament erroni. Els problemes interns s'haurien de resoldre a Espanya amb polítiques que siguin acceptades pels ciutadans espanyols", va insistir. Rajoy ja no podia contestar-li perquè, al contrari que la majoria dels seus col·legues, el president espanyol no va oferir una roda de premsa després de la cimera i es va limitar a contestar un parell de preguntes en sortir de l'edifici, de manera que quan parlava Tsipras el cap del Govern espanyol ja feia força estona que volava cap a Espanya.

Espanya i Portugal, dos dels representants de la perifèria rescatada, s'han convertit en els dos països més durs amb Grècia, per damunt fins i tot dels creditors del nord, encapçalats per Alemanya. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va assegurar aquest dijous que la solidaritat d'Espanya en el rescat a Grècia havia impedit al Govern de Rajoy apujar les prestacions per desocupació i les pensions. Espanya anteposa en les negociacions que els grecs “no infringeixin les regles del joc”, i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, recorda de seguida que pot que Madrid té una exposició financera de 26.000 milions d'euros a Grècia, i que per això va haver de demanar un préstec en condicions més oneroses que altres socis europeus. Abans fins i tot que Tsipras parlés tan clar, Grècia ja havia acusat Espanya i Portugal d'entorpir les negociacions i de fer gala d'una posició molt dura “per afers de política interna”, havia explicat un alt càrrec del Govern hel·lè davant diversos periodistes. “Tota la negociació depèn més de decisions purament polítiques que de la situació econòmica: les necessitats financeres de Grècia són mínimes”, segons la mateixa font.

En cercles europeus es considera que la posició d'Espanya i Portugal està condicionada, entre altres factors, pels riscos de contagi polític derivats de la victòria de Syriza: per la por del fet que afavoreixin opcions com la de Podem.

Merkel envia un missatge de tranquil·litat però marca distàncies

El Govern d'Alexis Tsipras fa dies que mostra un to desafiador: ha sol·licitat a Alemanya per carta reparacions de guerra per import de fins a 160.000 milions d'euros, el seu ministre de Finances, Iannis Varufakis, va declarar que la situació d'Itàlia és tan insostenible com la de Grècia i l'Executiu ha iniciat converses amb Rússia, la Xina i els Estats Units per si les negociacions no porten a bon port. L'Eurogrup de dijous al vespre va constatar que Grècia no s'espanta. Varufakis es va negar a acordar un comunicat amb els socis europeus i va emplaçar els ministres a una nova reunió, dilluns que ve. Grècia no vol una extensió del rescat actual, sinó un acord pont abans de pactar un tercer rescat. Atenes i els socis europeus busquen desesperadament una fórmula eufemística que permeti dir als grecs que el rescat es dóna per acabat, i als europeus que les regles continuen al mateix lloc. Les discrepàncies van ser notòries, i no obstant això les posicions no estan tan lluny: el més probable és que hi hagi una extensió tècnica del programa actual, encara que l'Executiu de Tsipras vol unes condicions que els socis no estan disposats a acceptar.

“L'acord depèn d'una decisió purament política: les necessitats financeres de Grècia per als propers mesos són mínimes, manejables”, segons el mateix representant del Govern grec. “Però 48 hores després del vot de confiança a Tsipras, els socis no poden insistir que el programa actual ha de tancar-se perquè això és tant com dir que les eleccions no importen. El Govern té un mandat clar després de les eleccions, encara que alhora vol respectar els compromisos i evitar accions unilaterals”, asseguren les mateixes fonts.

La reunió del ministre de Finances grec amb els seus socis va ser tibant

Grècia vol un nou contracte de quatre anys amb la UE, però abans ha de negociar un acord pont davant un rescat que expira el 28 de febrer. El Govern de Tsipras no vol els diners de l'últim tram (7.200 milions), sinó una partida de 1.900 milions (procedents dels beneficis obtinguts pel BCE en operacions amb deute grec), una ampliació de les emissions de deute a curt termini que els seus bancs poden col·locar al banc central, i l'ús d'una partida d'11.400 milions destinada a eventuals problemes dels seus bancs. I considera que si l'acord està signat o és a prop a final de mes, “no hi ha raons perquè el BCE actuï amb agressivitat”, com el tall de les línies de finançament als bancs grecs. A canvi, Grècia ofereix disciplina fiscal (encara que inferior a la pactada: es preveia un superàvit primari, abans del pagament d'interès, del 3% per aquest any, i Atenes vol un màxim de l'1,5% per fer una mica de despesa social) i reformes pactades amb l'OCDE. Ningú no ha vist encara una proposta, negre sobre blanc, de Grècia. “Les hem presentat, i molt detallades, a l'Eurogrup”, va explicar la citada font de l'Executiu hel·lè.

L'Eurogrup de dilluns serà decisiu per a la negociació. La retòrica dels grecs i dels europeus està més aferrissada que mai. I no obstant això l'acord no està lluny: passa per trobar una fórmula adequada per estendre tècnicament el rescat que satisfaci Grècia i Alemanya: una mena de "contracte temporal" per a Grècia o una cosa per estil, que proporcioni a Europa la típica solució de compromís d'aquests casos. Amb la inevitable escenificació melodramàtica, per descomptat. I en maratonianes reunions, si pot ser fins a l'últim dia (el proper 28 de febrer expira el rescat). El Govern de Syriza acaba d'arribar, però almenys ja té una cosa clara: "A la UE, generalment, les solucions arriben a l'últim minut", diu una altra font de l'Executiu grec a Brussel·les.