Selecciona Edició
Connecta’t
SALUT

És bona una copa de vi al dia?

Molts estudis afirmen que beure moderadament és millor per a la salut que no beure gens, però una investigació publicada aquesta setmana qüestiona aquests resultats

Alguns estudis han fixat en mitja copa la quantitat òptima de vi diària.
Alguns estudis han fixat en mitja copa la quantitat òptima de vi diària.

A banda de l'evidència dels efectes nocius de l'excés d'alcohol, hi ha un gran nombre d'articles científics que conclouen que un consum moderat pot ser beneficiós. Un treball publicat el 2012 a la revista científica British Medical Journal (BMJ) estimava que mitja copa de vi diària (5 grams d'alcohol) era la quantitat òptima per protegir la salut. Beure fins aquesta quantitat podria evitar més de 4.500 defuncions a l'any al Regne Unit, d'acord amb els investigadors que van fer aquella anàlisi.

Altres especialistes, com l'espanyola Linda Badimón, directora del Centre d'Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona, han afirmat que un consum moderat de cervesa, de dues canyes al dia per als homes i una per a les dones, pot “afavorir la funció cardíaca global”. I Emanuel Rubin, de la Universitat Thomas Jefferson de Filadèlfia (EUA), assegurava en un article publicat recentment a Alcoholism: Clinical and Experimental Research, que “l'aclaparadora evidència suggereix que els metges haurien d'aconsellar als que no han begut mai a la vida que entre els 40 i els 50 es relaxessin i prenguessin una beguda al dia, preferiblement a l'hora de sopar”.

No obstant això, aquest corrent científic i mèdic que no veu l'alcohol en petites quantitats com un verí perillós té oponents. Aquesta setmana, un grup d'investigadors d'Austràlia i el Regne Unit ha publicat, també a la revista BMJ, els resultats d'un treball en el qual posaven a prova els suposats beneficis d'un consum moderat d'alcohol. Per fer l'anàlisi, van prendre dades de l'Enquesta de Salut d'Anglaterra 1998-2008 i van concloure que, si es comparava amb persones que mai havien begut, l'activitat protectora de l'alcohol es reduïa a dones de més de 65 anys i, en menor mesura, a homes d'entre 50 i 64 anys. Fins i tot entre aquests grups, plantegen que els modestos guanys obtinguts del consum d'alcohol es deguin a la selecció dels subjectes d'estudi.

Un estudi va calcular que mitja copa de vi diària podria reduir 4.500 morts anuals al Regne Unit

L'objectiu dels autors era matisar els resultats que solen trobar efectes beneficiosos en un consum moderat d'alcohol. Segons ells, aquestes associacions es poden deure al fet que el grup d'abstemis amb el qual es compara els que beuen una mica pot ser inadequat. Això s'explicaria, per exemple, perquè un dels grups de persones que no beuen mai res són els antics alcohòlics, que tenen la salut més deteriorada per la seva passada addicció a la beguda. Eliminant grups com aquests, els responsables del treball afirmen que els efectes protectors de l'alcohol es redueixen en gran part dels casos. Tenint en compte tot això, seria possible que, en realitat, les persones que continuen bevent a partir de certa edat ho fan perquè estan més sans i perquè poden, sense que això vulgui dir que és l'alcohol el que els dóna la salut.

‘Massa bo per ser cert’

En un article d'opinió firmat per Mike Daube, professor de política sanitària a la Universitat Curtin (Austràlia), que també es publica en aquest número de BMJ, es culpa les companyies productores de begudes alcohòliques, els mitjans, els polítics i fins i tot alguns metges, d'agafar-se a unes dades sobre els beneficis del consum moderat d'alcohol que eren “massa bones per ser certes”. “Titulars com ‘unes quantes consumicions poden ajudar a reduir els atacs de cor’ van promoure missatges sobre les propietats cardioprotectores de l'alcohol; molts metges es van sentir còmodes assegurant als pacients que l'alcohol podria ser beneficiós i els polítics van utilitzar aquestes proves sobre possibles beneficis per justificar el seu fracàs a l'hora d'actuar per reduir danys”, escriu Daube.

El metge australià demana que els professionals de la salut eliminin les recomanacions segons les quals, fins i tot en quantitats moderades, l'alcohol pot ser bo per a la salut. A més, reclama que siguin les autoritats sanitàries les que ofereixin els consells sobre salut i que aquest lloc no el suplanti la indústria de l'alcohol, i acusa els governs de no voler enfrontar-se “al formidable poder econòmic de la indústria internacional de l'alcohol”.

La vehement postura de Daube no és, ni molt menys, hegemònica. “He quedat molt sorprès, perquè fa l'efecte que tots els científics estan comprats per la indústria de l'alcohol i això no és veritat”, afirma Ramon Estruch, investigador de l'Hospital Clínic de Barcelona i expert en els efectes de l'alcohol sobre la salut. “És clar que a la indústria li van bé aquests missatges positius, però això és una cosa posterior. En el nostre cas, per exemple, els estudis els ha sufragat l'Institut de Salut Carlos III i el Ministeri”, continua.

Un investigador australià denuncia la influència de la indústria de l’alcohol en les polítiques sanitàries

Sobre la validesa de la investigació, Estruch comenta que aquest tipus d'“estudis de cohort solen donar un nivell d'evidència intermedi”. Per tenir resultats més concloents, seria necessari fer un estudi aleatori, el que unes persones segueixen una dieta o beuen una beguda alcohòlica i d'altres no, i es faci un seguiment a llarg termini. En qualsevol cas, Estruch afirma que “hi ha molta evidència a favor que beure moderadament és millor que beure moltíssim i que no beure gens, i que és millor vi i cervesa” que begudes amb més graduació.