Selecciona Edició
Connecta’t

El Congrés impulsa els escacs com a assignatura a Espanya

Els escacs com a matèria són des d'avui una de les poquíssimes qüestions que conciten l'acord unànime dels partits polítics espanyols

Nens competint en el Campionat d'Escacs d'Expourense.
Nens competint en el Campionat d'Escacs d'Expourense.

Els escacs com a assignatura són des d'avui una de les poquíssimes qüestions que conciten l'acord unànime dels partits polítics espanyols. La Comissió d'Educació del Congrés dels Diputats ha decidit “instar el Govern espanyol a implantar el programa Escacs a l'Escola en el sistema educatiu espanyol, d'acord amb les recomanacions del Parlament Europeu”.

L'acord no ha estat, no obstant això, senzill, perquè les negociacions van durar fins a l'últim minut, sobretot amb la finalitat que el Ministeri d'Educació no hi posés cap objecció. Per aquest motiu la intervenció de Carme Sayós, portaveu del grup català, va ser més aviat escèptica –encara que va anunciar el seu vot favorable–, malgrat que la Generalitat ha promogut un dels estudis científics més recents sobre els beneficis pedagògics dels escacs. Dissenyat per les universitats de Girona i Lleida, aquest estudi treu conclusions molt positives: els alumnes que aprenen escacs com a assignatura desenvolupen més la intel·ligència en diversos paràmetres i milloren els seus resultats en matemàtiques i lectura, que són els àmbits on més fallen els nens espanyols en l'informe PISA.

Però Sayós va aclarir després als passadissos que en el moment de la seva intervenció desconeixia l'acord pactat a última hora entre el PP i el PSOE que afegia aquesta frase al plantejament original: “(…) en col·laboració amb les comunitats, en l'exercici de les competències que els són pròpies, i des del respecte a l'autonomia dels centres educatius”. Aclarit aquest punt, Sayós va ser taxativa: “Estem a favor que els escacs s'imparteixin en horari lectiu, com de fet s'està fent ja en moltes escoles catalanes, amb resultats molt satisfactoris”. Això mateix passa en una altra experiència pilot que es duu a terme a Cantàbria, comunitat governada pel PP.

Tot això, així com la connexió de la imatge dels escacs amb la intel·ligència, contribueix a explicar per què aquesta proposició no de llei del PSOE ha concitat l'aprovació de tots el altres grups. Si la proposició hagués estat de llei hauria obligat a canviar el que s'articula a la llei Wertrecentment aprovada amb els vots del PP i tots els altres en contra, cosa que a la pràctica vorejava un fet impossible.

El diputat ponent Pablo Martín (PSOE) va tenir una intervenció molt documentada i vehement. Va recordar que els escacs pedagògics “augmenten les capacitats estratègiques i memorístiques, ensenya a prendre decisions sota pressió i desenvolupa la concentració, entre moltes altres qualitats, i amb un cost econòmic molt baix”. La resposta del portaveu popular, Francisco Cabrera, no va canviar la sintonia. Després de recordar que el Parlament Europeu va recomanar la introducció dels escacs com a assignatura el març del 2012 amb 415 eurodiputats a favor, i va fer ressaltar que l'índex de satisfacció de les experiències pilot a Catalunya i Cantàbria és “superior al 80%”, Cabrera va esmentar estudis científics fets a Alemanya i altres països, on el rendiment escolar dels alumnes escaquistes “ha augmentat un 17% de mitjana”. També va recordar “la gran importància d'Espanya en la història i evolució dels escacs, ja que els escacs moderns, amb les regles actuals, es van inventar a Espanya fa poc més de 500 anys”. A més, va recalcar, “el nostre país és el que organitza més tornejos internacionals des del 1988”. I va dir com a conclusió: “Parlem d'una apassionant disciplina esportiva en l'àmbit educatiu”.

La representant del grup basc, Isabel Sánchez Robles, va definir els escacs com a “inversió estratègica de futur”. La d'Esquerra Unida, Caridad García, s'hi va mostrar clarament a favor, i va subratllar l'esperança que “aviat passi una cosa semblant amb la filosofia, la música i els ensenyaments artístics”. Entre els portaveus que no van prendre la paraula hi ha Carlos Martínez Gorriarán, d'UPyD, que havia mostrat alguna reticència prèvia pel que fa a la sobrecàrrega del currículum escolar a secundària. No obstant això, el ponent del PSOE va aclarir que la seva proposta es dirigeix sobretot al fet que els escacs s'imparteixi en horari lectiu en els primers cursos de primària, on no hi ha problemes de sobrecàrrega curricular.

El pas següent és la inclusió d'aquesta qüestió en una reunió de la Comissió Sectorial del Ministeri d'Educació, la decisió de la qual seria vinculant, perquè s'hi representen totes les comunitats autònomes. El president de la Federació Espanyola d'Escacs, Javier Ochoa de Echagüen, present al Parlament Europeu, va manifestar que ja ha demanat una entrevista amb el ministre per accelerar el procés. El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, i el d'Educació, Mario Bedera, van comparèixer davant els periodistes per comprometre's “a impulsar tot aquest procés quan sigui possible”. I van recalcar: “Aquest acord no és vinculant legalment, però sí que és un compromís polític seriós, sobretot perquè ha estat unànime, cosa que vol dir que tots els partits polítics amb responsabilitat de govern en alguna comunitat autònoma hi estan a favor”.

El PSOE té presentada una altra proposició no de llei, que es discutirà aviat a la Comissió de Sanitat i Serveis Socials, per promoure la introducció dels escacs en diversos àmbits, com en el de la gent gran, per a retardar l'envelliment cerebral (prevenció de l'alzheimer), les presons, la rehabilitació de drogoaddictes, etcètera. Tot indica que l'acord tornarà a ser unànime.