Selecciona Edició
Connecta’t

Més de 20 morts a l’est ucraïnès el dia que comença la cimera de Minsk

Els líders d'Alemanya, França, Rússia i Ucraïna se citen a Bielorússia per acordar un pla de pau

Lukaixenko, Putin, Merkel, Hollande i Poroixenko.

Els líders d’Alemanya, França, Ucraïna i Rússia s’han reunit aquest dimecres a la nit a Minsk amb el ferm propòsit d’aconseguir un acord per pacificar l’est d’Ucraïna i posar fi a un conflicte que ja ha causat més de 5.200 morts des que es va iniciar, l’abril passat. La guerra entre les forces lleials a Kíev i els separatistes prorussos, amb el suport de Moscou continuava segant vides aquest dimecres mateix a Donetsk, on, com a teló de fons de l’ofensiva diplomàtica, van morir sis civils en un atac d’artilleria atribuït pels insurgents a les forces lleials a Kíev.

Faltaven deu minuts per les vuit del vespre a Minsk (dues hores menys a Moscou) quan el president de Bielorússia, Alexandr Lukaixenko, l’amfitrió de la cimera, va donar la benvinguda al seu col·lega rus Vladímir Putin, que, malgrat el seu pas esportiu, va ser l’últim a arribar al Palau de la Independència. El primer a arribar a la cita va ser el president d’Ucraïna, Petró Poroixenko, poc abans de les set de la tarda. Al matí, el líder d’Ucraïna va dedicar temps a visitar la localitat de Kramatorsk (on dimarts van morir 17 persones) acompanyat del filòsof francès Bernard-Henri Lévy. El president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van arribar 25 minuts després de Poroixenko.

Durant el dia els experts havien intentat forjar un text que harmonitzés les posicions. Els vaticinis basats en filtracions aïllades i intuïcions cobrien un ampli espectre, però en general eren més aviat cauts sobre les possibilitats de canalitzar novament un procés que s’ha desbordat des que es van signar al setembre el protocol i el memoràndum de Minsk. Ara aquests documents només són part del conjunt d’elements que es barregen per donar vida a uns nous acords a Minsk. Els analistes donaven per descomptat que els líders acabarien arribant a algun tipus de consens per la gravetat de la situació i per l’obstinació personal de Merkel i Hollande en l’intent d’evitar que les armes flueixin a Ucraïna des dels Estats Units i altres països més resolts que l’eix franco-alemany. Però un document susceptible de ser exhibit davant l’opinió pública no garanteix la solidesa i resistència del fruit diplomàtic que pugui sorgir d’aquesta lànguida ciutat centreeuropea, on rares vegades acudeixen els dirigents occidentals per les seves tibantors (ja cròniques) sobre drets humans i llibertats amb Lukaixenko, un dirigent que ocupa el poder des del 1994.

La qüestió bàsica és la frontera entre Ucraïna i Rússia, una zona no controlada per Kíev per on els separatistes reben suport econòmic i militar

A Minsk havien arribat també els líders de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Luhansk, Olexandr Zakhàrtxenko i Ígor Plotnitski, respectivament, per signar l’acord si es produïa. En la seva versió d’Internet, el setmanari ucraïnès ZN (Zérkalo Nedelii), va divulgar el protocol que els independentistes van posar sobre la taula el dimarts a la nit quan es va reunir l’anomenat grup de contacte, format per Ucraïna, Rússia, els representants de Donetsk i Luhansk i per l’OSCE. Un règim autonòmic i l’immediat cessament polític i militar de l’“operació antiterrorista” són dos dels objectius de la llista de 15 punts presentada.

La qüestió bàsica és la frontera entre Ucraïna i Rússia, una zona no controlada per Kíev per on els separatistes reben suport econòmic i militar. Ucraïna i els països occidentals volen tancar la frontera, però els separatistes consideren que el control per part de l’OSCE només pot plantejar-se quan el procés de regulació hagi arribat al punt en el qual puguin sentir-se segurs. A tenor del protocol divulgat per ZN, l’accés de l’OSCE a la frontera es donaria només després que Ucraïna aprovés unes esmenes constitucionals de descentralització, així com un estatut d’autonomia per a les zones controlades pels separatistes, a més d’haver-se celebrat eleccions locals i haver-se signat un acta de garanties de seguretat en relació amb els dirigents locals electes i amb les noves institucions d’autogovern. Per si això fos poc, l’accés a la frontera hauria de ser autoritzat pels representants electes de la nova autonomia. Una vegada que s’haguessin complert totes aquestes condicions, els insurgents consideren que es podria “assegurar l’ampliació de la missió de l’OSCE als trams de la frontera que no es troben sota el control d’Ucraïna”.

Segons el protocol dels secessionistes, l’alto el foc es declararia a les deu del matí (hora de Kíev) d’avui, i hi hauria una retirada de les armes pesades per part de les tropes ucraïneses (a partir de la línia de contacte de fet) i per a les milícies (a partir de la línia de contacte fixada pel memoràndum de Minsk del 19 de setembre). Aquesta retirada permetria crear una zona desmilitaritzada de seguretat i, com a màxim el 20 de febrer, la Rada Suprema (el Parlament ucraïnès) aprovaria la disposició en la qual s’establirien les zones a les quals es faria extensiva l’autonomia d’acord amb la llei d’autogovern local que Poroixenko ja va signar la tardor passada en compliment dels acords de Minsk. L’operació contraterrorista duta a terme per les forces armades d’Ucraïna i per la Guàrdia Nacional hauria de concloure el 23 de febrer i, dos dies més tard, entraria en vigor una llei que prohibeixi la persecució i càstig dels implicats en els esdeveniments a Donbass.

També hi hauria una amnistia general i les dues parts procedirien a alliberar tots els detinguts. Els separatistes volen que Kíev restableixi els serveis socials a Donetsk i Luhansk, així com el pagament de les pensions i prestacions i es faci càrrec de la reconstrucció econòmica. Com el punt aprovat al setembre, se subratlla que les “formacions militars estrangeres, l’equip militar i els mercenaris” han de sortir de territori ucraïnès.

Paper mullat

Els acords de pau de Minsk, subscrits el setembre del 2014 i llargament incomplerts, es van basar en nou punts que establien, entre d’altres, aquestes mesures:

  • Alto el foc de les forces rebels i les lleials a Kíev. Creació d’una zona de seguretat que separi les línies de tots dos.
  • Prohibició de l’ús de qualsevol tipus d’armament i d’emprendre qualsevol acció ofensiva.
  • La Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) supervisarà l’alto el foc.
  • Totes les formacions militars estrangeres i els mercenaris han d’abandonar el territori que vigili l’OSCE.
  • Prohibició d’instal·lació de noves mines i artefactes explosius a la zona de seguretat.
  • Prohibició de vols militars i drons estrangers.