Selecciona Edició
Connecta’t

Vila i Llorca xoquen per la independència del Port de Barcelona

El president de Ports de l'Estat reclama "cooperació" i el conseller li demana "desregulació"

El Port de Barcelona.
El Port de Barcelona.

El que havia de ser un acte per preparar el pla estratègic del Port de Barcelona s'ha convertit en una altra picabaralla, aquesta vegada pública, entre el president de Ports de l'Estat, José Llorca, i el conseller de Territori de la Generalitat, Santi Vila. El motiu ha estat la independència i la competència dels ports i l'espurna que ha causat l'incendi han estat unes declaracions de Llorca en què comminava l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) a actuar amb "diàleg, cooperació i transparència", després d'afirmar que els ports "no són una illa" i "han de compartir l'estratègia".

Vila, que clausurava l'acte i parlava just després de Llorca, ha respost de forma automàtica. El conseller ha demanat a l'ens estatal de "desregular" i "apostar per un marc de competència", tal com la Generalitat reclama també per als aeroports que gestiona Aena. Però el conseller ha anat més enllà i ha denunciat que alguns ports, en al·lusió al de Barcelona, haurien de poder operar "sense els entrebancs d'altres ports menys competitius que no han fet la feina" i ha demanat a Ports de l'Estat "alineació, però no control", evitant la guerra de banderes.

El conseller ha relacionat aquestes denúncies amb la necessitat del port barceloní de veure executades les seves obres de connectivitat. Les obres dels nous accessos viaris ja han començat, però ha destacat que l'inici de la construcció de l'enllaç ferroviari amb el Port de Barcelona no es pot dilatar més enllà del 2015. "Ningú ho ha entès", ha sentenciat.

El president de l'APB, Sixte Cambra, ha intentat eludir el debat entre Vila i Cambra una vegada ha finalitzat l'acte, però, responent a preguntes dels periodistes, s'ha mostrat partidari d'un marc "de competència legítima".

Dotze anys després de la presentació del seu últim pla estratègic, el Port de Barcelona ha presentat avui el seu, amb el qual intenta ampliar el seu radi d'influència i, després d'anys de discursos sense resultats, ara preveu atacar l'hegemonia dels ports del nord d'Europa, que actualment concentren el 70% del tràfic de mercaderies continental. El document presentat avui planteja que l'àrea d'influència del port superi el sud de França actual per arribar fins a Suïssa i Alemanya (fins als 1.200 quilòmetres, duplicant el radi actual). És el camí per aconseguir un volum de mercaderies el 2020 de 70 milions de tones (un 51% més) i de tres milions de contenidors (un 57% més).

Pel que fa als creueristes, l'estimació és arribar als tres milions de viatgers d'aquí a cinc anys.