Selecciona Edició
Connecta’t
PERFIL

Toni Palerm, als fogons de Podem a Mallorca

És un gat vell de la política que ha militat al PCE a UM

Toni Palerm, en una imatge de Facebook.
Toni Palerm, en una imatge de Facebook.

Ell surt en fotografies al costat de Pablo Iglesias i Pablo Echenique, als escenaris i a primera fila als actes funcionals de Podem; són penjades al seu mur de Facebook, no debades. Toni Palerm (1949) fou uns dels motors perifèrics de la formació ja abans de la seva explosió mediàtica i política.

Gat vell de la política, als 16 anys entrà a l’aparell clandestí del PCE i als 60 anys passà de puntetes per les files locals d'Unió Mallorquina (UM). Nega ganes de figurar o tenir càrrecs. És qui té claus i es mou als fogons de la cuina. No va a cap llista de les quatre que es votaran aquest dissabte per a la direcció de Podem Mallorca.

Hi és, si cal, per escombrar el local. Li han fet més entrevistes que a ningú durant els mesos d'embaràs de Podem. I ha estat l’encarregat de l’oficina europarlamentària de Lola Fernández Caldentey a Palma.

“Ja no som res”, diu. Plegà de l'oficina per unes crítiques –en període electoral intern–. Explica que va atendre i va inscriure molta gent, també del PP que li demanava si ara s'havia de “donar de baixa del meu partit”. Convendria, els deia. Intueix que Podem es "menjarà" el PSOE i el PP, tot i que les eleccions d'ara són massa aviat, una putada.

Des dels 16 anys fou militant del PCE clandestí i membre de l’aparell dels comitès a les Balears. Li deien Es Lavandero perquè feia feina a una tintoreria, d'aquells de segona fila que no feia paper però mantenia l'ordre i l'estructura. Quan Pablo Iglesias anà a Palma a fer un míting electoral per a les europees, a la plaça del 15-M, Palerm anà a cercar-lo a l’aeroport i el va tornar. I xerrà. En Toni fou un dels 26 integrants de la mesa fundacional del “Sí se puede”, el novembre del 2014 a Vistalegre de Madrid. Ell hi era.

Just ha tingut un càrrec públic a la política, regidor de Banyalbufar per Unió Mallorquina (UM) després de formar part, el 2003, al tercer lloc, d’una candidatura veïnal –Agrupació Port d’es Canonge (APDC)–. El grup entrà al partit ara maleït UM, amb els líders a la presó per corrupció. De l’any 2007 al 2011 formà part de l’equip de govern, era regidor de Turisme, Medi Ambient i Patrimoni Històric. Un temps sense càrrec fou contractat d’assessor municipal, “era jo l'únic que feia feina allà, és un Ajuntament tan petit”, apunta. Diu que en haver “arreglat carrers” de la urbanització ho deixà tot. En tot cas el 2011 és número 6 a la llista de Convergència per a les Illes, partit fet per Josep Melià després de la implosió d’UM. I a Facebook enllaçà cartells de Proposta per les Illes (PI), el segon hereu d’UM.

Toni Palerm s’adreça al periodista que, com ell, segueix a les darreres files una assemblea oberta, dissabte passat, de la llista de l’ala d'Alberto Jarabo, Laura Camargo, Carlos Saura i Joana Ripoll. L'acte acaba amb un poeta polític argentí local, Sergio Adrián Storni, que diu que la taula camilla, rodona i per escalfar-se és un element que expressa el conservadorisme mallorquí. Storni predica i posa una cançó a Daniel Viglietti.

Carregat de punyides curades, amb pell de rinoceront, Toni Palerm es veu guanyador. Ha passat més a segon pla. L'atacaren com a suposat manipulador d'inscripcions pel vot per una llista propera des de l'oficina de l'europarlamentària. Res. L'organització determinà que “les acusacions llançades sobre ell han estat analitzades pertinentment pel Consell Ciutadà i la secretaria de l’europarlamentària Lola Sánchez en persona, i es va arribar a la conclusió que no existia cap evidència i que només eren atacs personals infundats”, diu la nota oficial.

El novell en la política, Alberto Jarabo, que domina l’escena, li adreçà un escrit en què li agraïa que fos “lleial i infatigable”, una persona “que defensa aquest projecte contra vent i marea”.

Palerm duu molts de quilòmetres a les rodes i en la política. De broma es diu el abuelo. Jubilat de la seva petita empresa de tapissos i moquetes que va tenir durant 17 anys, se n'anà a recórrer el Vietnam de dalt a baix. En dir adéu a la tasca a Banyalbufar va dir “ha valgut la pena”. Vol desitjar sort a tots i que en la propera legislatura “es prenguin decisions amb seny i que s’anteposin els interessos generals per damunt dels personals”, diu l'acte de l'Ajuntament.

En moltes fotografies recents, al seu àlbum polític privat, duu la camiseta verda antiretallades de la Crida.